27-S: gairebé tot se’ns gira bé (II)

La batalla de Junts pel Sí i la CUP-Crida Constituent en les fronteres d’electors confederalistes es gairabé tan important com la galvanització dels propis. De fet, si l’independentisme és capaç de mobilitzar els 1,9 milions de votants del Sí-Sí del 9-N tindrà la major part de la feina feta. Amb els dos grans blocs (a favor i en contra) conformats i compactats de fa almenys tres anys, l’espanyolisme sap també que la mobilització dels seus serà absolutament determinant. L’ús dels mitjans de comunicació, preparem-nos, serà intensiu i apocalíptic. Els darrers moviments dels partits que intenten pescar en aquell espai, però, semblen apuntar a una nova recomposició del vot dependentista. Les perspectives canvien de setmana en setmana. La impressió que es produiria una forta concentració del vot en les llistes de Ciudadanos (que fins ara era molt sòlida) sembla desdibuixar-se darrerament. Sobretot, davant l’opció d’Albert Rivera d’abandonar la cursa i llançar-se a l’aventura espanyola. 

Ciudadanos, de fet, podria estar al punt de perdre la barrera dels vint diputats i una segona posició que hauria estat un magnífic aparador. De fet, el canvi en les tendències de vot a Espanya (que són les que marquen el comportament electoral d’aquest segment dels catalans) porten a pensar en un cert redreçament de les expectatives del PSc i del Partido Popular, aquest darrer, reforçat per la substitució d’una carbonitzada Sánchez-Camarga pel populista i xenòfob García Albiol. Cal no oblidar que la nova Unió excatalanista beurà també d’aquest mateix espai, en una forta competència per repartir-se, previsiblement, entre 45 i 50 escons al nou Parlament. Tot plegat, mentre tots ells neguen el caràcter plebiscitari dels comicis (de la mà d’un Govern espanyol que finalment ha començat la campanya del no!), alhora que es dediquen a parlar exclusivament dels desastres i els riscos sense parior que suposarà el trencament amb Espanya.

Comentaris

  1. No deixa de tenir una certa ironia que ara se'ns despengi el Sr. Rajoy, juntament amb altres de la brigada unionista, proposant-nos modificar la Constitució espanyola. Com si anés amb 35 anys de reacció retardada, vaja. Però, un que no estigui badant, pensa que l'ensarronada rau precisament, en tornar a marejar la perdiu (pobreta!) a veure si cau en la trampa. A més, d'aquesta manera vol donar a entendre que ell ja fa tot el que pot, pobre noi! Som nosaltres els qui estem encegats en "quimeras".
    Tot això comporta una reacció de cansament de cantarelles repetitives que fan cansar el més optimista. Per tant, cal ser impermeables a tanta estupidesa i seguir a la nostra, amb el nostre compromís d'alliberament.

    ResponElimina
  2. ES DIU,ESCOMENTA QUE EL SEGON LLOC SERA PELS DE "JODEMOS",AMB LA COLLA PESIGOLLA,DELS NOSTALGICS DELS COMITES CENTRALS I LES CONSIGNES UNITARIES.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas