Bestiari del procés: A. Rivera, J. Soler i J.M: Vila d'Abadal

Rivera, Albert (president de Ciudadanos).
Messianisme desbocat.
De Pedro Sánchez a Mariano Rajoy, el líder neolerrouxista ha escenificat aquesta setmana la seva vocació de crossa incòmoda del bipartidisme. Amb un resultat apreciable, però situat clarament per sota del que les enquestes del seu estimat “establishment” li albiraven, només pot condicionar quatre governs autonòmics del Partido Popular. Entretant, les queixes per la seva forma personalista d’exercir el poder a nivell intern acreixen. La proximitat del 27-S a les generals també l’incomoda profundament: l’embat més seriós de Catalunya contra l’Estat requeriria de la seva presència, però la possibilitat que el president espanyol convoqui per a només dos mesos més tard donaria una imatge no gaire propera a la de la regeneració democràtica. Inés Arrimadas, doncs, sembla predestinada a encapçalar la llista estrella del dependentisme a les eleccions més transcendentals de la nostra història.

Soler, Josep (economista).
Seguretats impostades.
Un dels economistes de capçalera dels de sempre, a rebuf de la pregunta d’Unió, insisteix als mitjans: jo ja estaria a favor de la independència, i tant, però hi ha massa interrogants sobre la permanència de Catalunya a la UE. Sobre el tema (suposant que interessi formar part d’aquesta unió cada dia més desgraciada), el dependentisme ha bastit un veritable castell de naips. El club d’estats amenaça (i ni tan sols formalment) amb deixar-nos fora, perquè és justament el que sap que ha de fer per a desincentivar una part dels catalans. És igual que no existeixi cap precepte ni cap interpretació tangible dels tractats (perquè el cas no s’ha donat) que avali aquesta afirmació. Més enllà de l’amenaça, qualsevol que analitzi el cas amb honestedat intel·lectual sap que, depassat un punt irreversible, hi haurà un acomodament pragmàtic a la realitat. Com sempre.

Vila d’abadal, Josep Maria (president de l’Assemblea de Municipis per la Independència).
Al servei del procés.
Amb la constitució ahir dels nous ajuntaments, el procés independentista ha fet una nova passa endavant: els 700 municipis adherits a hores d’ara a l’AMI creixeran considerablement. Fins i tot, amb alguns del “top ten” de ciutats del país. Molts dels regidors hauran promès i/o jurat els seus càrrecs amb la fórmula impulsada per l’entitat, mitjançant la qual s’hauran posat al servei del procés cap a la independència si el resultat del plebiscit del 27-S així ho avala. La decisió de la Junta Electoral Central en relació a aquesta modalitat d’acatament forçada de la constitució espanyola en la presa de possessió dels edils no respon en cap cas a les seves competències. És, de fet, una nova oportunitat de demostrar que el temps de sotmetiment als preceptes del règim constitucional heretat del franquisme, per a nosaltres sí, ja forma part de la història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)