Ves al contingut principal

Bestiari del procés: E. Juliana, M. Llobet i P. Llonch

Juliana, Enric (periodista).
Nervis a l’establishment.
Des de les pàgines de “La Vanguardia”, Juliana reaccionava amb alarma dimecres a l’acord estratègic de les dues primeres forces del sobiranisme a Catalunya. Mentre el president de Freixenet apel·lava a la calamitat que suposaria la independència, els mitjans conservadors de l’statu quo s’abraonaven a sembrar dubtes sobre la viabilitat de l’aposta independentista. Més hàbil, Juliana deixava caure la possibilitat que dos milions de catalans decideixin sobre la voluntat de 5,2 d’electors possibles. Si és així, serà perquè el dependentisme ha estat incapaç de mobilitzar els seus. Sembla lògic pensar, doncs, que d’aquí al 27-S l’espanyolisme intentarà portar la qüestió al punt d’ebullició, a fi d’aconseguir una participació el més alta possible a les eleccions. Treure la pols a l’argument de la necessitat d’una majoria reforçada només serveix per demostrar que la por els envaeix novament.

Llobet, Montserrat (delegada del Departament d'Ensenyament a Barcelona).
Un paper clau.
En el marc del procés que se segueix contra el president i dues conselleres, el TSJC l'ha cridat aquesta setmana a declarar, en relació a l'organització del procés participatiu del 9-N. Diumenge havíem d'obrir portes i dijous em va trucar. Un servidor era coordinador de procés i ell, director del centre, havia assumit l'encàrrec de preparar l'Institut per a la votació. Vàrem discutir si convenia permetre a una televisió gravar l'arribada de les urnes i la conclusió fou que no: que millor no fer-ne gaire publicitat. Divendres al vespre era amb tota la família, muntant taules i ordinadors. El dia D, la seva implicació va ser total i decisiva per a l'èxit de la jornada. També, la de molts altres professors que s'hi van oferir i van col·laborar abans i durant. Sí, sense el directors i molts altres professionals del Departament el 9-N no hauria estat possible. Mil gràcies.

Llonch, Pau (activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca).
Apropiar-se una causa justa.
A falta que Procés Constituent doni el sí definitiu (el que els suposarà llançar-se per la finestra), la candidatura de confluència entre ICV, EUiA i Podemos va camí de consolidar-se. Aquesta setmana han donat a conèixer el seu nom: “Catalunya, sí que es pot”, que manlleva una expressió pròpia de la PAH, amb el propòsit (a falta de candidat) d’introduir en el subconscient dels votants la figura de la nova alcaldessa de Barcelona. Una Colau, per cert, que no sembla entusiasmada amb la idea d’implicar-se en la campanya del 27-S. L’associació anti-desnonaments, però, en la qual treballa (com en Pau Llonch) gent vinculada a altres àmbits ideològics i partidaris s’ha vist obligada a fer públic un comunicat amb una dura crítica a la patrimonialització del moviment per part de Podemos i els seus. De vegades, la nova política no ho sembla gens.

Comentaris

  1. Curiós i lamentable tota aquesta gent que navega dins d'una indefinició o mancança cultural política.
    Precisament, fa una estona, jo en parlava amb un germà meu sobre aquest tema. Hem fet una repassada de persones sempre indefinides. Porugues en dic jo. Tan porugues, que ni gosen a aprendre res. Ara, aquí, en aquest punt on hem arribat per recuperar la independència, anem veient persones amb aquesta condició, i en veurem més!, que s'ho fan tot a sobre davant d'haver de fer una passa que els pugui definir. Pobres.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…