Bestiari del procés: R. Romeva, J. Rull i F. Taleb

Romeva, Raül (exparlamentari europeu d’ICV).
Sang fresca.
La designació de Romeva com a director de la campanya “Ara és l’hora”, reactivada per conduir-nos de dret, en només cent dies, directes al 27-S, és un enorme encert. No només pel seu prestigi i capacitat, sinó per la seva extracció ideològica, que l’habilitarà per lluitar especialment en el combat contra tots aquells que, des de l’esquerra suposadament rupturista però aliada “de facto” amb l’establishment, després de no haver mogut un sol dit per defensar els nostres drets fonamentals davant l’agressió de l’Estat espanyol el passat 9-N, pretenen que el proper 27-S tampoc puguem expressar clarament un mandat democràtic a favor de la creació de la República Catalana, és a dir (per tranquil·litzar els inquiets), un nou estat independent. Caldrà fer-ho a partir d’una campanya ben centrada en la possibilitat única que se’ns ofereix de construir de veritat un nou país.

Rull, Josep (secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya).
Caixa o faixa.
Duran & Co., estomacats amb contundència per la militància democristiana, com si no hagués passat, es van empescar des de la mateixa nit de l’estimbada l’enèsima estratègia de dilació: ara negociarem els condicionants del full de ruta només amb CDC. I la resposta automàtica del partit, en boca de Josep Rull, no podia ser més hàbil i contundent. Amb elegància de saló en les formes, però de dret a l’arrel de la qüestió, obligar Unió, abans de negociar cap altra element del camí, a dir d’una punyetera vegada sí o no a la independència, justament, allò que la direcció unionista ha maldat per evitar. Vaja, que Convergència, sense contemplacions, va obligar Duran a menjar-se amb patates la seva pregunta-trunyo, exactament dos dies després de formular-la als soferts militants (que encara queden) a Unió Democràtica.

Taleb, Fatima (regidora de Badalona en Comú).
La Badalona neta.
Amb molta diferència, la millor imatge de dissabte passat, dia de la constitució dels nous ajuntaments (sembla que ha passat un mes, després d’una setmana tan intensa!), va ser la de la primera regidora badalonina musulmana i compromesa amb el nou país. Dona, immigrant i sobiranista. No es pot demanar més: el cap de Xavier García Albiol va donar tantes voltes que el seu coll recordava de manera fidedigna el ninot de Michelin. Al fracàs de Plataforma per Catalunya i les campanyes més directament racistes del Partit Popular a molts municipis (amb medalla de mesquinesa i vergonya aliena per als de Badalona, Rubí i Barcelona), cal afegir una autèntica escombrada general arreu del país. El resultat: una sola alcaldia entre el Partido Popular i Ciudadanos de les 948 possibles. Ben bé ja som un altre país.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas