Ves al contingut principal

Independència versus República Catalana: dues estratègies de mal combinar

La darrera giragonsa del president Mas és d’una irresponsabilitat injustificable. Perfecte coneixedor de la pluralitat i la transversalitat del moviment sobiranista, no ha dubtat a portar les grans entitats del sobiranisme civil organitzat a l’extrem d’una insuportable tensió interna, amb conseqüències que, tant de bo m’equivoqui, poden arribar a ser letals. Exactament com va succeir a l’entorn del procés participatiu del 9-N, amb ferides de desorientació i desànim que les entitats encara no han superat. Després d’enviar el procés al congelador durant nou mesos, ho ha fet a escassos tres de la celebració de les eleccions plebiscitàries del 27-S, quan totes les energies haurien d’estar (així ho han entès l’ANC i l’Òmnium reactivant la campanya “Ara és l’hora”) concentrades a explicar la Catalunya que volem. Per comptes de mostrar la solidesa seductora de les nostres propostes, hem triat ensenyar als votants la part més fosca de la batussa interna. Desgraciadament, la derivada immediata d’aquest immens error pot ser definitiva a les urnes.

Probablement, hi ha una component estratègica de fons, subjacent a tot plegat, que potser ho explica. Després de desfer-se de la Unió duranista (per desgràcia, el sector independentista del partit va quedar-se a les portes de prendre el control!), Convergència, ben definida i creïble finalment, ha identificat com el seu principal espai de creixement al votant independentista convençut. Això suposa carregar les tintes contra els altres partits que competeixen en aquest mateix espai: l’ofensiva contra Esquerra fa molts mesos que va; l’agressivitat contra la CUP comença a insinuar-se ara. La campanya d’ERC i dels anticapitalistes, té per objectiu, en canvi, l’atansament a sectors de l’electorat del seu àmbit ideològic (social-demòcrata i anticapitalista) que no han estat tradicionalment independentistes, però que ara podrien donar suport a un procés constituent atractiu. Desgraciadament, les dues estratègies són de mal combinar. Es tracta de parlar d’independència o de República Catalana: uns apel·len al terreny central, altres a les fronteres. I les dues coses seran molt difícils de combinar pacíficament. I sense una mínima harmonia interna no ens fem atractius.

Comentaris

  1. Benvolgut Granollacs,
    Perdona però discrepo de la teua anàlisi.
    D'entrada, fa dies que deixes caure que en Mas "ha posat al congelador" el procés d'independència durant "nou mesos", en posar la data del 27-S com a eleccions plebiscitàries. Perdona, però això és coresponsabilitat d'ERC: la data va ser fixada conjuntament per tots dos partits (amb l'acord de les entitats sobiranistes). Carregar les tintes per una decisió contra UN actor quan n'han sigut com a mínim dos és, pel cap baix, deshonest.
    Però el que més m'estranya del teu judici és alertar de la possible divisió interna de les entitats sobiranistes quan en Mas els ha plantejat que organitzin una llista electoral (sí;: elles han d'organitzar la llista electoral en comptes d'un partit, CDC). Saps perfectament que la majoria de gent inscrita a l'ANC i a Òmnium clama per la unitat entre CDC i ERC. Només calia escoltar algunes concentracions a la plaça Catalunya. Fins i tot alguns militants d'ERC ho demanen.
    No has assajat una cosa, però et convido a fer-ho. ERC té previst (des del 2n congrés a Lleida) de fer referèndums interns a la militància per qüestions de calibre. Trobar la fórmula per a assolir la independència és una qüestió de calibre. Per què no exigeixes a ERC que faci un referèndum intern sobre si sumar-se a la hipotètica llista electoral transversal (CDC-AMI-ANC-OC)? Em temo que la direcció (i tu) tindria una sorpresa (desagradable).
    Què, t'animes a exigir-los-ho?

    ResponElimina
  2. Estic fet un embolic, quan el què caldria ara seria tenir les idees molt, molt clares. En Mas es va treure la pols d'UDC. Molt bé! Però, després hi torna amb la idea romàntica de la llista en comú. No havíem quedat en que això ja estava donat i beneït, que no n'hi hauria? Per bé o per mal, tant se val! Si vol fer la seva llista personal, molt bé. Però, és arriscat per poder-te trobar amb gustos dispersos que no acabin de conjuminar amb la població. No sé, però ho veig així: arriscat.
    Si tenim ficat el costum al cap d'haver de votar sempre en funció dels partits, doncs per què no seguir així? No es perdrà pas el sentit plebiscitari i de la capacitat de poder-nos declarar independents o no. Sobretot, si aconseguim que els indep. vagin amb un lema comú. No gaires coses més! Al cap i la fi, per més que en Mas s'hagi fet una neteja interna i externa que Déu n'hi do, segueix patint d'un llast històric que li fa mal. Ara ja no hi pot haver més desconfiances sobre la decisió indep., d'acord. Però, no hi tornem, si us plau, amb aquest romanticisme! Ara, CDC ja s'ha netejat de tot el què ha pogut fent-la veure resplendent. Perfecte, d'acord. Doncs, ara cal tenir prou valor per fer l'última escalada fins el cim i sense cordada, a pèl. Les cordades tenen, recordem-ho bé, el gran inconvenient que, si alguna cosa falla, arrossega els qui el segueixen.
    Si l'AMI, l'ANC i l'OC es veuen obligats, per la pressió d'en Mas, a compartir la seva candidatura, a aquests els caldrà demanar també que s'hi sumin ERC i CUP. Seria, repeteixo, molt bonic i molt romàntic, però molt improbable.

    Ara, au va, una petita ajuda per en Mas: Per què no cercar aportacions d'adhesió de les associacions d'empresaris, gremis, col·legis, sindicats, etc. i deixar-nos de la visió constant dels altres partits? Aquests són els qui ens donen el pa que cada dia mengem; no pas els partits!!
    Gràcies. De res.

    ResponElimina
  3. Granollacs , no estic gens d'acord en l'analisis que fas. En estrategia en Mas es molt millor que la resta, que no li arriven ni a la sola de la sabata. ERC fa temps que ha perdut el nord , viu acomplexada de les esquerres dependentistes. Com diu en Rull que consultin les bases, si son tan demòcrates. Pel que fa a mí, que crec en el procés, ja se que sols puc creure en la opció Mas, la resta faramalla.

    ResponElimina
  4. HOME,NO ES SERIOS EXIGIR,I NO SER CORRESPONSABLE...I D'UNA PUNYATERA VEGADA PENSEM AN CATALUNYA,EXCLUSIVAMENT AN CATALUNYA...

    ResponElimina
  5. Com tots els del "odi a Mas", Granollac carrega contra el president per una decisió imposada per la intransigència total d'una petita minoria d'ERC. Per endavant que soc votant d'ERC des de temps del Colom i abans membre del PSUC, o sigui no sospitós de ser de dretes.
    Perquè Mas i les entitats, que al 80% volien la unitat, van haver d'acceptar les tesis irresponsables de Junqueres: perquè el president vol la independència i cedeix per fer-la possible, i en canvi a Junqueres tant li fa, i mai cediria. Perquè aquest convenciment d'indecisos que pregona ERC té com efecte immediat la pèrdua de espai sobiranista i progressivament la pèrdua d'espai d'ERC: La frontera no està en el votant ètnicament espanyol intransigent, sinó en el votant català tebi o en els barrejats (de pare i mare de diferent nació), que va allà on veu unitat (Podemos) i fuig de la divisió i la baralla que avergonyeixen. A més Junqueres no ha canviat el seu discurs ensopit (sempre "estem convençuts") i la Rovira ha aprés a parlar igual que ell i creen molt de rebuig sobretot quan es compara amb el president, que noi, aquest si que sap parlar i liderar, aquest si es honest i ferm, m'ha convençut, i no soc un cas estrany, dotzenes de persones del meu entorn, alguns del odi visceral a Mas o a Convergència, els ha passat el mateix.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…