Bestiari del procés: A. Royo, J. Sánchez i S. Saénz de Santamaría

Royo, Albert (secretari general del Consell de la Diplomàcia Pública Catalana, DIPLOCAT).
Amenaces i atenció.
Les petites escaramusses exteriors van demostrant, sigui a Estònia, a Dinamarca, a Flandes o a Irlanda, que l’estratègia del no a tot del Govern espanyol és una mercaderia pudenta difícil de vendre a Europa. Al contrari, la gent vol saber que passarà aquí al setembre. Els màxims representats de la política exterior del Govern de Catalunya han tingut la possibilitat d’explicar-se aquests dies, a porta tancada, a petició del mateix parlament irlandès. La mateixa setmana en la qual totes les amenaces incomplertes contra Grècia ens han ensenyat que, tal i com sospitaven, l’actitud dels països de la Unió Europea abans i després d’un fet consumat no té res a veure: que el reflex natural, ara i sempre, és el de adaptar-se amb pragmatisme a la realitat de cada moment. Una bona lliçó per a Catalunya.

Sánchez, Jordi (president de l’Assemblea Nacional Catalana).
Negociació efectiva.
Dimecres, de matinada, l’ANC, després d’un encès debat, va apostar per una llista civil sense polítics en actiu. És, no cal donar-hi més voltes, l’única opció viable, si tenim en compte el fet que, poques hores abans, la CUP, a través de Quim Arrufat, havia deixat prou clar que no s’afegiria a una llista transversal dels partits polítics, per molts independents que s’hi afegissin. Ara, el president de l’Assemblea, juntament amb la gent d’Òmnium i l’AMI tindran la responsabilitat de confegir una candidatura el més potent possible i de crear les condicions i resoldre els interrogants necessaris per tal que tothom, a banda i banda de l’espectre ideològic, s’hi pugui sentir còmode. És el moment que, allò que va néixer de la mà de les entitats de la societat civil, davant la incapacitat dels polítics per tancar-ho, sigui culminat sota l’impuls d’elles mateixes. Tornem als orígens per obtenir la victòria.

Sáenz de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del Govern espanyol).
El que calgui.
El caçador caçat, el haqueig de Hacking Team, una de les empreses més odiades del món per la seva activitat al servei de molts governs en les pràctiques d’espionatge contra els seus propis ciutadans, ha posat al descobert la seva relació contractual amb l’executiu espanyol, si més no, fins al gener de 2016, per cert, Tricentenari del Decret de Nova Planta. Segons el blog XNET, la informació corresponent a les primeres factures filtrades, apunta al pagament des de 2010 (encara en temps del Govern Zapatero) d’almenys 3,4 MEUR per part del Govern espanyol a fi i efecte de subministrar informació al Cuerpo Nacional de Policía i al Centro Nacional de Inteligencia (CNI). El diputat Joan Tardà ja ha formulat la corresponent pregunta parlamentària, qüestionant, entre altres coses, si la comissió de secrets oficials del congrés (a la qual només estan admesos catalans com ara Duran o Chacón) en tenia coneixement.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas