Bestiari del procés: X. Fina, X. García Albiol i X. Hernández

Fina, Xavier (filòsof i opinador).
Avalar la regressió.
Dilluns participa al 23/24, un dels espais més recomanables de la televisió pública catalana, per demanar-nos més autocrítica. Enmig de l’ofensiva més descomunal de l’espanyolisme des del 1936, és prioritari que ens auto-examinem si portem el casc ben posat de casa. Surrealista. La capacitat per girar la realitat com un mitjó, de traca. Per comptes d’explicar que ha estat la fallida del sistema autonòmic allò que ha portat els catalans a buscar una sortida a la seva supervivència com a comunitat política, la reflexió ve a ser que és ens ho tenim ben merescut per haver-nos tornat bojos i provocar l’Estat espanyol. El més penós, però, la banalització del dret a la protesta política en una democràcia. Quan Fina se’n fot de la repressió de qui protesta contra el Borbó i l’Estat espanyol, esdevé col·laborador actiu d’una reculada democràtica que ningú (ni tan sols nosaltres) ens mereixem.

García Albiol, Xavier (exalcalde de Badalona).
Netejar Badalona.
Una de les grans alegries de la setmana ha estat, sense dubte, l’acord de les formacions d’esquerra a Badalona per desallotjar i desinfectar l’alcaldia. La campanya i el discurs directament racista de l’exalcalde mereixien una resposta proporcionada en forma de cop de peu al cul, després que el 2011 l’aritmètica i els acords a moltes bandes amb CiU haguessin fet viable el seu govern en solitari. Avui, en canvi, ja podrem dir que la tercera ciutat del país és un lloc més digne. Pacte de perdedors? Potser. Està clar que la llista més votada no pot ser desplaçada per un aiguabarreig incomprensible. En aquest cas, però, sembla que l’alternativa confegida té la mínima coherència ideològica exigible. De fet, algú dubta que, en el cas que el sistema electoral permetés una segona volta, García Albiol també tindria moltes possibilitats de perdre l’alcaldia?

Hernández, Xavi (capità del FC Barcelona).
Sortida lliure.
La seva situació amb un peu fora, sense dubte, l’ha ajudat a expressar-se aquesta setmana sense por als habituals condicionants de l’esportista d’elit. Ha qualificat la xiulada com a “espectacular” i ha recomanat (ple de sentit comú!) que, en comptes de sancionar, l’estat hauria de reflexionar, ni que fos per un moment, sobre quines són les causes que porten (gairebé només a Espanya) milers i milers de ciutadans a xiular els símbols que se suposa que haurien de tenir com a propis. I quan encara eren calentes les paraules de Xavi (contestades a les xarxes socials amb l’habitual allau d’insults perquè l’Estat federal és a la volta de la cantonada) el portaveu del Grup Parlamentari Popular al Congreso de los Diputados, Rafael Hernando, verbalitzava la profunda reflexió del primer partit espanyol sobre la qüestió: xiulem, simplement, perquè estem malalts. Ole.

Comentaris

  1. En Xavi potser hagi estat dels més honestos de dins de ca'n Barça. Entre en Puyol domiciliat a Madrid per rebaixar els impostos i tants altres tan acomodaticis, arriba un moment que, si no és pel símbol que representa el club, no en faria ni cas. Però, en Xavi és un cas apart. Allò d'aportar tots els diners dels regals de casament (un milió d'euros!) per finançar el nou St Joan de Déu, ja diu prou en favor de la qualitat d'aquest senyor.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas