Ves al contingut principal

Bestiari del procés: Q. Masferrer, C. Punset i A. Rivera

Masferrer, Quim (actor i presentador de televisió).
Perseguir la llibertat d’expressió.
Certament, de vegades, tots cometem errors. Cal esforçar-se a no donar carnassa a una tropa que està amatent a tergiversar tant com pugui la realitat, a deformar-la i obscurir-la tant com calgui, fins a fer-la irreconeixible. Aquesta setmana ha tocat a en Quim Masferrer sofrir l’encalçament dels mitjans dependentistes, després que un conegut digital en hores baixes l’assenyalés falsament, presentant com a insults a tots els espanyols allò que només eren vituperis adreçats al govern del Partido Popular. La capacitat dels nostres adversaris per modificar la realitat, però, té límits i, en aquest cas, existeixen vídeos que permeten recuperar exactament les paraules i el context exacte de les opinions d’un Quim Masferrer que, generós, sempre veiem lliurat en suport a les entitats sobiranistes en mil i un actes arreu del país. I és aquest servei el que incomoda.

Punset, Carolina (portaveu de Ciutadans a les Corts Valencianes).
“Hooligan” dels Països Catalans.
Després de no trobar la seu de les Corts valencianes, la Punset es va lluir dijous, durant el debat d’investidura del nou president de la Generalitat valenciana, amb un discurs carregat de supremacisme espanyol. De menyspreu per la seva pròpia llengua i de la seva terra d’acollida: denúncia delirant de la immersió a un territori on milers de pares veuen negat el seu dret a escolaritzar els fills en valencià. Acusació d’aldeans, amb un menysteniment cap als pobres aborígens digne de colonitzadors pujats a cavall. Sorpresa, sobretot, per la seva fe pràctica en l’existència dels Països Catalans: minuts i minuts dedicats a parlar de la situació i de l’acció del nacionalisme català al Principat. Us imagineu que algú dediqués el temps de la seva intervenció en un debat tan central al Parlament català a parlar sobre el País Valencià? Ni la CUP, tu.

Rivera, Albert (candidat de Ciutadans a la presidència del govern espanyol).
Exili espanyol.
Finalment, el líder de Ciudadanos ens deixa i emprèn l’aventura espanyola. No cal dir que, convençut com està ell de la necessitat de regenerar la vida política del seu país, ben segur, serà la seva darrera legislatura en política: en acabar-la, si tot rutlla a Madrid amb normalitat, portarà ja 13 anys xuclant de la mamella dels pressupostos públics. La seva atzagaiada de la setmana ha consistit a entrevistar-se, de la mà de l’eurodiputat Juan Carlos Girauta (no sabem si també hi era present el suís Javier Nart) amb el líder dels liberals europeus per demanar formalment l’expulsió de CDC del grup al Parlament d’Estrasburg, sota l’acusació que el partit vol fer sortir Catalunya de la Unió Europea. Surrealista. Contaminar la imatge del país al món, aquesta és la funció del dependentisme més actiu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…