Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Bou, A. Bosch i J.R. Bosch

Bou, Josep (president d’Empresaris de Catalunya).
L’eficàcia de la intoxicació té límits.
El recent màxim dirigent d’aquesta entitat que aplega un nombre desconegut de gent d’empresa però que, com Societat Civil Catalana, parla en nom de tothom, alerta del fet que “una declaración de independencia colapsaría la economía de Cataluña”. Es tracta d’un posicionament que exagera fins el paroxisme tot el ventall de possibles sancions espanyoles contra el nostre país en cas d’independència, amb la tècnica de la profecia autocomplerta, però que ignora el fet determinant que les fa inviables: que per aplicar-les Espanya hauria d’autolesionar-se gravíssimament. De tant exagerar, l’argument de la por en l’àmbit econòmic els perdrà eficiència a marxes forçades. I entretant, la revista d’un “think tank” de referència alemany, ha publicat aquesta setmana que, probablement, l’única possibilitat que Catalunya conservi l’euro a mitjà termini serà que esdevingui un estat independent. Ja veus, tu.

Bosch, Alfred (regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona).
Enllustrar la capital de la República.
Aquesta setmana els grups independentistes al consistori barceloní s’han posat les piles per començar a fer de la ciutat la capital de la República Catalana. D’una banda, el grup d’Esquerra ha proposat retirar del nomenclàtor municipal una trentena de noms de vies i espais lligats a la memòria dels Borbons a Catalunya o de personatges que no mereixen record i/o no estan lligats a la ciutat. Honorarar amnèsicament els nostres enemics és quelcom que només passa aquí. De l’altra, la CUP ha demanat que es voti el més aviat possible l’entrada de la ciutat a l’AMI i es retiri l’estanquera, símbol postfranquista, dels edificis municipals. Necessitem una capital de la República orgullosa del seu passat i que honori aquells que han posat la seva vida al servei del respecte als drets dels altres, no a limitar-los o a anul·lar-los.

Bosch, Josep Ramon (president de Societat Civil Catalana).
Aquest any deixen fer.
Després del tret al peu de l’any passat, sembla que l’entitat dependentista ha optat en 2015 per no convocar els seus a cap mini-acte testimonial l’Onze de Setembre. La trobada de l’any passat a Tarragona, amb l’assistència de la ultradreta inclosa, va ser un autèntic fiasco. De fet, per raons que es deseoneixen, la seva activitat sembla haver caigut darrerament sota mínims. Cal confiar-ho tot, sembla, a l’acció combinada dels mitjans espanyols (àrees metropolitanes) i de l’establishment nostrat (a l’upper Diagonal). Això sí, la decisió de quedar-se a casa permet que la gran empresa pública espanyola del transport ferroviari, Renfe, entri també en campanya amb una oportuníssima vaga de maquinistes per la Diada, la primera vaga en dia festiu de la història. Així, doncs, de regalar-los bitllets de franc a entrebancar la mobilitat dels indepes. Realment, ja només juguen a enfangar el camp, a la contra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.