Bestiari del procés: J. Bou, A. Bosch i J.R. Bosch

Bou, Josep (president d’Empresaris de Catalunya).
L’eficàcia de la intoxicació té límits.
El recent màxim dirigent d’aquesta entitat que aplega un nombre desconegut de gent d’empresa però que, com Societat Civil Catalana, parla en nom de tothom, alerta del fet que “una declaración de independencia colapsaría la economía de Cataluña”. Es tracta d’un posicionament que exagera fins el paroxisme tot el ventall de possibles sancions espanyoles contra el nostre país en cas d’independència, amb la tècnica de la profecia autocomplerta, però que ignora el fet determinant que les fa inviables: que per aplicar-les Espanya hauria d’autolesionar-se gravíssimament. De tant exagerar, l’argument de la por en l’àmbit econòmic els perdrà eficiència a marxes forçades. I entretant, la revista d’un “think tank” de referència alemany, ha publicat aquesta setmana que, probablement, l’única possibilitat que Catalunya conservi l’euro a mitjà termini serà que esdevingui un estat independent. Ja veus, tu.

Bosch, Alfred (regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona).
Enllustrar la capital de la República.
Aquesta setmana els grups independentistes al consistori barceloní s’han posat les piles per començar a fer de la ciutat la capital de la República Catalana. D’una banda, el grup d’Esquerra ha proposat retirar del nomenclàtor municipal una trentena de noms de vies i espais lligats a la memòria dels Borbons a Catalunya o de personatges que no mereixen record i/o no estan lligats a la ciutat. Honorarar amnèsicament els nostres enemics és quelcom que només passa aquí. De l’altra, la CUP ha demanat que es voti el més aviat possible l’entrada de la ciutat a l’AMI i es retiri l’estanquera, símbol postfranquista, dels edificis municipals. Necessitem una capital de la República orgullosa del seu passat i que honori aquells que han posat la seva vida al servei del respecte als drets dels altres, no a limitar-los o a anul·lar-los.

Bosch, Josep Ramon (president de Societat Civil Catalana).
Aquest any deixen fer.
Després del tret al peu de l’any passat, sembla que l’entitat dependentista ha optat en 2015 per no convocar els seus a cap mini-acte testimonial l’Onze de Setembre. La trobada de l’any passat a Tarragona, amb l’assistència de la ultradreta inclosa, va ser un autèntic fiasco. De fet, per raons que es deseoneixen, la seva activitat sembla haver caigut darrerament sota mínims. Cal confiar-ho tot, sembla, a l’acció combinada dels mitjans espanyols (àrees metropolitanes) i de l’establishment nostrat (a l’upper Diagonal). Això sí, la decisió de quedar-se a casa permet que la gran empresa pública espanyola del transport ferroviari, Renfe, entri també en campanya amb una oportuníssima vaga de maquinistes per la Diada, la primera vaga en dia festiu de la història. Així, doncs, de regalar-los bitllets de franc a entrebancar la mobilitat dels indepes. Realment, ja només juguen a enfangar el camp, a la contra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas