Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J.A. Duran i Lleida, R. Espadaler i G. Galdón

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’Unió).
Darreres tardes a la Carrera.
El líder unionista exhaureix la seva activitat parlamentària. Ai, com trobarà a faltar els seus viatges arreu del món. I la seva acció com a intermediari ente l’establishment català i el poder espanyol, fins ara, l’únic veritable en aquesta latitud colonial. Fins i tot ell és conscient que obrir el meló de la reforma constitucional esdevindria un formidable tret al peu. Amb Ciudadanos i el Partido Popular en competència, l’únic que en podria sortir és la consagració i el blindatge legislatiu de la praxis més centralista avalada en aquests moments per un Tribunal Constitucional a mans dels conservadors. Defensa, doncs, només una disposició addicional mitjançant la qual se’ns pugui enganyar una generació més. Tot plegat, mentre les enquestes atorguen a Unió entre 0 i 3 diputat al proper Parlament de Catalunya. No hi ha dubte, seran decisus.

Espadaler, Ramon (candidat d’Unió al Parlament de Catalunya).
Dialogar amb l’assassí.
L’exercici del més pur sentit comú t’ensenya que quan algú s’apropa amb un ganivet de quinze centímetres alçat amb les dues mans el més raonable i assenyat, la moderació zen es troba en demanar-li diàleg. En parlar tranquil·lament sobre les raons de poder i domini que el porten a tenir unes ganes boges de fer-te desaparèixer del mapa. A dialogar sense fi, una vegada rera l’altre, com lligat a la sínia el Dia de la Marmota, tot i que saps que el mateix personatge ja t’ha demostrat a les 17.14 i a les 19.39 que pretenia clavar-te el matxet fins a l’empunyadura, amb l’objectiu explícit que no t’aixequessis mai més. Diàleg, diàleg, diàleg, com a Cuba diu n’Espadaler, sense recordar que Cuba és un estat independent que va aconseguir fugir d’Espanya fa més d’un segle. Així que sí, sí, exactament com a Cuba: quan l’assassí s’apropa fugir el més aviat i el més lluny possible.

Galdón, Gemma (membre de la direcció de Podemos).
Inquisició espanyola.
La seva tornada estival des de les platjes de Río, al rescat de la llista dels seus a la deriva, ha estat ben sonada. Des dels mitjans de l’establisment, auto-proclamada representant immaculada de l’única esquerra veritable, veu preclara dels precaris amb prop de 300.000 euros en compte corrent, es dedica a exigir ortodòxia extrema a tothom. En “mode” inquisitorial. Sobretot, motiu d’excomunicació i crema en efígie, urgeix coherència. Diu que alguns candidats de Junts pel Sí han canviat de camisa. És una crítica curiosa, especialment si ve de la Galdón, si tenim en compte que, com ha reconegut més d’una vegada, ella va militar a les joventuts d’Esquerra Republicana. I també es de coherència dominicana blocar la possibilitat de la independència amb CDC savent que l’única aternativa real és més “statu quo” de la mà del PP, La Caixa i el Grup Godó.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…