Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Baños, J. Fontana i X. García Albiol

Baños, Antonio (candidat de la CUP a la Generalitat de Catalunya).
Pes decisiu.
Finalment, la CUP ha triat els seus candidats a formar part del Parlament més important de la història del país. L’aposta Baños és un encert total. Després de l’exercici de coherència en la tria barcelonina del 24-M, ara s’ha imposat un criteri més convencional, basat en un tiquet de cinc candidats que fan equip. El llistó està molt alt. No només això: el paper que està cridat a jugar la CUP en els temps a venir, nuclear. Amb una majoria independentista encara per determinar, l’esquerra anticapitalista pot ser determinant a l’hora de la governabilitat (una majoria absoluta de Junts pel Sí sembla ara mateix difícil) i pot guanyar centralitat estratègica alhora de fer confluir en un veritable procés constituent les llistes encapçalades per Raül Romeva i Lluís Rabell. Un paper històric per a un candidat extraordinari.

Fontana, Josep (historiador).
Imatge d’una generació.
El gran mestre com a símptoma. Convençut que Espanya reaccionarà amb violència. No he llegit cap altra intel·lectual o analista polític que hi coincideixi. Ell, però, n’està convençut. Pertany a la generació, els majors de 65 anys, que hem de treballar més a fons si volem guanyar. De lluny, és el grup de votants més oposat al projecte. I en convé no només assenyalar la fiabilitat del que proposem, sinó també la falsa seguretat que, segons sembla, encara que sembli impossible, té encara la capacitat de projectar-los l’Espanya actual. Som en un joc d’astúcia en el qual cal forçar-los a l’error, a complir amb les seves amenaces. A retratar, com va passar el 9-N, però fins a les darreres conseqüències, la seva incapacitat de mantenir el control. En una paraula, a fer-los entrar en el jardí jurídico-polític d’aplicar mesures d’excepció. Cal enfangar-los.

García Albiol, Xavier (candidat del PP a la Generalitat de Catalunya).
Una benedicció pel procés.
La idea és fàcil: com més impresentables els teus adversaris, més factible la victòria. És cert que l’Alicia Sánchez Camacho, amb la motxilla de l’automuntatge de la Camarga, havia excel·lit molt temps en la pràctica de l’engany i la mentida. Però, finalment, havia caigut en el descrèdit fins i tot per als seus. García Albiol va més enllà: amb el seu missatge agressiu i xenòfob, farà lluir com ningú el caràcter integrador del nostre projecte per al nou país. I, a més, amb la seva combativitat descarnada, desaforada, contra l’independentisme, erosionarà el vot a Ciudadanos i Podemos, augmentarà les possibilitats de dispersió del vot dependentista. Alhora, a base d’improperis, aconseguirà cohesionar i concentrar més el vot a favor de la sobirania de Catalunya. És, justament, el que ha assolit fa uns mesos a Badalona.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…