Bestiari del procés: J.J. Nuet, À. Ros i A. Soler

Nuet, Joan Josep (candidat de Catalunya Sí que es Pot al Parlament).
Coherència massiva.
Una setmana més, l’aliniament de certs indepedentistes teòrics amb la perpetuació de l’autonomisme pràctic continua fent estralls. Aquesta setmana el íder d’EUiA, tocat per la pèrdua d’algun dels referents del partit, ha fet declaracions extrordinàriament coherents. D’una banda, ha denunciat la reforma constitucional de broma que proposa el PSOE i que consisteix a canviar de nom un sistema per deixar-lo exactament igual. També, l’alternativa del PP, clarament encaminada a consolidar legislativament les passes recentralitzadores que ja ha donat de facto. Però alhora, mentre reconeix implícitament que cap reforma constitucional és possible en un horitzó temporal raonable, també ha afirmat que els seus mai votaran una declaració d’independència al Parlament. Conclusió lògica: en el que deriva tot plegat és en la perpetuació de l’statu quo actual de la mà d’Unió, la Caixa i el Grup Grodó. Ells sí que poden estafar Catalunya.

Ros, Àngel (president del PSC).
Efecte 24 hores.
El màxim responsable institucional de la nova línia del PSC compta les seves actuacions públiques per esperpents. Cada dia resulta més grotesc. Parla de l’abandonament de la defensa del dret a decidir com un “pas endavant” i defensa que Catalunya és una nació de la mà de Ciudadanos, un partit creat amb l’objectiu de destruir-la. Aquesta setmana el paper lamentable dels socialistes dependentistes ha tingut moments de traca: a cada proposta, desmentiment central en menys de 24 hores. Titular: el grup d’experts demana un tracte de favor per Catalunya, doncs el portaveu del PSOE corre a afirmar que Catalunya continuarà pels segles dels segles dins la LOFCA; Ros inisteix en un tracte fiscal, “El País” llança a tres columnes un titular de denúncia dels “privilegis fiscals a Cataluña”. És un autèntic festival del dia de la marmota. Proposar aquest escenari permanent per al futur d’un país, realment, és de ximples.

Soler, Albert (director de relacions institucionals del Futbol Club Barcelona).
L’ós que guarda la mel.
Després de conèixer la notícia que el club renunciava a presentar recurs contra la sanció per la presència massiva d’estelades i els crits d’independència a la final de Berlín, aquesta setmana milers d’aficionats hem (literalment) al·lucinat amb la compareixença davant dels mitjans d’Albert Soler com a negociador del FC Barcelona davant la UEFA per resoldre l’afer. Es tracta d’un veterà militant del PSC-PSOE que va dedicar bona part de la seva trajectoria política a lluitar contra el reconeixement de les seleccions catalanes. Tot i que la seva activitat pública en aquest àmbit no és ara tan rellevant, sí ha considerat oportú deixar-se veure en alguns actes organitzats per Societat Civil Catalana. Si ja era un insult a la intel·ligència que la junta del Barça ens expliqués que anava fins al final sense recórrer, ara posa la cirereta al pastís posant la qëstió en mans de l’ultraespanyolisme.

Comentaris

  1. A can Barça, i crec que en tots els clubs, els criteris polítics són de molt baixa estofa. A can Barça sembla que hi manen primerament els econòmics, després les capelletes internes i finalment els polítics si és que n'arriben a tenir.
    Llàstima que en Laporta portés tant malament la seva campanya i el seu posterior final. Llàstima.

    ResponElimina
  2. COM DEIA AQUELL "MENUDA TROPA"...LO TRIST ES QUE ENS ESTEM JUGANT ELS "QUARTOS",AMB UNS VERGONYANTS ACOBARDITS I UNS "TRILEROS"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas