Bestiari del procés: J.M. Bartomeu, J. Cañas i J. Cuixart

Bartomeu, Josep Maria (president del FC Barcelona).
És lleig enganyar els electors.
Un dels compromisos formals de campanya de l’acabat d’escollir president del FC Barcelona assegurava que el club presentaria batalla en defensa del dret a la llibertat d’expressió dels socis, després de la lamentable sanció rebuda com a conseqüència de l’exhibició d’estalades i crits d’independència a la final de Berlín. La decisió de pagar la sanció a canvi (suposadament) d’una reunió per a una solució diplomàtica és senzillament patètica. Si més no, per dos motius: perquè estableix un precedent d’acceptació i perquè suposa donar per bona la possibilitat de multar dins els estadis comportaments que corresponen a l’exercici dels drets fonamentals. És a dir, que, en entrar als camps de futbol els ciutadans deixen a l’entrada una part de la seva llibertat bàsica. Si pensàveu que el lligam amb Qatar degradava democràticament el club, aquí teniu una nova passa en la mateixa nefesta direcció.

Cañas, Jordi (assessor de Ciudadanos al Parlament Europeu).
Intoxicar tant com calgui.
Els papers estan perfectament repartits des d’una posició de radical inferioritat per part de l’independentisme. Els grans mitjans estatals juguen la carta obertament espanyolista, amb l’exhibició de portaveus del PP i de Ciudadanos matí, tarda i nit. Entretant, a Catalnya, les veus històriques de l’establishment treballen a favor de Catalunya Sí que es Pot, els socialistes i Unió. Arreu, el nivell d’intoxicació és senzillament apostoflant. D’aquí el 27-S plouran en allau coses que no hem vist mai. De moment, a les xarxes, el dependentisme emboira tant com pot, suposadament marginat de l’únic mitjà que no controla: TV3. Dijous, en Cañas censurava la proximitat tipogràfica entre la campanya estival de promoció de la cadena i la llista Junts pel Sí. És igual que la primera comencés fins i tot abans de l’existència de la segona. A la veritat, que la bombin. Paciència.

Cuixart, Jordi (vicepesident d’Òmnium Cultural).
Energia renovada.
El discurs d’aquest empresari a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, èpic. El ritme d’inscripcions a la Via Lliure 2015, la mani de la Meridiana de l’Onze de Setembre, superior al de les concentracions dels anys anteriors. Les samarretes, exhaurides al web de l’Assemblea. Tot sembla anar sobre rodes. Torna, desfermada, la força de la gent. Mentre els insults i les amanaces es desborden al pati del davant, milers i milers de catalans fan contagiosa una altra vegada la seva il·lusió als carrers i les places, a facebook i a base de missatges de whatsapp. El país torna a entrar en ebullició. Certament, aconseguir omplir la plaça de Sant Jaume un dia laborable del mes d’agost per celebrar la convocatòria del 27-S demostra que el nervi de la mobilització torna a estar ben greixat. És el moment de donar-ho tot! Perquè, com deia Toni Albà a les xarxes socials, és independència o No-Do.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas