Ves al contingut principal

Masisme a tot drap

L’entrevista al president de fa uns dies va posar de relleu un element, des del meu punt de vista, altament preocupant: la seva no acceptació, sota cap concepte, d’un lideratge plural del procés. De fet, aquest capteniment, per a mi, definitivament invalidant, ha estat una característica essencial de la seva presidència durant aquests tres anys: incapaç de solidificar confiances, cancel·lació unilateral de la Consulta del 9-N i substitució, també per pebrots, pel procés participatiu final, tan espectacular com ineficient. Anem als orígens de tot plegat: la societat catalana va dir clarament a les urnes el novembre de 2012 que volia encetar un procés cap a la plena sobirania sota el lideratge d’Artur Mas, però el va fer recular, amb l’objectiu que tingués els contrapesos necessaris. Davant la Mònica Terribas, però, el president va tornar a afirmar que calia que algú (ell, a poder ser, encara que es va mostrar disposat a sortir d’escena) guanyés clarament i que fos simplement complementat per alguna altra força.

Mas no creu en, per exemple, un model de tres forces (centre dreta liberal, centre esquerra social-demòcrata i extrema esquerra anti-capitalista) amb una força relativament semblant, pactant la Catalunya constituent amb l’aportació de tothom. Que és a on podríem anar amb les eleccions del 27-S, tal i com estan plantejades ara. Diu que el procés necessita aquest lideratge fort i que el món no entendrà una altra cosa. Nega que l’assumpció per les tres llistes d’una marca comuna i la coincidència en actes de campanya conjunts permetin visualitzar un front comú, si se superen els 68 escons en conjunt. El seu plantejament és clar: o llista unitària, o guerra total. Sense posicions intermèdies d’unitat d’acció des de la diversitat. Anem, doncs, al caïnisme total amb l’objectiu de reforçar el seu lideratge. En l’àmbit sobiranista, ara que el president ha guanyat credibilitat amb la mort de CiU, molts estan disposats a jugar-hi. Però en tota guerra hi ha morts i ferits i no tots són de l’altre bàndol. I, per desgràcia, amb les pròpies forces tan afeblides fem la derrota més possible. Que tinguem sort.

Comentaris

  1. Et dono tota la raó del món.
    En Mas té moltes qualitats -jo aquí les he comentat sovint- però també té aquell problema dels líders: no saber fer una passa enrere per poder-ne fer dues endavant després.
    Quan jo feia una mica d'alpinisme, jo normalment anava entre el mig i darrere d'unes colles d'entre tres i cinc de promig; una vegada, jo vaig estar molt en forma i vaig anar agafant la davantera constantment; L'amic que sempre ens feia de guia -un gran expert- simplement em va anar deixant que l'agafés sense sentir-se ferit ni ofès. Quan vam acabar de fer l'ascens, sí que em va preguntar a què creia jo que podia ser degut aquell canvi d'aquell dia. Aquest és el bon guia, amb qui pots confiar plenament. Ara, en aquest cas de la reiteració de tornar-hi amb les llistes unitàries i liderades per en Mas, això diu molt poc de saber retirar-se una mica en favor de millorar nota. Potser l'espanta aquesta entrada en escena tan forta de les esquerres populars i no tant. Potser ja es conformava amb un Junqueras moderat que li fes de guia. Potser ara ja es veu desbordat per una realitat que se'l pot menjar de viu en viu. Però, vaja, jo em temo que s'està deixant anar dins d'un camí encegat per la victòria, probablement degut a l'estrès de sentir-se perseguit constantment des de Madriz, l'esgotament de totes les pressions i els dubtes de potser sentir-se sol davant del perill autèntic.
    En fi, per a o per b, aviat ho sabrem!!

    ResponElimina
  2. Granollacs, no estic d'acord en algunes de les afirmacions que fas. Dius que en Mas es va carregar el 9-N canviant-ho per una altra cosa més descafeïnada. Jo ho veig al revés: el que va fer va ser --a parer meu-- mantindre el 9-N.

    Igualment, acuses en Mas de ser miop perquè no veu que és millor lideratges compartits. Jo ho veig al revés que tu: que ERC vol liderar el procés d'independència i els seus quadres dirigents no poden pair que sigui en Mas qui faci axiò. Una rabieta, vaja.

    Tots (sense excepció) els militants d'ERC que conec aposten per fer una llista conjunta amb en Mas. Només sé s'un militant d'ERC a qui no conec personalment que va deixar de seguir al Twitter un altre militant d'ERC que apostava per la llista conjunta. I això que feia anys que tenien relació. D'altra banda, tots els exvotants del PSC independentistes que conec (sense excepció) aposten per una llista transversal liderada per en Mas.

    De debò en Mas s'equivoca? Vols dir que no s'equivoca en Junqueras? Pensa-hi. La visió dels polititzats (com tu o jo) és una cosa, i el que pensa la gent del carrer n'és una altra. I, de moment, el que sento al carrer és que en Junqueras no toca vores (per dir-ho a l'ebrenca).

    ResponElimina
  3. Junqueres ha estat incapaç d'arribar mai a un acord rellevant que no sigui basat en les seves pròpies concepcions (pensa-hi i busquen un de sol). Qui el coneix en persona sap que és un malcarat, un tòtila i un cregut, sense capacitat de lideratge gran, fora de les baralles de pati d'escola. Lideratges compartits en realitat vol dir fer el que ell diu, per absurd i confós que sigui gairebé tot el que proposa.
    Granollacs has quedat aïllat de la societat i t'has fanatitzat, deu ser per això que no escrius gaire, perquè no et passi això, que no trobes ningú que et faci costat en les teves dèries divisionistes.

    ResponElimina
  4. Marques comunes? Quines?, a hores d'ara la CUP no ha signat, i ningú sap o entén que es proposa en l'acord Mas-Junqueres.
    ERC pensava que guanyaria i volia llistes separades per imposar el seu lideratge; i ara que quasi està fora de joc, no té pebrots per reconèixer que la va cagar i acceptar la llista única. Más, generós, li ha donat una segona oportunitat de salvar la cara i no passar a la història com el partit que un altra vegada fa impossible la independència del país quan ho teníem a tocar. Però massa orgull, no ho acceptaran, no crec que la direcció ni se'n adoni del ràpid que baixen cap al desastre total. En tot cas, ja vindrà el moment d'exigir responsabilitats... i per la independència hi haurà altres moments sense líders que facin el joc a l'estat, graciés al Junqueres quedarem vacunats d'això.

    ResponElimina
  5. Granollacs, totalment en desacord a l'opinió que exposes. En Mas es l'únic que s'ha jugat el cul i la cadira en el repte gegantí que tenim al davant. En Junqueres de moment sols menjà, menjà, menjà ...
    En qualsevol país on els dirigents fossin conscients del repte a afrontar , unirien forces, aquí no , com més barallats millor. Han de venir els de podemos a dir-nos com ho hem de fer les coses. Fa anys en Xirinacs ho exposà en un llibre "la traició dels Liders " doncs tornem a ser allà mateix, gràcies a ERC

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…