Bestiari del procés: J.M. García-Margallo, G. Lienas i F. Marhuenda

García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Garantint drets.
Des de que les enitats sobiranistes van començar la companya a les xarxes per facilitar l’exercici del dret de vot als catalans residents a l’estranger, a la qual, darrerament, el Govern s’hi ha afegit intensament, circulava per les xarxes un acudit segons el qual, en fer la sol·licitud de vot per correu, el que calia fer constar era que estava en joc la unitat d’Espanya. Si podia ser, amb l’afegit al final de la frase d’una referència a òrgans sexuals femenins o masculins a manera d’interjecció. Com que la realitat sempre supera la ficció, aquesta setmana hem sabut a través de la denúncia d’Albert Royo, secretari general del DIPLOCAT, que a algun consolat espanyol s’ha exigit als solicitants repetir fins a quatre vegades que Catalunya és Espanya, mentre les notícies sobre la impossibilitat de gestionar el vot es multipliquen arreu. Un estat modèlic en la defensa dels drets dels seus ciutadans.

Lienas, Gemma (escriptora i candidata de Catalunya Sí que es Pot).
Memòria selectiva.
La llista situada a l’esquerra de l’statu quo ha triat número dos per a la circumscripció de Barcelona. Sembla una bona elecció per compensar el perfil excessivament planer, de panxa descordada i mans a la butxaca, de Lluís Rabell. Tal i com s’ha destacat a les xarxes socials, però, hi ha un punt en el qual l’elecció no sembla gaire encertada: el de la coherència. Lienas va ser una de les “supporters” de capçalera de la llista de José Montilla a les eleccions de 2006. Presentar-se ara com a fan d’un procés constituent després de demanar el vot per al PSC-PSOE, pedra angular del sistema, és, sí més no, curiós. Sobretot quan es forma part d’una llista justiciera que ha de demanar comptes per les polítiques de retallades, que, per cert, van començar en temps del president Montilla, un govern amb la presència d’ICV-EUiA!

Marhuenda, Francisco (director de “La Razón”).
Previsions particulars.
Com tothom sap, el nom d’una bona part dels diaris diu exactament el contrari del que són. Mereixen premi especial en aquest sentit, “La Vanguardia”, “El Periódico” i, sobretot, sobretot, “La Razón”. Aquesta setmana el diari que “dirigeix” (per dir alguna cosa) l’ínclit Marhuenda ha llançat una de les seves famoses enquestes elaborades a casa segons la qual fins a un 36% dels catalans afirmen que anirien a la manifestació de la Diada. Se suposa que l’enquesta tenia per objectiu desacreditar la mobilització, però l’efecte ha estat el contrari, en fixar la possible participació en fins a 2,7 milions de persones. Vaja, la mega manifestació de la història europea. Aquest home, realment, és un crac de la comunicació. No podem dir el mateix de la història del país, on ni tan sols ha superat els coneixements exigibles a primer curs, on s’explica la diferència entre el Regne i la Corona d’Aragó.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas