Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Royo, J. Sánchez i S. Saénz de Santamaría

Royo, Albert (secretari general del Consell de la Diplomàcia Pública Catalana, DIPLOCAT).
Amenaces i atenció.
Les petites escaramusses exteriors van demostrant, sigui a Estònia, a Dinamarca, a Flandes o a Irlanda, que l’estratègia del no a tot del Govern espanyol és una mercaderia pudenta difícil de vendre a Europa. Al contrari, la gent vol saber que passarà aquí al setembre. Els màxims representats de la política exterior del Govern de Catalunya han tingut la possibilitat d’explicar-se aquests dies, a porta tancada, a petició del mateix parlament irlandès. La mateixa setmana en la qual totes les amenaces incomplertes contra Grècia ens han ensenyat que, tal i com sospitaven, l’actitud dels països de la Unió Europea abans i després d’un fet consumat no té res a veure: que el reflex natural, ara i sempre, és el de adaptar-se amb pragmatisme a la realitat de cada moment. Una bona lliçó per a Catalunya.

Sánchez, Jordi (president de l’Assemblea Nacional Catalana).
Negociació efectiva.
Dimecres, de matinada, l’ANC, després d’un encès debat, va apostar per una llista civil sense polítics en actiu. És, no cal donar-hi més voltes, l’única opció viable, si tenim en compte el fet que, poques hores abans, la CUP, a través de Quim Arrufat, havia deixat prou clar que no s’afegiria a una llista transversal dels partits polítics, per molts independents que s’hi afegissin. Ara, el president de l’Assemblea, juntament amb la gent d’Òmnium i l’AMI tindran la responsabilitat de confegir una candidatura el més potent possible i de crear les condicions i resoldre els interrogants necessaris per tal que tothom, a banda i banda de l’espectre ideològic, s’hi pugui sentir còmode. És el moment que, allò que va néixer de la mà de les entitats de la societat civil, davant la incapacitat dels polítics per tancar-ho, sigui culminat sota l’impuls d’elles mateixes. Tornem als orígens per obtenir la victòria.

Sáenz de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del Govern espanyol).
El que calgui.
El caçador caçat, el haqueig de Hacking Team, una de les empreses més odiades del món per la seva activitat al servei de molts governs en les pràctiques d’espionatge contra els seus propis ciutadans, ha posat al descobert la seva relació contractual amb l’executiu espanyol, si més no, fins al gener de 2016, per cert, Tricentenari del Decret de Nova Planta. Segons el blog XNET, la informació corresponent a les primeres factures filtrades, apunta al pagament des de 2010 (encara en temps del Govern Zapatero) d’almenys 3,4 MEUR per part del Govern espanyol a fi i efecte de subministrar informació al Cuerpo Nacional de Policía i al Centro Nacional de Inteligencia (CNI). El diputat Joan Tardà ja ha formulat la corresponent pregunta parlamentària, qüestionant, entre altres coses, si la comissió de secrets oficials del congrés (a la qual només estan admesos catalans com ara Duran o Chacón) en tenia coneixement.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…