Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Turull, M. Valls i C. Valverde

Turull, Jordi (portaveu de CDC al Parlament de Catalunya).
Tal qual.
Finíssim. Un dels esforços que hem de fer aquests dies és esbandir la boira que els defensors de l’statu quo mantenen, densa, sobre l’escena. Es tracta d’accentuar les incerteses i maximitzar les comoditats de la inacció. Volen que una majoria acabi, resultat de la por, per amagar el cap sota l’ala i pregar “virgencita, virgencita, que me quede como estoy”. I no. No és possible: Espanya prem l’accelerador. L’alternativa és o marxem o ens liquiden. Sense més. Per això, el portaveu parlamentari convergent ha demostrat una agilitat dialèctica notable per explicar quina és la realitat: més enllà d’amenaces sobre l’aplicació d’hipotètiques mesures repressives contra nosaltres, el que toca valorar és el que ja ens estan fent. I el cert és que l’autonomia de Catalunya, de manera lenta però inexorable, pas a pas, ja fa molt temps que ens la suspenen cada divendres.

Valls, Miquel (president de la Cambra de Comerç de Barcelona).
Amagar l’ou.
La premsa espanyola ha exigit durant mesos la sortida en tromba de l’establishment econòmic català. Aquesta setmana ha estat el torn de transmetre el suposat pànic del món empresarial del país davant la possibilitat que el procés independentista avanci. El president de la Cambra demanava dimecres que els candidats a les eleccions plebiscitàries explicitin les conseqüències del seu projecte econòmic. Despesa pública en infraestructures ineficients, deficiència crònica d’inversió en formació i investigació, atur descomunal, emigració dels treballadors més qualificats. Crec que Miquel Valls, en realitat, demanava que les forces polítiques que aposten pel manteniment de l’statu quo expliquin tot el mal que estan provocant a milions dels nostres conciutadans. Ep, estic convençut que era això. Que no era cap atac contra la proposta de construir un estat propi que ens doti dels recursos i les eines adequades per redreçar-lo.

Valverde, Clara (escriptora, professora i presidenta de la Lliga Síndrome de Fatiga Crònica).
Passem comptes?
És important exigir responsabilitats. La crisi, amb el seu impacte brutal sobre milions de persones a Catalunya, ha desfermat la necessitat de fer-ho. Hi ha raons morals de justícia molt potents que ho justifiquen. La col·laboradora de diario.es ha decidit aquesta setmana passar comptes per escrit amb Artur Mas i Oriol Junqueras pel fet que demanen encara un darrer esforç a la gent que més pateix. L’escrit, farcit a parts semblants de veritat i d’imputacions esbiaixades, provoca un efecte curiós: el d’atribuir als independentistes, abans de poder aplicar el seu projecte, el patiment sense límits de trenta-cinc anys d’autonomisme, de dependència d’Espanya. I, posats a passar comptes, hi hauria qui també els podria demanar a aquells que exigeixen més despesa social però no han dedicat un segon del seu temps a lluitar per acabar amb l’espoli que pateix el nostre país.

Comentaris

  1. Aix...! Torne-m'hi! Que no, home, que no...! Que quan diuen negre volen dir blanc! Aquests d'Espanya són així de discretets! El mateix Duran-Lleida (del qui ja no en volia parlar mai més, però, en fi...!) ja ho diu molt clarament que la foscor que tindrem si seguim per aquest camí no ens permetrà veure-hi ni en un espai assolellat! El que no diuen, es clar, és que no podran pagar ni la dona de fer feines de cada setmana....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…