Ves al contingut principal

27-S: gairebé tot se’ns gira bé (I)

Ara sí, entrem en la fase autènticament decisiva. Com diria l’exconseller Homs, a fe de Déu que se’ns ha fet llarg. Sí, és cert, potser no és la fi de la història: és més, el 27-S pot obrir encara moltes incògnites. Però també pot ser un autèntic escac i mat. Es flaira en l’ambient. En la histèria dels de davant. En l’atenció que suscita (una altra vegada) nord enllà. Tot dependrà del grau de majoria que assolim. De moment, encara amb l’efecte exacte de la confluència de CDC i ERC per aclarir (disculpeu que sigui dolent i encara tingui els més dubtes), el clamorós silenci de les enquestes es fa una mica sospitós. Sumarà Junts pel Sí tots els votants de les dues formacions? Serà capaç de sumar-ne de nous o de compensar les pèrdues a base de l’aportació de Democràtes i Moviment d’Esquerres? Podrà la CUP, com sembla, fer-se forta en el seu espai anticapitalista, de consolidar els dos dígits en la seva xifra de diputats?

De moment, els primers moviments d’Antonio Baños i la veu (per sempre més) autoritzada de David Fernández apugen l’aposta: demanen més del 50% dels vots i afirmen que no investiran Mas com a president. Una posició tan dràstica podria provocar una concentració del vot independentista en la seguretat d’una majoria absoluta de Junts pel Sí. Alhora, però, té la virtud de falcar qualsevol possible fuita cap a la llista unicornista de Catalunya Sí que es Pot. Amb “La Vanguardia” i “El Periódico” lliurant un espai desaforat a Ramon Espadaler a l’altra banda del quadrilàter, el de CSQEP és un dels flancs més importants que caldrà aclarir si es vol construir una majoria plebiscitària contundent. La impressió a hores d’ara, quan tot plegat acaba de començar, és de desinflament prou ràpid de les altes expectatives inicials. El serial per trobar candidat (amb l’evident manca de criteri que va de proposar-ho a Jordi Évole a l’Arcadi Oliveres), el despenjament final de Procés Constituent i el progressiu reforçament del caire plebiscitari del 27-S, han derivat en escenes tan lamentables com les provocades pels nervis de Joan Coscubiela a les xarxes socials.

Comentaris

  1. Granollacs,
    Comparteixo la teua anàlisi.
    (No acabo de compartir els dubtes que expresses per la confluència de CDC-ERC-DdC-MES-entitats, però els respecto, evidentment.)
    Fa temps que corre per les enquestes dels mitjans de l'establishment que CiU+ERC no sumàven. Darrerament parlen que Junts pel Sí traurà 50 diputats i que ni amb la CUP sumen majoria absoluta.
    Jo també veig nervis en aquests mitjans de l'establishment. De moment, no ha sortit cap enquesta nova des que en Raül Romeva va fer el seu primer discurs. Realment, sospitós...
    I això que Junts pel Sí només tregui 50 diputats sona molt estrany. Ara CiU ja té aquesta quantitat, i amb ERC arriba ronda els 70. Una davallada tan forta (de 70 a 50), per molt que UDC arrossegués algú (cosa que dubto) i que pugés la participació, és poc creïble.
    Certament, l'establishment intenta silenciar i/o tirar fum.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…