Bestiari del procés: J.A. Duran i Lleida, X. García Albiol i E. Hernández

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’Unió).
Vares de mesurar.
La campanya d’Unió avança, de la mà dels de sempre i atacant (abans ho feia des de dins) els de sempre. Es tracta de denunciar l’adveniment d’un nou Tripartit i de posar en qüestió tots els elements possibles de mètode en el procés. Aquesta setmana, amb particular dedicació a la majoria que ens cal per culminar-lo. El raonament, francament justet: Duran considera que 68 diputats no habliten per iniciar el camí del trencament amb Espanya, però que en canvi 67 sí permeten imposar el manteniment de la dependència a una majoria contrària. El doble missatge queda encara més retratat quan se’ls demana pel projecte de futur: l’enquesta del CIS, que hem conegut aquesta setmana, detalla que només un 24,3% dels suposats espanyols (amb catalans i bascos dins!) és partidari d’augmentar l’autonomia. Aquesta xifra, vés per on, per a en Duran sí és suficient per defensar la reforma constitucional.

García Albiol, Xavier (candidat del Partido Popular al Parlament de Catalunya).
Quines no plebiscitàries!
Els mitjans espanyols van llançats. Cada matí, migdia i nit. Les tertúlies de ràdios i televisions tenen només quatre rostres: Andrea Levy, Albert Rivera, Inés Arrimadas o Xavier García Albiol. No existeix ningú més a Catalunya. El que hem de dir els altres (ni Miquel Iceta, pobret) no els interessa absolutament res. Els programes alternen cada dia la presència d’un dels quatre i de vegades aprofiten una pausa del convidat per intercalar algun tall de vídeo o àudio d’un dels tres (per unes hores) absents. El resultat és francament còmic: construeixen unes eleccions no plebiscitàries que són les més plebiscitàries de la història democràtica mundial. I, entretant, vilment comprats i adoctrinats, mitjans internacionals com “The New York Times” o “Le Figaro” es dediquen a oferir informació sobre el “vote on independence” del proper 27-S amb Raül Romeva com a entrevistat.

Hernández, Enric (director d’”El Periódico”).
Nervis desfermats cap al ridícul.
El cap d’un dels dos mitjans escrits més importants del país torna a excel·lir aquesta setmana pel seu grau de descentrament. Amb l’estrany comportament de deixar anar a través de les xarxes socials, dades de suposades enquestes de tercers (sense, per tant, cap fonament contrastable) que, en canvi, no s’atreveix a publicar en el diari que dirigeix. Necessita unes vacances de manera urgent. L’enquesta, suposadement procedent de la taula de Pedro Arriola, gran assessor àulic de Mariano Rajoy, deixa el sobiranisme en 62 escons i atorga entre 7 i 10 a Unió. A les poques hores, Nicolás Valle publica també a tuiter els resultats de la mateixa suposada enquesta que li han fet arribar a ell, on la suma de Junts pel Sí i la CUP s’enfila fins els 70-72 escons i el partit de Duran queda entre 0 i 2. Déu n’hi do, quin canvi de continguts, Enric. Aquí hi ha molts, però molts nervis. A flor de pell.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas