Ves al contingut principal

Bestiari del procés: Q. Masferrer, C. Punset i A. Rivera

Masferrer, Quim (actor i presentador de televisió).
Perseguir la llibertat d’expressió.
Certament, de vegades, tots cometem errors. Cal esforçar-se a no donar carnassa a una tropa que està amatent a tergiversar tant com pugui la realitat, a deformar-la i obscurir-la tant com calgui, fins a fer-la irreconeixible. Aquesta setmana ha tocat a en Quim Masferrer sofrir l’encalçament dels mitjans dependentistes, després que un conegut digital en hores baixes l’assenyalés falsament, presentant com a insults a tots els espanyols allò que només eren vituperis adreçats al govern del Partido Popular. La capacitat dels nostres adversaris per modificar la realitat, però, té límits i, en aquest cas, existeixen vídeos que permeten recuperar exactament les paraules i el context exacte de les opinions d’un Quim Masferrer que, generós, sempre veiem lliurat en suport a les entitats sobiranistes en mil i un actes arreu del país. I és aquest servei el que incomoda.

Punset, Carolina (portaveu de Ciutadans a les Corts Valencianes).
“Hooligan” dels Països Catalans.
Després de no trobar la seu de les Corts valencianes, la Punset es va lluir dijous, durant el debat d’investidura del nou president de la Generalitat valenciana, amb un discurs carregat de supremacisme espanyol. De menyspreu per la seva pròpia llengua i de la seva terra d’acollida: denúncia delirant de la immersió a un territori on milers de pares veuen negat el seu dret a escolaritzar els fills en valencià. Acusació d’aldeans, amb un menysteniment cap als pobres aborígens digne de colonitzadors pujats a cavall. Sorpresa, sobretot, per la seva fe pràctica en l’existència dels Països Catalans: minuts i minuts dedicats a parlar de la situació i de l’acció del nacionalisme català al Principat. Us imagineu que algú dediqués el temps de la seva intervenció en un debat tan central al Parlament català a parlar sobre el País Valencià? Ni la CUP, tu.

Rivera, Albert (candidat de Ciutadans a la presidència del govern espanyol).
Exili espanyol.
Finalment, el líder de Ciudadanos ens deixa i emprèn l’aventura espanyola. No cal dir que, convençut com està ell de la necessitat de regenerar la vida política del seu país, ben segur, serà la seva darrera legislatura en política: en acabar-la, si tot rutlla a Madrid amb normalitat, portarà ja 13 anys xuclant de la mamella dels pressupostos públics. La seva atzagaiada de la setmana ha consistit a entrevistar-se, de la mà de l’eurodiputat Juan Carlos Girauta (no sabem si també hi era present el suís Javier Nart) amb el líder dels liberals europeus per demanar formalment l’expulsió de CDC del grup al Parlament d’Estrasburg, sota l’acusació que el partit vol fer sortir Catalunya de la Unió Europea. Surrealista. Contaminar la imatge del país al món, aquesta és la funció del dependentisme més actiu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…