Ves al contingut principal

Bestiari del procés: E. Granados, E. Hernández i J. Iglesias

Granados, Eva (candidata del PSC al Parlament de Catalunya).
Confondre a tota hora.
Després de la fuga de Parlón, Martínez-Sampere, Capdevila o Sabaté, la diputada Granados va de gira, seguint l’estela de l’omnipresent Iceta. Converteixen en renovació allò que ha estat una autèntica sortida per cames abans de l’accident, sinistre total. A la ràdio diu que "hi ha gent cansada del debat nacional, i ens oblidem de l'eix social i l'atur". La veritat, té molta, molta gràcia que els qui volen eternitzar la resolució del debat nacional diguin que hi ha gent cansada del debat nacional. Els que aboquen tots els esforços a intentar evitar que es resolgui, acusen els altres de parlar-hi. Sense dubte, la millor manera de demostrar que hom vol acabar la despesa immensa d’energies que suposa el debat sobre el futur del país és defensar la República Catalana. Qualsevol encaix amb Espanya, sigui quin sigui, serà una font inacabable de conflicte.

Hernández, Enric (director d’El Periódico).
Engrunes de credibilitat per la borda.
Just al darrera de la mítica “Així no”, del 8 d’abril de 2011, contra la Consulta sobre la Independència a Barcelona, la portada de dissabte passat quedarà gravada com una de les més lamentables de la història dels grans transatlàntics de la premsa . De les que, passats els anys, faran més vergonya. El titular, a tot drap: "La tercera via es rebel·la contra el frontisme del 27-S"; amb dues entradetes, una per a Miquel Iceta i el seu "Catalunya pot anar a un escenari confús, fragmentat i perillós"; l’altra per a Ramon Espadaler amb un brutal "Estem preparats per liderar la 'revolució del seny". La rebel·lió, la revolució, al servei de l’statu quo. L’oxímoron de tots els oxímorons. Arriba el moment de la veritat i les grans eines al servei de l’establishment estan disposades a llançar per la borda les darreres engrunes de credibilitat.

Iglesias, Joan (director de l’Agència Tributària Catalana).
El tipus de projecte que ens cal.
“L’autonomia que ens cal és la de Portugal” diu el clàssic. I una Agència Tributària, com la de Suècia o Austràlia, caldria afegir-hi ara, encara que la rima no sigui tan rodona. És temps de convèncer per la via de la solvència de la nostra proposta. Amb un model modern, innovador. Que ens permeti deixar de formar part d’un sistema contradictori: un dels més ben informats del món, alhora que permet quantitats ingents de frau. Iglesias, amb l’equip organitzat pel conseller Mas-Colell, suggereix una altra via. Basada en l’incentiu i no en la sanció. Una brillant demostració que podem fer les coses de manera diferent. És exactament el que tenim menys de dos mesos per demostrar als nostres conciutadans: que una República Catalana pot ser gestionada de manera més justa i eficient.

Comentaris

  1. Quan dius "Qualsevol encaix amb Espanya, sigui quin sigui, serà una font inacabable de conflicte.", trobo que l'encertes de cap a peus. Trobo que és el desllorigador de tots els problemes que patim amb Espanya.
    És la diferència d'haver de conviure entre un país negociador, de pactes, i un altre que considera la imposició com una manera de viure. A més, ho diuen molt clarament: Hem de ser súbdits! Ara, quan ja no poden exercir el poder de la repressió, no saben com actuar. Espanya és un país mal educat en el millor sentit del concepte. No ha exercit mai d'una altra manera que el de la imposició.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…