Bestiari del procés: C. Forcadell, L. de Guindos i M. Iceta

Forcadell, Carme (número 2 de la Candidatura pel Sí).
Retorn clau.
De la mà de Raül Romeva i Muriel Casals, el retorn de la Carme Forcadell per la via de la llista transversal de l’independentisme representa una sòlida aposta per perfils no només civils, sinó també esquerrans. Com diu amb tan d’encert l’Empar Moliner, a la Catalunya autonòmica actual, depauperada per l’exacció colonial a la qual és sotmesa sense pietat, per més que el dependentisme d’esquerres no vulgui acceptar-ho, “pertànyer a Espanya només permet fer polítiques de dretes”. L’expresidenta de l’ANC torna amb força per jugar un paper important en la credibilitat de l’aposta independentista. Gent capaç de mobilitzar entre un i dos milions de persones cada any, ha de ser capaç de portar la mateixa quantitat de gent a les urnes el proper 27-S. I si és així, tindrem la victòria a tocar de dits.

Guindos, Luis de (ministre espanyol d'Economia).
Castanya europea.
Mentre exigia el retorn del deute a Grècia tot i ser el país més subvencionat de la història de la Unió; mentre es dedicava a alliçonar els altres membres sobre l'eficàcia de les suposades reformes que en realitat no ha fet; mentre es vantava d'una austeritat que ha carregat per la via de manca d'inversió sobre les esquenes dels de sempre, és a dir, dels ciutadans dels Països Catalans; mentre esdevenia el primer país multat de la història de la UE en haver-se certificat la presentació de dades falses sobre l'estat de fallida de la Generalitat valenciana governada pels populars; mentre tot això passava, la candidatura espanyola a la presidència de l'Eurogrup amb Luis de Guindos, naufragava estrepitosament. Francament, tot bastant lògic.

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Miratge increïble.
La darrera enquesta publicada a eldiario.es sobre les eleccions generals espanyoles remarca el reforçament del bipartidisme després de superar els seus moments més crítics. PP i PSOE tornarien a situar-se en valors que superen o, si més, no s'aproximarien (cadascú) al 30% dels vots. El bloqueig a qualsevol reforma federalitzant de la Constitució és ja una evidència palmària. I, encara, si com a avalador es reclama la presència de Ciudadanos, potser és raonable la temença que l’única reforma possible busqui consolidar una nova tisorada a l'autonomia. Per si algú dubtava de les intencions del PSOE, l'amic Pedro Sánchez ha invocat l'acció del partit en defensa de la unitat d'Espanya a Catalunya i la presidenta andalusa a refermat que no és negociable. Així són els qui ens han de salvar de les urpes del nacionalisme espanyol. Tot dit amb permís del catedràtic Xavier Arbós.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas