Ves al contingut principal

Deprimiu-vos, és una ordre

A risc que s’enfadi, com fa pocs dies, per dur-li la contrària, començo aquest apunt amb la frase final del darrer article d’un dels opinadors de capçalera del procés: “Saben d'alguna dada per a l'optimisme?” Brutal. Tot va malament. Tot i el pacte del 14 de gener per a unes eleccions plebiscitàries i un full de ruta acordat, tot, absolutament tot és un desastre. Homes d’una capacitat analítica tan estratosfèrica com en Toni Aira s’arrosseguen, pesarosos, pels mitjans, per explicar que tot va fatal. Segons sembla, per primera vegada, els partits catalans (de la mà de les grans entitats sobiranistes de la societat civil) tenen models diferents de societat i els defensen, però a partir d’un acord mínim de base sobre la naturalesa de les properes eleccions i les passes comunes que caldrà fer en divuit mesos per construir un nou Estat mitjançant un procés constituent de base popular. “Saben d'alguna dada per a l'optimisme?” No, tot va fatal.

“Saben d'alguna dada per a l'optimisme?” Som a punt de votar, d’aquí poc més de cent dies, el primer Parlament democràtic de la nostra història (des de l’estamental de la tardor de 1640) amb una majoria i un mandat partidari de la independència nacional. “Saben d'alguna dada per a l'optimisme?” La constitució d’aquest Parlament serà possible perquè mai hi havia hagut una majoria social tan àmplia com ara a favor de l’Estat propi. “Saben d'alguna dada per a l'optimisme?” En aquests dies que vénen ens juguem, bàsicament, si es reflectirà només en una majoria absoluta d’escons (suma de la llista del president, l’aglutinada a l’entorn d’Esquerra i la del Capgirem de la CUP) o es veurà reforçada també per una majoria absoluta de vot popular. Aquesta és la batalla que fa només cinc anys no podíem ni somiar. “Saben d'alguna dada per a l'optimisme?” És cert, la mirada d’un nombre massa elevat d’analistes oficials potser no contribueix a l’optimisme.

Comentaris

  1. Trobo que és l'espera, tan llarga, que ens fa desesperar i caure amb el desencís, frustració emocional. Però, també trobo cert que hi ha poc debat sobre els canvis que es poden produir amb una independència aconseguida plenament. Fer allò dels però's i contres. Em deia una que no veia cap "discussió" a Tele5 ni a TVE, que és el que mira. Home, allà segur que no ho trobarà. Però, potser a can TV3 potser sí que haurien de pressionar una mica més amb aquest tema, a pesar de que els puguin titllar de ser separatistes, etc. Però, si no arrisquen a informar, no farem res de bo. Potser sí que al 33 a les 23h de la nit hi hagi més informació. Però no crec que siguin hores potables d'estar-se aixecat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…