Bestiari del procés: M. Rajoy, R. Romeva i J. Tardà

Rajoy, Mariano (president del govern espanyol).
Com un pop en un garatge.
Pèssimament informat de la situació de Catalunya, també ara, en temps de la “Levy connection”, Mariano Rajoy ha fet una nova passa en l’habitual espiral d’amenaces de l’espanyolisme. La veritat és que, arribats a aquest punt, ens rellisquen molt. L’anunci de llista unitària i la força del trident que l’encapçalarà a Barcelona, si més no, ha provocat una reacció en tromba dels mitjans madrilenys i el president Rajoy no ha volgut quedar enrere. És molt probable que d’aquí a les eleccions espanyoles, necessitat d’un rentat d’imatge per assegurar-se la victòria electoral, prengui la primera gran decisió irreversible contra les institucions catalanes. Tot plegat, mentre la inhabilitació de Mas es troba a la recambra i les noves mesures de control directe dels Cossos de Seguretat intentaran evitar una resposta sòlida des de Catalunya. S’apropen temps de gosadia i de resistència.

Romeva, Raül (candidat de la Llista pel Sí).
La millor elecció possible.
L’aposta de les entitats sobiranistes, CDC i ERC per l’ex-europarlamentari ecosocialista és d’una gran intel·ligència estratègica. Està clar que, havent decidit preservar el paper capdavanter d’Artur Mas, el principal perill de la llista transversal independentista és que la campanya no sigui un veritable plebiscit sobre la independència, sinó sobre la seva persona i les seves polítiques. Romeva, amb la seva trajectòria en el món del pacifisme i l’ecologisme (d’altra banda, ben segur, incòmoda per a algun segment de l’independentisme més militarista, que també n’hi ha) pot esdevenir un autèntic tallafocs al discurs de l’esquerra dependentista a Catalunya. Si aconseguim que el 27-S es voti sí o no a la independència tindrem moltes més oportunitats de guanyar. I a sobre, ponderat i bona persona: qualsevol que llegeixi la seva carta de comiat d’Iniciativa podrà apreciar-ho.

Tardà, Joan (diputat d’Esquerra Republicana al Congreso).
Discrepància raonable.
Segons sembla, el Consell Nacional d’Esquerra va viure la nit de dimarts una pesada digestió de l’acord amb CDC. Uns quants dels 34 intervinents van mostrar-se crítics amb l’acord i Joan Tardà va apel·lar al paper de camàlic, marca de la casa en la història del partit. Novament, Esquerra passa per l’adreçador d’un altre, en aquest cas, després que tot plegat hagués quedat a un pam del precipici. La compensació a una llista que salva el futur del president, sembla raure en un compromís, molt més potent, que el 28-S començarem a caminar a bon ritme i sense mirar enrere ni a ponent cap a la independència. Només l’èxit podrà tapar les veus contràries: de moment, però, el cert és que, probablement, a Junqueras li ha nascut un sector crític dins el seu partit.

Comentaris

  1. Jo diria que allò de la pastanaga s'ha girat del revés. Les estratègies polítiques especuladores sempre són molt arriscades. Però, vaja, tampoc no passa res si el què es vol està justificat per una causa comuna de nivell molt superior com és el d'aconseguir la nostra independització d'Espanya.

    ResponElimina
  2. No vuldia criticar a ningu, ara ja no cal, però o me'n puc estar. Cal pensar en el que pot passar si al front del país tenim un líder que, quan fou l'hora, sectariament no fou capaç de veure el que veien el 90% dels catalans normals i ara veuen el 100%. Menys mal que el president va estar a la altura i va demorar la decisió fins que el "geni" veges de que anava la pel·lícula, i va retardar unes eleccions que s'hagueren perdut per golejada; retard molt perjudicial que a Mas li va doler a l'anima, però inevitable ja que al menys ara es pot guanyar, que llavors no es podia. Alguns líders no poden estar al davant de decisions importants en moments tant transcendentals, per patriotisme Junqueres hauria de fer com Arcadi Oliveres, i retirar-se per incapacitat (manifesta). També cal dir però, que crec que Junqueres en el fons, no era tant inútil com ha semblat, que no era hostil a la unitat, i que hi havia un grapat de sectaris a la direcció que fa fredar, però en tot cas li va costar massa imposar-se, cosa que no li passa a un gran lider i estadista; des de que s'ha fet la llista única sembla haver perdut la seva eterna mala llet i mal humor que arrossegava des de l'agost de 2014 quan la direcció, de majoria tripartidista, li va exigir defensar un divisionisme suïcida en el que en el fons no creia però li venia be personalment. Quinze dies abans d'acceptar la llista única vaig detectar un canvi de to, i vaig escriure que aviat veuríem a Junqueres acceptant la llista unitària, i encara més, atribuint-se'n el mèrit (com ha passat exactament) i es que jo no se com és possible que la direcció del pais estigui en mans d'aquests "mindundis" i encara tinguin suport.

    ResponElimina
  3. Junqueres no és un bon patrici. Ja està oblidat ara, però crec que Granollacs no va actuar tampoc com un bon patrici i en un moment de debilitat partidista va posar els interessos d'ERC i Junqueres pel damunt dels de la pàtria, espero que fos de bona fe o per un nefast encegament temporal i no per ser un mal patrici/patriota. Granollacs, compensa-ho escrivint opinions contundents i assenyades (com habitualment) no un dia a la setmana, sinó cada dia com abans. Molts et llegim i de 2012 a 2014 vas fer una gran contribució. Potser no som molts els que seguim el blog, però el reproduïm prou, de manera que arriba a centenars de persones

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas