Ves al contingut principal

Bestiari del procés: C. Montoro, A. Morral i A. Pastor

Montoro, Cristóbal (ministre espanyol d’Hisenda).
Rifa comptable.
Com ara fa un any, el ministre més malèfic del govern Rajoy ens ha obsequiat amb l’espectacle de les anomenades balances fiscals territorialitzades, que reconeixen un dèficit fiscal a Catalunya de més de 7.000 MEUR. Imagineu-vos on deu parar la realitat. En un exercici únic al món, amb l’aplicació d’una metodologia “sui generis” basada en el model de càrrega-benefici, els nois de Montoro ens han ofert uns resultats que presenten la comunitat de Madrid com la veritable víctima del sistema. Es tracta de generalitzar la despesa pública que, en realitat, s’executa en un territori molt concret, a fi d’aconseguir que quadrin els números desitjats. D’entre els diversos exemples comentats aquests dies m’encanta aquest: els 526.000 imputats com a despesa pública a les Illes Balears, corresponents a l’execució de les obres de l’AVE al País Basc. Deliciós. Crec que ja fa temps que no cola.

Morral, Antoni (exalcalde de Cerdanyola del Vallès i militant d’ICV).
Opció independentista.
Després de passar pel Secretariat Nacional de l’Assemblea, l’exdirigent d’Iniciativa i impulsor de l’Acord d'Esquerres per la República Catalana (ARxRC), integrat per independentistes procedents de partits i sindicats com ICV i EUiA, UGT, CCOO i Unió de Pagesos, ha fet públic aquesta setmana la seva intenció de, tot mantenint la seva militància, votar per la candidatura de confluència independentista Junts pel Sí, encapçalada per Raül Romeva. L’argument, tan simple com clar: “em trobo davant una convocatòria electoral excepcional, que li vull donar el valor plebiscitari amb que serà convocada”. Si la llista agafa consistència (com sembla, a la vista del gruix dels noms que es van fent públics) i velocitat de creuer, si aconsegueix realment imposar el “frame” plebiscitari, és possible que aquest corrent es vagi contagiant per simpatia per situar-la per sobre dels 65 diputats.

Pastor, Ana (ministra espanyola de Fomento).
Així no es pot.
El despropòsit de la despesa pública espanyola, amb una partida militar absolutament disparada (gairebé tant com els índexs de pobresa), continua oferint escenes veritablement dantesques. Tot i els desastres de la crisi, el capitalisme dels amiguets sobreviu a tot drap. L’estat es descompon, però continua esquitxant. Aquests dies, la venda de l’aeroport de Ciudad Real, la construcció del qual va provocar uns costos de 1.100 MEUR, a un grup inversor xinès, per l’astronòmica xifra de 10.000 euros és un autèntic símbol. Una infraestructura que pràcticament no ha arribat mai a entrar en funcionament, però que, casualment, quan tocava, va revaloritzar terrenys d’un desert i va quallar els comptes d’unes quantes constructores. La Festa del Cel “made in Spain”. Perquè no només ens saquegen, sinó que a sobre ho fan a benefici de la llotja del Bernabeu!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…