Ves al contingut principal

27-S: gairebé tot se’ns gira bé (II)

La batalla de Junts pel Sí i la CUP-Crida Constituent en les fronteres d’electors confederalistes es gairabé tan important com la galvanització dels propis. De fet, si l’independentisme és capaç de mobilitzar els 1,9 milions de votants del Sí-Sí del 9-N tindrà la major part de la feina feta. Amb els dos grans blocs (a favor i en contra) conformats i compactats de fa almenys tres anys, l’espanyolisme sap també que la mobilització dels seus serà absolutament determinant. L’ús dels mitjans de comunicació, preparem-nos, serà intensiu i apocalíptic. Els darrers moviments dels partits que intenten pescar en aquell espai, però, semblen apuntar a una nova recomposició del vot dependentista. Les perspectives canvien de setmana en setmana. La impressió que es produiria una forta concentració del vot en les llistes de Ciudadanos (que fins ara era molt sòlida) sembla desdibuixar-se darrerament. Sobretot, davant l’opció d’Albert Rivera d’abandonar la cursa i llançar-se a l’aventura espanyola. 

Ciudadanos, de fet, podria estar al punt de perdre la barrera dels vint diputats i una segona posició que hauria estat un magnífic aparador. De fet, el canvi en les tendències de vot a Espanya (que són les que marquen el comportament electoral d’aquest segment dels catalans) porten a pensar en un cert redreçament de les expectatives del PSc i del Partido Popular, aquest darrer, reforçat per la substitució d’una carbonitzada Sánchez-Camarga pel populista i xenòfob García Albiol. Cal no oblidar que la nova Unió excatalanista beurà també d’aquest mateix espai, en una forta competència per repartir-se, previsiblement, entre 45 i 50 escons al nou Parlament. Tot plegat, mentre tots ells neguen el caràcter plebiscitari dels comicis (de la mà d’un Govern espanyol que finalment ha començat la campanya del no!), alhora que es dediquen a parlar exclusivament dels desastres i els riscos sense parior que suposarà el trencament amb Espanya.

Comentaris

  1. No deixa de tenir una certa ironia que ara se'ns despengi el Sr. Rajoy, juntament amb altres de la brigada unionista, proposant-nos modificar la Constitució espanyola. Com si anés amb 35 anys de reacció retardada, vaja. Però, un que no estigui badant, pensa que l'ensarronada rau precisament, en tornar a marejar la perdiu (pobreta!) a veure si cau en la trampa. A més, d'aquesta manera vol donar a entendre que ell ja fa tot el que pot, pobre noi! Som nosaltres els qui estem encegats en "quimeras".
    Tot això comporta una reacció de cansament de cantarelles repetitives que fan cansar el més optimista. Per tant, cal ser impermeables a tanta estupidesa i seguir a la nostra, amb el nostre compromís d'alliberament.

    ResponElimina
  2. ES DIU,ESCOMENTA QUE EL SEGON LLOC SERA PELS DE "JODEMOS",AMB LA COLLA PESIGOLLA,DELS NOSTALGICS DELS COMITES CENTRALS I LES CONSIGNES UNITARIES.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…