Bestiari del procés: J. Posadas, C. Puigdemont i M. Subirats

Posada, Jesús (president del Congreso de los Diputados).
Democràcia avançada.
Amb aquella cara de desmenjat que el caracteritza, com a reacció a unes declaracions de Joan Tardà, aquesta setmana la tercera autoritat del Regne d’Espanya ha pronunciat una frase mítica. De traca. Per recordar. D’aquelles que la democràcia espanyola pot exportar pel món. Sortida del més profund del subconscient. De les que els fan un país admirable arreu. Diu que “voten lo que voten [els catalans] Rajoy lo pararà”. Votem el que votem. És igual. Si votem el que votem ens aturaran un es pregunta legítimament per què votem. De veritat, no cal. Si allò que expressem a les urnes no mereix ni ser debatut, potser que no cal ni mantenir una democràcia formal a Catalunya. Acabem amb la impostura. Anem més enllà de suspendre l’autonomia. Suspenguem la democràcia. No, millor, suspenguem els catalans en sí mateixos.

Puigdemont, Carles (alcalde de Girona).
Relleu sòlid.
Després que l’Assembla Nacional Catalana (de manera obligada pels seus estatuts) i l’Òmnium Cultural (obligada pel salt a la palestra electoral de Muriel Casals) hagin renovat les seves cares, aquesta setmana l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) també ha escollit nou president. La força dels ajuntaments independentistes és espectacular. Tots la recordareu, la imatge d’unitat de les setmanes prèvies al 9-N, altament eficient. L’AMI és un dels instruments més sòlids al servei del procés. I, sense dubte, si l’Estat espanyol, a partir del 27-S, tria el camí de la repressió, el poder local, insubstituïble, irrevocable a la pràctica, pot tenir un paper fonamental a l’hora d’organitzar i aglutinar la resistència. El paper de l’alcalde de Girona, doncs, pot ser absolutament fonamental en el futur polític del nostre país lliure.

Subirats, Marina (sociòloga).
L’eterna presa de pèl.
Tenen un problema greu: el d’acusar els altres de geperuts sense veure el seu gep. Els del Sí que es Pot acusen els altres de manipular. Mas s’amaga darrera d’altres per amagar el declivi; es veu que ICV no. Mas divideix; es veu que l’apel·lació a l’odi d’Ubasart no. CDC monopolitza el catalanisme; es veu que Catalunya sí que es pot no reparteix carnets d’esquerranisme. Diu l’eminent sociòloga que “què passarà quan ell [Mas] decideixi fer una cosa diferent de la que la societat civil proposa?”: simplement, que no podrà fer-la. A continuació, nega qualsevol força negociadora a Catalunya (fins i tot, la de no pagar el deute espanyol) i apel·la a una negociació que en realitat és submissió. Confiança en un canvi a Espanya que és impossible i traca final amb l’acusació que fer unes plebiscitàries afavoreix el relat del PP a les generals. “Tremendo”.

Comentaris

  1. Respecte del què dius d'en Puigdemont, penso que -si no s'ha fet encara- seria qüestió de preveure la creació d'un Consell Municipal de Catalunya. Que pugui substituir la Generalitat si la intervenen. Suposo que ja deu estar previst, però no està de més proposar-ho, crec jo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas