Ves al contingut principal

Bestiari del procés: R. Romeva, J. Rull i F. Taleb

Romeva, Raül (exparlamentari europeu d’ICV).
Sang fresca.
La designació de Romeva com a director de la campanya “Ara és l’hora”, reactivada per conduir-nos de dret, en només cent dies, directes al 27-S, és un enorme encert. No només pel seu prestigi i capacitat, sinó per la seva extracció ideològica, que l’habilitarà per lluitar especialment en el combat contra tots aquells que, des de l’esquerra suposadament rupturista però aliada “de facto” amb l’establishment, després de no haver mogut un sol dit per defensar els nostres drets fonamentals davant l’agressió de l’Estat espanyol el passat 9-N, pretenen que el proper 27-S tampoc puguem expressar clarament un mandat democràtic a favor de la creació de la República Catalana, és a dir (per tranquil·litzar els inquiets), un nou estat independent. Caldrà fer-ho a partir d’una campanya ben centrada en la possibilitat única que se’ns ofereix de construir de veritat un nou país.

Rull, Josep (secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya).
Caixa o faixa.
Duran & Co., estomacats amb contundència per la militància democristiana, com si no hagués passat, es van empescar des de la mateixa nit de l’estimbada l’enèsima estratègia de dilació: ara negociarem els condicionants del full de ruta només amb CDC. I la resposta automàtica del partit, en boca de Josep Rull, no podia ser més hàbil i contundent. Amb elegància de saló en les formes, però de dret a l’arrel de la qüestió, obligar Unió, abans de negociar cap altra element del camí, a dir d’una punyetera vegada sí o no a la independència, justament, allò que la direcció unionista ha maldat per evitar. Vaja, que Convergència, sense contemplacions, va obligar Duran a menjar-se amb patates la seva pregunta-trunyo, exactament dos dies després de formular-la als soferts militants (que encara queden) a Unió Democràtica.

Taleb, Fatima (regidora de Badalona en Comú).
La Badalona neta.
Amb molta diferència, la millor imatge de dissabte passat, dia de la constitució dels nous ajuntaments (sembla que ha passat un mes, després d’una setmana tan intensa!), va ser la de la primera regidora badalonina musulmana i compromesa amb el nou país. Dona, immigrant i sobiranista. No es pot demanar més: el cap de Xavier García Albiol va donar tantes voltes que el seu coll recordava de manera fidedigna el ninot de Michelin. Al fracàs de Plataforma per Catalunya i les campanyes més directament racistes del Partit Popular a molts municipis (amb medalla de mesquinesa i vergonya aliena per als de Badalona, Rubí i Barcelona), cal afegir una autèntica escombrada general arreu del país. El resultat: una sola alcaldia entre el Partido Popular i Ciudadanos de les 948 possibles. Ben bé ja som un altre país.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…