27-S: gairebé tot se’ns gira bé (I)

Ara sí, entrem en la fase autènticament decisiva. Com diria l’exconseller Homs, a fe de Déu que se’ns ha fet llarg. Sí, és cert, potser no és la fi de la història: és més, el 27-S pot obrir encara moltes incògnites. Però també pot ser un autèntic escac i mat. Es flaira en l’ambient. En la histèria dels de davant. En l’atenció que suscita (una altra vegada) nord enllà. Tot dependrà del grau de majoria que assolim. De moment, encara amb l’efecte exacte de la confluència de CDC i ERC per aclarir (disculpeu que sigui dolent i encara tingui els més dubtes), el clamorós silenci de les enquestes es fa una mica sospitós. Sumarà Junts pel Sí tots els votants de les dues formacions? Serà capaç de sumar-ne de nous o de compensar les pèrdues a base de l’aportació de Democràtes i Moviment d’Esquerres? Podrà la CUP, com sembla, fer-se forta en el seu espai anticapitalista, de consolidar els dos dígits en la seva xifra de diputats?

De moment, els primers moviments d’Antonio Baños i la veu (per sempre més) autoritzada de David Fernández apugen l’aposta: demanen més del 50% dels vots i afirmen que no investiran Mas com a president. Una posició tan dràstica podria provocar una concentració del vot independentista en la seguretat d’una majoria absoluta de Junts pel Sí. Alhora, però, té la virtud de falcar qualsevol possible fuita cap a la llista unicornista de Catalunya Sí que es Pot. Amb “La Vanguardia” i “El Periódico” lliurant un espai desaforat a Ramon Espadaler a l’altra banda del quadrilàter, el de CSQEP és un dels flancs més importants que caldrà aclarir si es vol construir una majoria plebiscitària contundent. La impressió a hores d’ara, quan tot plegat acaba de començar, és de desinflament prou ràpid de les altes expectatives inicials. El serial per trobar candidat (amb l’evident manca de criteri que va de proposar-ho a Jordi Évole a l’Arcadi Oliveres), el despenjament final de Procés Constituent i el progressiu reforçament del caire plebiscitari del 27-S, han derivat en escenes tan lamentables com les provocades pels nervis de Joan Coscubiela a les xarxes socials.

Comentaris

  1. Granollacs,
    Comparteixo la teua anàlisi.
    (No acabo de compartir els dubtes que expresses per la confluència de CDC-ERC-DdC-MES-entitats, però els respecto, evidentment.)
    Fa temps que corre per les enquestes dels mitjans de l'establishment que CiU+ERC no sumàven. Darrerament parlen que Junts pel Sí traurà 50 diputats i que ni amb la CUP sumen majoria absoluta.
    Jo també veig nervis en aquests mitjans de l'establishment. De moment, no ha sortit cap enquesta nova des que en Raül Romeva va fer el seu primer discurs. Realment, sospitós...
    I això que Junts pel Sí només tregui 50 diputats sona molt estrany. Ara CiU ja té aquesta quantitat, i amb ERC arriba ronda els 70. Una davallada tan forta (de 70 a 50), per molt que UDC arrossegués algú (cosa que dubto) i que pugés la participació, és poc creïble.
    Certament, l'establishment intenta silenciar i/o tirar fum.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)