Ves al contingut principal

Bestiari del procés: C. Forcadell, L. de Guindos i M. Iceta

Forcadell, Carme (número 2 de la Candidatura pel Sí).
Retorn clau.
De la mà de Raül Romeva i Muriel Casals, el retorn de la Carme Forcadell per la via de la llista transversal de l’independentisme representa una sòlida aposta per perfils no només civils, sinó també esquerrans. Com diu amb tan d’encert l’Empar Moliner, a la Catalunya autonòmica actual, depauperada per l’exacció colonial a la qual és sotmesa sense pietat, per més que el dependentisme d’esquerres no vulgui acceptar-ho, “pertànyer a Espanya només permet fer polítiques de dretes”. L’expresidenta de l’ANC torna amb força per jugar un paper important en la credibilitat de l’aposta independentista. Gent capaç de mobilitzar entre un i dos milions de persones cada any, ha de ser capaç de portar la mateixa quantitat de gent a les urnes el proper 27-S. I si és així, tindrem la victòria a tocar de dits.

Guindos, Luis de (ministre espanyol d'Economia).
Castanya europea.
Mentre exigia el retorn del deute a Grècia tot i ser el país més subvencionat de la història de la Unió; mentre es dedicava a alliçonar els altres membres sobre l'eficàcia de les suposades reformes que en realitat no ha fet; mentre es vantava d'una austeritat que ha carregat per la via de manca d'inversió sobre les esquenes dels de sempre, és a dir, dels ciutadans dels Països Catalans; mentre esdevenia el primer país multat de la història de la UE en haver-se certificat la presentació de dades falses sobre l'estat de fallida de la Generalitat valenciana governada pels populars; mentre tot això passava, la candidatura espanyola a la presidència de l'Eurogrup amb Luis de Guindos, naufragava estrepitosament. Francament, tot bastant lògic.

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Miratge increïble.
La darrera enquesta publicada a eldiario.es sobre les eleccions generals espanyoles remarca el reforçament del bipartidisme després de superar els seus moments més crítics. PP i PSOE tornarien a situar-se en valors que superen o, si més, no s'aproximarien (cadascú) al 30% dels vots. El bloqueig a qualsevol reforma federalitzant de la Constitució és ja una evidència palmària. I, encara, si com a avalador es reclama la presència de Ciudadanos, potser és raonable la temença que l’única reforma possible busqui consolidar una nova tisorada a l'autonomia. Per si algú dubtava de les intencions del PSOE, l'amic Pedro Sánchez ha invocat l'acció del partit en defensa de la unitat d'Espanya a Catalunya i la presidenta andalusa a refermat que no és negociable. Així són els qui ens han de salvar de les urpes del nacionalisme espanyol. Tot dit amb permís del catedràtic Xavier Arbós.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…