Bestiari del procés: J.A. Duran i Lleida, A.-D. Fachín i E. García

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’Unió).
El que calgui.
A la vegada que els mitjans espanyolistes reconeixien que poderoses empreses de l’IBEX-35 i els fons reservats del Govern espanyol han procurat darrerament fins a un milió d’euros per finançar les activitats anti-independentistes de Societat Civil Catalana, aquesta setmana els mateixos mitjans han fet públic la promesa de la vicepresidenta de donar carta blanca a la nova Unió, una vegada ha renegat dels seus principis bàsics fundacionals per posar-se al servei del manteniment de la unitat d’Espanya. En concret, cito textual, “Han prometido recursos ilimitados para que Unió pueda plantar batalla a Mas y su partido”. De fet, el Partit Popular, sense líder i camí de la castanya electoral més gran de la seva història, ja busca refugi en la vella marca democristiana, mentre les enquestes apunten al fet que els de Duran tindran molt serioses dificultats per obtenir representació el 27-S.

Fachín, Albano-Dante (candidat de Podemos a Catalunya).
Ofensiva contra els mitjans del país.
Contra els límitadíssims braços del sobiranisme, tu, dispara primer i després pregunta. És el que periodistes com Jordi Évole o candidats suposadament comunitaris com Fachín o Joan Coscubiela deuen pensar. Són gent mooolt valenta. Producte de la platocràcia, no tenen cap problema a agafar impuls mitjançant programes i presentadors que, directament, menyspreen la pluralitat. Capaços d’organitzar debats sobre el procés català cada dissabte amb representants del 15% dels votants del país, que sumen una alcaldia de 948. Si voleu llegir com algú els posa a lloc amb molta més gràcia que un servidor, no us podeu perdre aquesta espectacular allissada de la Marta Rojals. El dia que els mitjans públics de Catalunya palesin la meitat del sectarisme d’aquells en els quals ells mateixos treballen o avalen amb la seva contínua presència, potser podrem acceptar-los alguna mena de lliçó.

García, Esperanza (advocada).
Mentir recompensat.
Naturalment, totes les opinions són respectables. Totes, de fet, encara que en graus molt diferents, contenen algun substrat de veritat. Als opinadors, però, si és que no d’ètica professional, cal exigir-los un mínim de rigor metodològic. No es pot anar als mitjans a mentir descarnadament. Com tots sabeu, els partits ara independentistes (que en 2011, de fet, algun encara no ho era formalment) van obtenir un 38% dels vots a les anteriors eleccions municipals; aquest 24-M, s’han enfilat fins el 46%. Tot i així, en el curs del darrer “PuntCat” a TV3, l’Esperanza García no va tenir cap mena recança a dir que el sobiranisme havia baixat. De la mà de l’exconseller Espadaler, a més, va reblar el clau insistint en el seu caràcter residual a l’àrea de Barcelona. Perquè, com tots sabeu, els nous alcaldes independentistes de Badalona i Sabadell són un holograma.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas