Ves al contingut principal

La meva carta als reis per al 27-S

Des de fa mesos, el debat sobre les llistes ha estat, en molts moments, francament insuportable. Ara mateix, del tot incomprensible, si tenim en compte que falten menys de vuitanta dies per a les eleccions més importants de la nostra vida i hauríem d’estar parlant, bàsicament, a parts iguals, de les oportunitats i les esperances que ens obriria un estat independent i del drama que suposaria mantenir l’actual subordinació a Espanya. Finalment, sembla que s’imposa l’opció d’una llista civil, d’entrada sense els polítics que han estat a punt d’embarrancar definitivament el vaixell amb el seu caïnisme incomprensible. Anem tard, però encara hi som a temps. Si ara mateix he de fer la meva carta als reis diria que una candidatura cívica amb equilibri de persones políticament rellevants, professionalment solvents i mediàticament engrescadores pot tenir una potència definitiva. No serà fàcil confegir-la, però, perquè ha de combinar dos requisits aparentment contradictoris: representar tota la societat catalana i alhora no incorporar figures excessivament connotades, que puguin generar rebuig en algun dels sectors implicats en el nostre procés cap a la llibertat plena.

Però el repte que tenim al davant requereix també indubtablement de l’acció dels nostres líders polítics a partir del 28-S. Així, doncs, al nou Govern, per sota d’una presidència de la Generalitat merament honorífica atorgada al/la cap de llista de la candidatura cívica (de fet, el primer o primera President de la República Catalana) caldria organitzar tres grans àrees de Govern, encapçalades per tres vicepresidents. La primera, la més important, amb Artur Mas, dedicada al reconeixement internacional i la negociació d’actius amb Espanya. La segona, amb l’Oriol Junqueras, amb la missió d’organitzar la Hisenda Nacional i el sistema de Seguretat Social de la nova República. La tercera, amb Antonio Baños o qui la CUP designi, encarregada de la gestió del procés assembleari que haurà de marcar el nou procés constituent. Estic fermament convençut que la combinació d’aquesta llista cívica (a la qual haurien de donar suport les tres grans famílies del sobiranisme, però també les restes fidels d’Unió, els socialistes ex-PSC i sectors importants d’ICV-EUiA i Procés Constituent), i un Govern de concentració d’aquestes característiques donaria al procés la solvència que necessitem per acabar d’assegurar una victòria definitiva.

Comentaris

  1. Ja em disculparàs però Junqueras, d'hisenda pública, no en té ni idea. Aquesta tasca s'ha de deixar un equip tècnic especialitzat que faci propostes consistents, per tal que siguin sotmeses a consulta popular.

    ResponElimina
  2. M'agrada el que proposes, Granollacs.
    (Un contrapunt a l'Anònim: no es tracta que un vicepresident tingui més o menys idea d'un camp, el que importa és tindre un molt bon equip sota seu que sí que conegui aquell camp.)
    Només lamento les ganes que tenen a ERC d'apartar en Mas. És el preu que li faran pagar després que la idea de llista única (formulada per en Mas) reïxi. Encara arrosseguem caïnitisme...

    ResponElimina
  3. En fi, sigui bona aquesta opció. Però, el què cal és claredat i sentit pràctic per fer-ho intel·ligible, comprensible pel ciutadà, des del nivell més baix fins el més alt. De moment, ho veig massa espès.
    Ho explico d'una altra manera: Tothom està d'acord que la humanitat, amb catalans inclosos, som micos d'imitació, que ens comportem per rutines. Oi que sí? Doncs, no trobo que ara sigui bon moment per fer cabrioles no visualitzades encara mai. Segueixo pensant que hi pot haver molta pèrdua de vots per desorientació d'enteniment. Molts es preguntaran on hi és aquell a qui vol votar; no el troba a primer cop d'ull i s'hi perdrà. Però, vaja, si ha de ser així i tots s'hi posen ja d'una vegada, doncs, apa, som-hi!!
    Alabat sia Déu!, que hauria dit jo en les meves èpoques...

    ResponElimina
  4. Granollacs, que passa? Una setmana sense comentaris al moment que més coses passen. Tant decebut estàs per que no hi hagi tres llistes i en canvi s'hagi acomplert la voluntat popular amb una llista unitària (exclosos els infantiloides manipulats de la CUP que tot país ha de suportar i que es podrien fotre una hòstia seriosa com a castig pel seu divisionisme, alleujat només pels anti Mas viscerals que de retruc son, sense saber-ho, anti catalans). Vinga home, ànims, no et sentis avergonyit i segueix escribint, n'estic segur de que voler tres llistes no vol dir voler que perdéssim, al menys en el teu cas.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…