Bestiari del procés: M. Cardenal, F. de Carreras i M. Casamitjana

Cardenal, Miguel (president del Consejo Superior de Deporte).
Com tothom, ni més ni menys .
El govern espanyol no només no s’ha acontentat amb pressionar per aconseguir que la UEFA obrís un expedient surrealista contra el FC Barcelona per l’exhibició d’estelades a la final de la Lliga de Campions de Berlín, sinó que ha llançat un dels seus “hooligans”, Miguel Cardenal, a lloar l’amenaça contra un club suposadament espanyol i a exigir que els catalans deixem d’utilitzar l’esport per fer política. Es tracta, en definitiva, que no fem allò que fan exactament totes les nacions del món. Perquè no volen que existim. Entretant, ocupat, ell sí, en el seu activisme polític, el president del CSD s’ha oblidat d’intervenir davant el descarat tracte vexatori rebut per l’Uni Girona de la Federació Espanyola de Bàsquet, qui pretenia obligar el club gironí a jugar la prèvia de les competicions europees tot i haver guanyat la lliga.

Carreras, Francesc de (catedràtic de Dret Constitucional).
El pas de rosca definitiu.
El gran líder ha encarregat un estudi de reforma constitucional a un dels fundadors de Ciudadanos, partit que acaba de celebrar els deu anys del seu manifest fundacional (per cert, els de l’esclat de l’independentisme, gràcies per la vostra aportació!). Les possibilitats que sigui implementada algun dia són igual a zero, però val la pena comentar els seus objectius, bàsicament, per a tots aquells que encara pensen que és possible encabir amablement el nostre país dins l’ordenament jurídic que emana graciosament de la metròpoli. La reforma, de caràcter merament tècnic, tindria com a objectius limitar (encara més enllà de la pròpia doctrina del TC dels darrers anys) el sostre competencial de les autonomies, dotar de contingut el concepte constitucional de solidaritat i atorgar més pes legislatiu al Senat. O marxem o acabarem desitjant que no hi hagi reforma.

Casamitjana, Magda (presidenta de MES).
Bracejar sobrer .
A rebuf de la publicació de la darrera enquesta pensada per impulsar la dispersió del vot independentista per la via d’una candidatura de confluència de Podemos, ICV-EUiA i Procés Constituent, la nova presidenta del Moviment d’Esquerres (MES), se n’ha desfet en elogis envers la nova força de l’unicornisme federal espanyol. Tot i l’acord amb ERC a més de 70 ajuntaments, els socialistes sortits del PSC han aportat un grau de desorientació notable a un panorama ja prou convuls. L’estirabot de Casamitjana pot respondre a la legítima decisió de reprendre el rumb de l’aliança amb un partit espanyol com Podemos o bé a una estratègia de negociació adreçada a marcar perfil per encarir en millors condicions la seva aliança futurible amb Esquerra. És, doncs, doblement preocupant: per incoherència en el primer cas, per mesquinesa partidista pròpia de la més vella política en el segon.

Comentaris

  1. No segueixo gaire els moviments de MES; però diria que mig han rectificat, per boca de n'Ernest Maragall i de la mateixa Magda Casamitjana.

    Crec que, simplement, una part de l'esquerra catalanista (tant dins MES com dins ERC) estan com enlluernats/segrestats mentalment per l'esquerra espanyola. En Joan Tardà n'és una bona mostra: quan parla del contenciós amb Espanya, pot interpretar-se tant en la via de la independència com en la via de fer una república espanyola governada per les esquerres (a les quals ERC ajudaria) a fi d'aconseguir que la ciutadania catalana s'hi senti a gust.

    Sort que també hi ha gent dins l'esquerra strictu sensu (a l'entorn d'ICV, EUiA i altres) que es belluguen perquè quedi clar que la reforma social passa per la independència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas