Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J.A. Duran i Lleida, A.-D. Fachín i E. García

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’Unió).
El que calgui.
A la vegada que els mitjans espanyolistes reconeixien que poderoses empreses de l’IBEX-35 i els fons reservats del Govern espanyol han procurat darrerament fins a un milió d’euros per finançar les activitats anti-independentistes de Societat Civil Catalana, aquesta setmana els mateixos mitjans han fet públic la promesa de la vicepresidenta de donar carta blanca a la nova Unió, una vegada ha renegat dels seus principis bàsics fundacionals per posar-se al servei del manteniment de la unitat d’Espanya. En concret, cito textual, “Han prometido recursos ilimitados para que Unió pueda plantar batalla a Mas y su partido”. De fet, el Partit Popular, sense líder i camí de la castanya electoral més gran de la seva història, ja busca refugi en la vella marca democristiana, mentre les enquestes apunten al fet que els de Duran tindran molt serioses dificultats per obtenir representació el 27-S.

Fachín, Albano-Dante (candidat de Podemos a Catalunya).
Ofensiva contra els mitjans del país.
Contra els límitadíssims braços del sobiranisme, tu, dispara primer i després pregunta. És el que periodistes com Jordi Évole o candidats suposadament comunitaris com Fachín o Joan Coscubiela deuen pensar. Són gent mooolt valenta. Producte de la platocràcia, no tenen cap problema a agafar impuls mitjançant programes i presentadors que, directament, menyspreen la pluralitat. Capaços d’organitzar debats sobre el procés català cada dissabte amb representants del 15% dels votants del país, que sumen una alcaldia de 948. Si voleu llegir com algú els posa a lloc amb molta més gràcia que un servidor, no us podeu perdre aquesta espectacular allissada de la Marta Rojals. El dia que els mitjans públics de Catalunya palesin la meitat del sectarisme d’aquells en els quals ells mateixos treballen o avalen amb la seva contínua presència, potser podrem acceptar-los alguna mena de lliçó.

García, Esperanza (advocada).
Mentir recompensat.
Naturalment, totes les opinions són respectables. Totes, de fet, encara que en graus molt diferents, contenen algun substrat de veritat. Als opinadors, però, si és que no d’ètica professional, cal exigir-los un mínim de rigor metodològic. No es pot anar als mitjans a mentir descarnadament. Com tots sabeu, els partits ara independentistes (que en 2011, de fet, algun encara no ho era formalment) van obtenir un 38% dels vots a les anteriors eleccions municipals; aquest 24-M, s’han enfilat fins el 46%. Tot i així, en el curs del darrer “PuntCat” a TV3, l’Esperanza García no va tenir cap mena recança a dir que el sobiranisme havia baixat. De la mà de l’exconseller Espadaler, a més, va reblar el clau insistint en el seu caràcter residual a l’àrea de Barcelona. Perquè, com tots sabeu, els nous alcaldes independentistes de Badalona i Sabadell són un holograma.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…