Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J.M. Bartomeu, J. Cañas i J. Cuixart

Bartomeu, Josep Maria (president del FC Barcelona).
És lleig enganyar els electors.
Un dels compromisos formals de campanya de l’acabat d’escollir president del FC Barcelona assegurava que el club presentaria batalla en defensa del dret a la llibertat d’expressió dels socis, després de la lamentable sanció rebuda com a conseqüència de l’exhibició d’estalades i crits d’independència a la final de Berlín. La decisió de pagar la sanció a canvi (suposadament) d’una reunió per a una solució diplomàtica és senzillament patètica. Si més no, per dos motius: perquè estableix un precedent d’acceptació i perquè suposa donar per bona la possibilitat de multar dins els estadis comportaments que corresponen a l’exercici dels drets fonamentals. És a dir, que, en entrar als camps de futbol els ciutadans deixen a l’entrada una part de la seva llibertat bàsica. Si pensàveu que el lligam amb Qatar degradava democràticament el club, aquí teniu una nova passa en la mateixa nefesta direcció.

Cañas, Jordi (assessor de Ciudadanos al Parlament Europeu).
Intoxicar tant com calgui.
Els papers estan perfectament repartits des d’una posició de radical inferioritat per part de l’independentisme. Els grans mitjans estatals juguen la carta obertament espanyolista, amb l’exhibició de portaveus del PP i de Ciudadanos matí, tarda i nit. Entretant, a Catalnya, les veus històriques de l’establishment treballen a favor de Catalunya Sí que es Pot, els socialistes i Unió. Arreu, el nivell d’intoxicació és senzillament apostoflant. D’aquí el 27-S plouran en allau coses que no hem vist mai. De moment, a les xarxes, el dependentisme emboira tant com pot, suposadament marginat de l’únic mitjà que no controla: TV3. Dijous, en Cañas censurava la proximitat tipogràfica entre la campanya estival de promoció de la cadena i la llista Junts pel Sí. És igual que la primera comencés fins i tot abans de l’existència de la segona. A la veritat, que la bombin. Paciència.

Cuixart, Jordi (vicepesident d’Òmnium Cultural).
Energia renovada.
El discurs d’aquest empresari a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, èpic. El ritme d’inscripcions a la Via Lliure 2015, la mani de la Meridiana de l’Onze de Setembre, superior al de les concentracions dels anys anteriors. Les samarretes, exhaurides al web de l’Assemblea. Tot sembla anar sobre rodes. Torna, desfermada, la força de la gent. Mentre els insults i les amanaces es desborden al pati del davant, milers i milers de catalans fan contagiosa una altra vegada la seva il·lusió als carrers i les places, a facebook i a base de missatges de whatsapp. El país torna a entrar en ebullició. Certament, aconseguir omplir la plaça de Sant Jaume un dia laborable del mes d’agost per celebrar la convocatòria del 27-S demostra que el nervi de la mobilització torna a estar ben greixat. És el moment de donar-ho tot! Perquè, com deia Toni Albà a les xarxes socials, és independència o No-Do.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…