Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Mas, N. Munté i J. Nart

Mas, Artur (president de Convergència Democràtica de Catalunya).
Bastint el front exterior.
A l’espera que, després de la seva oferta de fa uns dies a les entitats sobiranistes, es clarifiqui el panorama, el president ha reprès amb energia aquesta setmana el seu accent més fort: la batalla internacional pel procés. L’exitós viatge a Brussel·les, amb intervenció sobtada de l’ambaixador espanyol incomodant manifestament el govern belga, ha estat una passa important en aquesta tasca lenta però constant per difondre davant del món el nostre dret a existir. També, la trobada al Palau de la Generalitat amb la cònsol americana, una diplomàtica que coneix bé el nostre plet nacional i que pot jugar un paper important en el moment decisiu a l’hora de decidir la primera potència mundial a intervenir en favor d’una negociació sobre la independència. Una victòria sobiranista el 28-S canviarà radicalment la situació i la tenim a les nostres mans.

Munté, Neus (vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya).
Entrar en matèria.
La nova veu del Govern català va explicar dimarts, després del primer Consell Executiu del primer Govern en solitari de CDC, el contingut del memorial de greuges que porta per títol “'Crònica d'una ofensiva premeditada” i que consisteix en un recull exhaustiu de les accions del Govern espanyol en contra de l’autonomia del país i del benestar dels seus ciutadans. És exactament això: mentre a les xarxes socials milers d’activistes consagren el seu dia a dessagnar-se, almenys, amb bon criteri, el Govern de la Generalitat ha decidit començar a explicar perquè mantenir la dependència resultarà un drama insostenible per al nostre futur i farà directament inviable, fins a portar-los en molts casos a l’exili, el dels nostres fills. Mentre les baralletes per les llistes es perpetuen, algú surt de casa per intentar convèncer.

Nart, Javier (europarlamentari de Ciudadanos).
Exemple de regeneració.
La notícia va saltar fa mesos, però aquest dilluns tornava a la palestra, arran de la compareixença de l’europarlamentari de Ciudadanos davant la Comissió contra el frau i la corrupció al Parlament. Com tothom sap, després d’hores ingents de plató, de valor econòmic incalculable (això es pot considerar finançament), dedicades a promocionar-lo, el partit taronja representa la regeneració democràtica. Però tal i com va demostrar el cas Cañas, sovint, els més exigents amb la rectitud dels altres acostumen a tenir gat amagat. I resulta que el fosc (de passat entre mercenari i espieta) Javier Nart, assot de la corrupció dels altres, entre 1997 i 2010 va defraudar el fisc espanyol en no declarar l’existència d’un compte a nom seu en un banc suís. Ep, però ja sabeu, el frau d’en Pujol retrata tot el sobiranisme mentre el d’ells és només “peccata minuta”. La impostura dels seus plantejaments, però, acabarà per surar.

Comentaris

  1. Tot ens porta a creure que anem per bon camí, sí. Però, a força de voler ser aparentment més purs que un sant, ens trobem -almenys jo- amb interrogants que ens els podríem estalviar, crec jo. Per exemple, tota aquesta derivada d'enèsima vegada, sobre la puresa dels qui han d'encapçalar la llista unitària independentista. Ho trobo d'una hipocresia inèdita fins ara, pel meu gust.
    Segueixo pensant que el més eficaç i clar és que els respectius partits hi vagin a les eleccions tal com són: CDC, ERC, CUP. Es posin un lema en comú i tothom sabrà qui vota i què vota. Una vegada feta la tria pel Parlament, es proclama la intenció de desprendre'ns d'Espanya i es fa el Govern de concentració amb els tres partits independentistes. Es negocia amb Madriz i es comunica a l'ONU i arreu del món que ens vulgui rebre.
    Tots aquests arguments de llistats tan enrevessats només aconseguiran despistar i no saber qui votes. Jo mateix, ara no sé si també hi haurà llistat convencional o si s'eliminaran temporalment; si els líders polítics quedaran despenjats o si seran visibles, etc. Si volen fer experiments d'ètica política, home, doncs que ho facin quan no hi ens vagi cap compromís seriós. Dic jo, vaja!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.