Ves al contingut principal

Bestiari del procés: X. Sala i Martín, A. Sánchez Camacho i X. Trias

Sala i Martín, Xavier (professor d’economia a la Columbia University).
Confondre el tot amb la part.
El sectors propers a CiU han paït molt malament la pèrdua de Barcelona. Amb una errònia confusió entre la sort de la federació i (encara més) del seu líder amb el procés, consideren que les eleccions municipals han estat un fracàs de l’independentisme. A la ràdio comtal, Sala i Martín apuntava a la manca de trempera manifestada pel sobiranisme en comparació amb la proposta Colau. Les xifres no semblen avalar una tesi semblant: Barcelona en Comú ha sumat als resultats d’ICV-EUiA del 2011 poc més de 110.000 vots i 6 regidors, en tant que ERC i la CUP als seus de la mateixa convocatòria més de 80.000 i els mateixos 6 regidors. No semblen magnituds molt diferents: el sobiranisme han sumat, sí, encara que no sigui en la direcció ideològica que alguns voldrien.

Sánchez Camacho, Alicia (presidenta del Partit Popular Català).
Castanya monumental.
Ja sabem que sempre guanyen tots, però tot i així, la compareixença de la líder popular per donar compte dels resultats va ser el més patètic de la nit. La Sánchez Camacho va afirmar que el seu partit “namés” havia perdut 130.000 vots i que altres havien baixat més. El PP, pràcticament empatat amb Ciudadanos i la CUP assoleix els seus pitjors resultats d’ençà del 1991, abans de l’era Aznar. La catàstrofe a Barcelona (de 9 a 3 regidors) és dantesca. Arreu, la formació d’Albert Rivera escombra els populars. El “sorpasso” és generalitzat i apunta a una marginalització dels populars a Catalunya que amenaça de deixar-los clarament per sota dels deu diputats a les eleccions del 27-S. Sánchez Camacho ocupa encara la direcció a la colònia només amb l’objectiu d’acabar d’entomar el desastre que vindrà.

Trias, Xavier (exalcalde Barcelona).
Desorientació preocupant.
La reacció de CiU a la pèrdua de Barcelona ha estat lògicament dolguda. Convé, però, que surti quan abans de la desorientació. El president Mas, per comptes d’analitzar les raons de fons, afirmava dilluns que la derrota havia estat conseqüència de la desunió del vot sobiranista, com si algú s’hagués plantejat una llista conjunta de l’independentisme a Barcelona. Els cops de volant de Trias han estat també un autèntic tret al peu contra la credibilitat que necessiten els actors del procés. Després de manifestar-se en campanya a favor que governés la llista més votada i d’acceptar de manera elegant la derrota la nit electoral, dos dies després, com si acatés les ordres de Pilar Rahola, el candidat de CiU passava a afirmar que encara no estava tot escrit: l’espectacle d’especular amb una investidura (l’única aritmèticament possible) recolzada alhora pel PP i ERC, autènticament patètic. Passem pàgina i parlem de futur, del 27-S.

Comentaris

  1. Granollacs,
    No estic d'acord amb el primer comentari del teu tríptic.
    Crec que en Sala-i-Martín té raó amb això de la trempera.
    Fa poc, vaig parlar amb un militant d'ERC partidari de la llista única.
    Em va dir que, després de la conferència d'en Mas (proposant la llista única), a la xarxa social de l'ANC de la seva comarca hi havia eufòria. Després de la conferència d'en Junqueras (refusant la idea d'en Mas), aquella xarxa social s'havia convertit en un funeral (són paraules textuals seves).
    Em demano (t'hauries de demanar tu) si es pot guanyar unes eleccions amb la gent desmotivada o un xic decebuda (és a dir, incapaç de transmetre trempera).

    ResponElimina
  2. HOME CONSIDERAR,QUE LA "TRAMPERA"DE LA COLAU,ES LA RAO DEL EXIT... UN EXIT MOLT RELATIU PER CERT, ES MOLT AGOSSARAT,QUE ELS BARCELONINS NO SOM TAN "FRIQUIS".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…