Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Bou, A. Bosch i J.R. Bosch

Bou, Josep (president d’Empresaris de Catalunya).
L’eficàcia de la intoxicació té límits.
El recent màxim dirigent d’aquesta entitat que aplega un nombre desconegut de gent d’empresa però que, com Societat Civil Catalana, parla en nom de tothom, alerta del fet que “una declaración de independencia colapsaría la economía de Cataluña”. Es tracta d’un posicionament que exagera fins el paroxisme tot el ventall de possibles sancions espanyoles contra el nostre país en cas d’independència, amb la tècnica de la profecia autocomplerta, però que ignora el fet determinant que les fa inviables: que per aplicar-les Espanya hauria d’autolesionar-se gravíssimament. De tant exagerar, l’argument de la por en l’àmbit econòmic els perdrà eficiència a marxes forçades. I entretant, la revista d’un “think tank” de referència alemany, ha publicat aquesta setmana que, probablement, l’única possibilitat que Catalunya conservi l’euro a mitjà termini serà que esdevingui un estat independent. Ja veus, tu.

Bosch, Alfred (regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona).
Enllustrar la capital de la República.
Aquesta setmana els grups independentistes al consistori barceloní s’han posat les piles per començar a fer de la ciutat la capital de la República Catalana. D’una banda, el grup d’Esquerra ha proposat retirar del nomenclàtor municipal una trentena de noms de vies i espais lligats a la memòria dels Borbons a Catalunya o de personatges que no mereixen record i/o no estan lligats a la ciutat. Honorarar amnèsicament els nostres enemics és quelcom que només passa aquí. De l’altra, la CUP ha demanat que es voti el més aviat possible l’entrada de la ciutat a l’AMI i es retiri l’estanquera, símbol postfranquista, dels edificis municipals. Necessitem una capital de la República orgullosa del seu passat i que honori aquells que han posat la seva vida al servei del respecte als drets dels altres, no a limitar-los o a anul·lar-los.

Bosch, Josep Ramon (president de Societat Civil Catalana).
Aquest any deixen fer.
Després del tret al peu de l’any passat, sembla que l’entitat dependentista ha optat en 2015 per no convocar els seus a cap mini-acte testimonial l’Onze de Setembre. La trobada de l’any passat a Tarragona, amb l’assistència de la ultradreta inclosa, va ser un autèntic fiasco. De fet, per raons que es deseoneixen, la seva activitat sembla haver caigut darrerament sota mínims. Cal confiar-ho tot, sembla, a l’acció combinada dels mitjans espanyols (àrees metropolitanes) i de l’establishment nostrat (a l’upper Diagonal). Això sí, la decisió de quedar-se a casa permet que la gran empresa pública espanyola del transport ferroviari, Renfe, entri també en campanya amb una oportuníssima vaga de maquinistes per la Diada, la primera vaga en dia festiu de la història. Així, doncs, de regalar-los bitllets de franc a entrebancar la mobilitat dels indepes. Realment, ja només juguen a enfangar el camp, a la contra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…