Bestiari del procés: S. Castañé, A. Colau i J. Coscubiela

Castañé, Sergi (politòleg).
Història expedientada.
Resulta imprescindible seguir el perfil a twitter d’aquest jove politòleg; aquesta setmana, la seva elaboració pròpia de les dades de la darrera enquesta d’”El Periódico” és d’allò més reveladora: reflecteix una majoria independentista situada entre els 67 i el 72 escons i un percentatge de vot estimat a les tres llistes del 47,5%. És a dir, que ho tenim veritablement a tocar. De la seva tasca, el millor, les dades que creuen el nivell d’estudis dels votants de cada partit, entre el 45,9% de la CUP amb estudis superiors i el 19,3% de Ciudadanos, amb ERC i CDC a continuació de la primera. És a dir, que l’independentisme és directament proporcional al grau de formació: és aquesta una de les claus que expliquen perquè, encara que ens entestem a fer-ho el més malament possible, ara o poc més endavant, acabarem guanyant segur.

Colau, Ada (alcaldessa de Barcelona).
Nous conceptes.
Per tal de valorar les polítiques de la nova alcaldessa, tal i com marca la cortesia, caldria esperar encara als cent dies de mandat. Tot i així, hi ha unes quantes qüestions de mètode i d’ètica política que criden l’atenció. I atès que ells ho són tant, d’exigents, potser els podem aplicar el seu mateix raser. En el cantó positiu: les accions, encara que siguin simbòliques, d’aproximació a la gent, en particular, al seu patiment, bones a risc de caure en el pur màrqueting. En el costat fosc, un inexplicable ús del “nepodisme”: vindria a ser l’aplicació de la vella tècnica de col·locació d’amics i familiars a dojo a les institucions: si mes no, un veritable atemptat a l’estètica. Si tenim en compte que ells mateixos defensen partits amb finançament públic, excusar-se en què treballen per a Barcelona en Comú és una mica justet.

Coscubiela, Joan (precandidat d’ICV a les eleccions plebiscitàries del 27-S).
Operació 1977.
Ensopegar, una vegada i una altra amb la mateixa pedra. Una de les grans preguntes que es respondran d’aquí al 27-S és: aconseguiran ensarronar una altra generació de catalans amb el miratge federal? Es tracta de repetir el guió de la Transició: si aleshores el PSC va quedar sotmès a un PSOE que prometia canvi, ara un altre sector de l’esquerra catalana vol repetir l’operació amb Podemos. Joan Coscubiela s’ha presentat aquesta setmana com a representant de l’esquerra sobiranista: resulta realment sorprenent que aleshores hagi decidit “confluir” amb un partit que nega explícitament la sobirania de Catalunya, perquè la sotmet a la decisió del Congrés dels Diputats, bandejant el pacte amb Esquerra Republicana o la CUP. L’independentisme haurà de dedicar totes les energies durant els tres mesos que ens manquen a denunciar aquesta impostura.

Comentaris

  1. Amb aquest atac de calor, ens hem proveït de diaris per quedar-nos a casa i passar el dia refrigerats sota l'aire condicionat (...a fer-lo treballar forçant la realitat).
    Al Presència d'avui apareix tot un aparent inventari d' "A veure qui la diu més gruixuda" en contra de Catalunya. És entretingut! S'ha de llegir amb un cafè amb gel i repapat al sofà (millor si es té gandula o balancí!) N'hi ha de molt sucoses, com la de la FAES; després en Bono, sempre suculent, etc.
    Per cert, la moda actual a Madriz és la de divulgar que a Catalunya s'ensenya els nens a odiar España. S'ho munten ells mateixos...i s'ho mengen!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)