Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Rivera, J. Soler i J.M: Vila d'Abadal

Rivera, Albert (president de Ciudadanos).
Messianisme desbocat.
De Pedro Sánchez a Mariano Rajoy, el líder neolerrouxista ha escenificat aquesta setmana la seva vocació de crossa incòmoda del bipartidisme. Amb un resultat apreciable, però situat clarament per sota del que les enquestes del seu estimat “establishment” li albiraven, només pot condicionar quatre governs autonòmics del Partido Popular. Entretant, les queixes per la seva forma personalista d’exercir el poder a nivell intern acreixen. La proximitat del 27-S a les generals també l’incomoda profundament: l’embat més seriós de Catalunya contra l’Estat requeriria de la seva presència, però la possibilitat que el president espanyol convoqui per a només dos mesos més tard donaria una imatge no gaire propera a la de la regeneració democràtica. Inés Arrimadas, doncs, sembla predestinada a encapçalar la llista estrella del dependentisme a les eleccions més transcendentals de la nostra història.

Soler, Josep (economista).
Seguretats impostades.
Un dels economistes de capçalera dels de sempre, a rebuf de la pregunta d’Unió, insisteix als mitjans: jo ja estaria a favor de la independència, i tant, però hi ha massa interrogants sobre la permanència de Catalunya a la UE. Sobre el tema (suposant que interessi formar part d’aquesta unió cada dia més desgraciada), el dependentisme ha bastit un veritable castell de naips. El club d’estats amenaça (i ni tan sols formalment) amb deixar-nos fora, perquè és justament el que sap que ha de fer per a desincentivar una part dels catalans. És igual que no existeixi cap precepte ni cap interpretació tangible dels tractats (perquè el cas no s’ha donat) que avali aquesta afirmació. Més enllà de l’amenaça, qualsevol que analitzi el cas amb honestedat intel·lectual sap que, depassat un punt irreversible, hi haurà un acomodament pragmàtic a la realitat. Com sempre.

Vila d’abadal, Josep Maria (president de l’Assemblea de Municipis per la Independència).
Al servei del procés.
Amb la constitució ahir dels nous ajuntaments, el procés independentista ha fet una nova passa endavant: els 700 municipis adherits a hores d’ara a l’AMI creixeran considerablement. Fins i tot, amb alguns del “top ten” de ciutats del país. Molts dels regidors hauran promès i/o jurat els seus càrrecs amb la fórmula impulsada per l’entitat, mitjançant la qual s’hauran posat al servei del procés cap a la independència si el resultat del plebiscit del 27-S així ho avala. La decisió de la Junta Electoral Central en relació a aquesta modalitat d’acatament forçada de la constitució espanyola en la presa de possessió dels edils no respon en cap cas a les seves competències. És, de fet, una nova oportunitat de demostrar que el temps de sotmetiment als preceptes del règim constitucional heretat del franquisme, per a nosaltres sí, ja forma part de la història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…