Ves al contingut principal

Bestiari del procés: D. Camats, J. Coscubiela i J.A. Duran i Lleida

Camats, Dolors (co-coordinadora d’ICV).
Mal humor evident.
La primera reacció a l’acord entre convergents i republicans mostra quin serà el “frame” on els ecosocialistes voldran situar el debat d’aquí al 27-S. Titllar les CUP de “cavall de Troia de la dreta catalana” mostra exactament de què volen parlar a partir d’ara. Ha estat allò que se’n diu sortir en tromba. Naturalment, si el sobiranisme vol remarcar l’excepcionalitat, el caràcter plebiscitari de les properes eleccions ha de reservar un paper modest als polítics i alhora ha de ser capaç de conformar una llista electoral d’una transversalitat a prova de qualsevol examen. Només amb una candidatura de tints clarament esquerrans serà possible evitar que els adversaris plantegin una campanya centrada en la figura de Mas i les retallades dutes a terme pels darrers governs (per cert, els primers, amb ICV a la cadira).

Coscubiela, Joan (candidat d’ICV al Parlament de Catalunya).
Memòria selectiva.
L’home fort de la candidatura d’Iniciativa sotmesa a Podemos, serà el fins ara brillant diputat ecosocialista al Congreso espanyol. La seva ràbia davant la configuració de la llista transversal de l’independentisme, amb dos persones de matriu PSUC en els tres primers llocs de la candidatura (més que a la seva pròpia llista!), ha provocat molts estirabots a les xarxes. Els retrets exhaustius a l’època més fosca de l’austeritat convergent obliden, però, que fou un govern amb els seus qui va començar a aplicar les retallades que els poders econòmics exigien a Catalunya. Francament, a la vista dels seus nervis, semblaria adient que la llista transversal portés per nom “Independència en Comú”: els crits d’en Coscu podrien escoltar-se d’aquí a la Castellana.

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d'Unió).
Infantilisme argumental.
Fins ara, el seu argument per al no es basava en la impossibilitat de convèncer el món de la nostra ànsia de llibertat. En la inviabilitat del projecte. A la pràctica, en la indignitat de qui (encara que ho amagui) es recolza en l'estat repressor per afirmar que l'única sortida és la submissió. Però aquesta setmana, Duran, potser per pura desesperació, ha fet una passa més en l'absurd: diu que hem de donar un any i mig a Espanya per canviar d'actitud. Com si no en fes cinc que va començar el procés (al Passeig de Gràcia de Barcelona, aquell 10 de juliol de 2010) i els nostres veïns no haguessin manifestat per activa i per passiva la seva nul·la voluntat de canviar de posició. Un Dia de la marmota permanent que ens acabi matant com a poble. I no, abans desapareixerà ell de la vida pública.

Comentaris

  1. Granollacs,
    Rellegint alguns dels teus darrers apunts, constato un pensament que fa dies que em ronda pel cap: que tot va molt i molt de pressa.
    Des de la constitució dels ajuntaments, tot s'ha accelerat: consulta a Unió (que ja havien deixat expressament per a després de les municipals), ruptura CDC-UDC, nova proposta d'en Mas, resposta afirmativa de les entitats sobiranistes, acord CDC-ERC, etc. Aviat veurem com es solidifica aquest acord (dilluns 20 de juliol), coneixerem més noms, veurem l'Estat espanyol un xic més nerviós, omplirem la Meridiana, vibrarem, em temo que veurem sortides de to en les files de C's, ICV, PSC o UDC... i encara passat el 27-S nova campanya electoral a Espanya i més pressió dels poders fàctics espanyols (potser intentaran detindre en Mas quan el Parlament proclami la independència).
    Quin vertigen!

    ResponElimina
  2. NO POT BADAR BOCA,QUI VA ARRUINAR CATALUNYA...
    NO POT BADA BOCA EL PARTIT QUE DEU MES QUE GRECIA...I QUE AMB L'AJUT DELS SOCIATES,VAN BUIDAR CX....
    DE DEBO ES CREUEN QUE VOLEM UN FRONT POPULAR?..

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…