Ves al contingut principal

Bestiari del procés: E. Juliana, M. Llobet i P. Llonch

Juliana, Enric (periodista).
Nervis a l’establishment.
Des de les pàgines de “La Vanguardia”, Juliana reaccionava amb alarma dimecres a l’acord estratègic de les dues primeres forces del sobiranisme a Catalunya. Mentre el president de Freixenet apel·lava a la calamitat que suposaria la independència, els mitjans conservadors de l’statu quo s’abraonaven a sembrar dubtes sobre la viabilitat de l’aposta independentista. Més hàbil, Juliana deixava caure la possibilitat que dos milions de catalans decideixin sobre la voluntat de 5,2 d’electors possibles. Si és així, serà perquè el dependentisme ha estat incapaç de mobilitzar els seus. Sembla lògic pensar, doncs, que d’aquí al 27-S l’espanyolisme intentarà portar la qüestió al punt d’ebullició, a fi d’aconseguir una participació el més alta possible a les eleccions. Treure la pols a l’argument de la necessitat d’una majoria reforçada només serveix per demostrar que la por els envaeix novament.

Llobet, Montserrat (delegada del Departament d'Ensenyament a Barcelona).
Un paper clau.
En el marc del procés que se segueix contra el president i dues conselleres, el TSJC l'ha cridat aquesta setmana a declarar, en relació a l'organització del procés participatiu del 9-N. Diumenge havíem d'obrir portes i dijous em va trucar. Un servidor era coordinador de procés i ell, director del centre, havia assumit l'encàrrec de preparar l'Institut per a la votació. Vàrem discutir si convenia permetre a una televisió gravar l'arribada de les urnes i la conclusió fou que no: que millor no fer-ne gaire publicitat. Divendres al vespre era amb tota la família, muntant taules i ordinadors. El dia D, la seva implicació va ser total i decisiva per a l'èxit de la jornada. També, la de molts altres professors que s'hi van oferir i van col·laborar abans i durant. Sí, sense el directors i molts altres professionals del Departament el 9-N no hauria estat possible. Mil gràcies.

Llonch, Pau (activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca).
Apropiar-se una causa justa.
A falta que Procés Constituent doni el sí definitiu (el que els suposarà llançar-se per la finestra), la candidatura de confluència entre ICV, EUiA i Podemos va camí de consolidar-se. Aquesta setmana han donat a conèixer el seu nom: “Catalunya, sí que es pot”, que manlleva una expressió pròpia de la PAH, amb el propòsit (a falta de candidat) d’introduir en el subconscient dels votants la figura de la nova alcaldessa de Barcelona. Una Colau, per cert, que no sembla entusiasmada amb la idea d’implicar-se en la campanya del 27-S. L’associació anti-desnonaments, però, en la qual treballa (com en Pau Llonch) gent vinculada a altres àmbits ideològics i partidaris s’ha vist obligada a fer públic un comunicat amb una dura crítica a la patrimonialització del moviment per part de Podemos i els seus. De vegades, la nova política no ho sembla gens.

Comentaris

  1. Curiós i lamentable tota aquesta gent que navega dins d'una indefinició o mancança cultural política.
    Precisament, fa una estona, jo en parlava amb un germà meu sobre aquest tema. Hem fet una repassada de persones sempre indefinides. Porugues en dic jo. Tan porugues, que ni gosen a aprendre res. Ara, aquí, en aquest punt on hem arribat per recuperar la independència, anem veient persones amb aquesta condició, i en veurem més!, que s'ho fan tot a sobre davant d'haver de fer una passa que els pugui definir. Pobres.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…