Bestiari del procés: J.A. Duran i Lleida, R. Espadaler i G. Galdón

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’Unió).
Darreres tardes a la Carrera.
El líder unionista exhaureix la seva activitat parlamentària. Ai, com trobarà a faltar els seus viatges arreu del món. I la seva acció com a intermediari ente l’establishment català i el poder espanyol, fins ara, l’únic veritable en aquesta latitud colonial. Fins i tot ell és conscient que obrir el meló de la reforma constitucional esdevindria un formidable tret al peu. Amb Ciudadanos i el Partido Popular en competència, l’únic que en podria sortir és la consagració i el blindatge legislatiu de la praxis més centralista avalada en aquests moments per un Tribunal Constitucional a mans dels conservadors. Defensa, doncs, només una disposició addicional mitjançant la qual se’ns pugui enganyar una generació més. Tot plegat, mentre les enquestes atorguen a Unió entre 0 i 3 diputat al proper Parlament de Catalunya. No hi ha dubte, seran decisus.

Espadaler, Ramon (candidat d’Unió al Parlament de Catalunya).
Dialogar amb l’assassí.
L’exercici del més pur sentit comú t’ensenya que quan algú s’apropa amb un ganivet de quinze centímetres alçat amb les dues mans el més raonable i assenyat, la moderació zen es troba en demanar-li diàleg. En parlar tranquil·lament sobre les raons de poder i domini que el porten a tenir unes ganes boges de fer-te desaparèixer del mapa. A dialogar sense fi, una vegada rera l’altre, com lligat a la sínia el Dia de la Marmota, tot i que saps que el mateix personatge ja t’ha demostrat a les 17.14 i a les 19.39 que pretenia clavar-te el matxet fins a l’empunyadura, amb l’objectiu explícit que no t’aixequessis mai més. Diàleg, diàleg, diàleg, com a Cuba diu n’Espadaler, sense recordar que Cuba és un estat independent que va aconseguir fugir d’Espanya fa més d’un segle. Així que sí, sí, exactament com a Cuba: quan l’assassí s’apropa fugir el més aviat i el més lluny possible.

Galdón, Gemma (membre de la direcció de Podemos).
Inquisició espanyola.
La seva tornada estival des de les platjes de Río, al rescat de la llista dels seus a la deriva, ha estat ben sonada. Des dels mitjans de l’establisment, auto-proclamada representant immaculada de l’única esquerra veritable, veu preclara dels precaris amb prop de 300.000 euros en compte corrent, es dedica a exigir ortodòxia extrema a tothom. En “mode” inquisitorial. Sobretot, motiu d’excomunicació i crema en efígie, urgeix coherència. Diu que alguns candidats de Junts pel Sí han canviat de camisa. És una crítica curiosa, especialment si ve de la Galdón, si tenim en compte que, com ha reconegut més d’una vegada, ella va militar a les joventuts d’Esquerra Republicana. I també es de coherència dominicana blocar la possibilitat de la independència amb CDC savent que l’única aternativa real és més “statu quo” de la mà del PP, La Caixa i el Grup Godó.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas