Bestiari del procés: F. de Carreras, N. El Hachmi i R. Espadaler

Carreras, Francesc de (professor de Dret Constitucional).
Artilleria grossa.
L’argumentari dependentista és cada dia més insolvent. Per més capes de vernís que hom vulgui aplicar-hi. L’ideòleg de primera hora de Ciudadanos, amb tribuna setmanal al diari ex-referent de l’esquerra espanyola (que ja conserva només la segona part), creu que ha arribat el moment de passar a mesures de força major. Com si l’únic que tenim la intenció de passar-nos pel folre no fos la legislació espanyola (i, sobretot la seva interpretació) que ens restringeix els drets fonamentals, De Carreras parla, delirant, d’una suposada “ola de desobediencia al derecho [que] está llegando a peligrosos límites”. Així que, tot i que l’únic que volem és escollir el nostre futur lliure, som en un “malsano ambiente cívico” que obligarà a aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola per posar-hi ordre. I, encara, d’una hipotètica declaració de l’estat de setge ha dit que cal descartar-la “por el momento”.

El Hachmi, Najat (escriptora).
L’hora de respondre.
Amb el seu posat, tan forçat, que combina l’agre i la ingenuïtat impostada, portem anys in panys d’escoltar i llegir l’escriptora vigatana com a opinadora a tertúlies i articles de premsa. L’independentisme, sempre posat en qüestió com un projecte dubtós, que amaga tota mena de malvestats i interessos particulars. Finalment, arriba la Najat El Hachmi propositiva. Ja era hora. Formarà part de la llista Catalunya Sí que es Pot, la del nítid acrònim CSQEP. A la fi, amb claredat meridiana, ens explicarà aquest projecte tan diàfan que passa per (abans que res) reformar la Constitució espanyola, un objectiu tan, tan senzill que només requereix que hi votin a favor (dues vegades i amb referèndum pel mig) dues terceres parts dels espanyols o, encara més senzill, un 410% dels catalans. Amb el compromís, finalment, arriba l’hora de respondre.

Espadaler, Ramon (secretari general d’Unió).
Dignitat arrossegada.
Mentre Duran el passeja davant l’establishment enfervorit, ara a Madrid, ara a Barcelona, Espadaler va enfonsant cada dia una miqueta més la seva dignitat. I pensar que era el conseller d’Interior del 9-N! Mare meva, a on havíem d’anar... Concentrat a carregar contra el procés, el secretari general d’un partit que se’ls desfà a les mans, va accentuant un missatge que, de seguir aquest ritme, ben aviat avançarà per la dreta espanyolista la mateixa Alicia Sánchez Camacho. Aquesta setmana l’hem vist, fent honor a la tècnica de la profecia auto-complerta, invocar la suspensió de l’autonomia catalana. No, encara més enllà. L’hem sentit dir que ningú entendria a Europa que el govern espanyol no fulminés l’autogovern de Catalunya en cas que el nostre Parlament vulgui fer prevaldre la nostra sobirania. La història serà molt dura amb un personatge que ha decidit entollar-se en la ignomínia.

Comentaris

  1. Dies enrere jo deia que l'Espadaler és la foscor maquiavèl·lica de la política, la foscor espadalera. Perquè, sinó, no li hem de privar del seu invent personal? Potser, si el prefecciona una mica més, potser, aparegui als diccionaris.
    El que ja no sabia jo era que a sobre s'estigués estimbant a tanta velocitat, cames ajudeu-me, per anar-se a acollir dins de les més profundes foscors de les consciències polítiques i de l'intel·lecte humà.
    Va bene, a tutta màquinna, cap el precipici, noi!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas