Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J.M. García-Margallo, G. Lienas i F. Marhuenda

García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Garantint drets.
Des de que les enitats sobiranistes van començar la companya a les xarxes per facilitar l’exercici del dret de vot als catalans residents a l’estranger, a la qual, darrerament, el Govern s’hi ha afegit intensament, circulava per les xarxes un acudit segons el qual, en fer la sol·licitud de vot per correu, el que calia fer constar era que estava en joc la unitat d’Espanya. Si podia ser, amb l’afegit al final de la frase d’una referència a òrgans sexuals femenins o masculins a manera d’interjecció. Com que la realitat sempre supera la ficció, aquesta setmana hem sabut a través de la denúncia d’Albert Royo, secretari general del DIPLOCAT, que a algun consolat espanyol s’ha exigit als solicitants repetir fins a quatre vegades que Catalunya és Espanya, mentre les notícies sobre la impossibilitat de gestionar el vot es multipliquen arreu. Un estat modèlic en la defensa dels drets dels seus ciutadans.

Lienas, Gemma (escriptora i candidata de Catalunya Sí que es Pot).
Memòria selectiva.
La llista situada a l’esquerra de l’statu quo ha triat número dos per a la circumscripció de Barcelona. Sembla una bona elecció per compensar el perfil excessivament planer, de panxa descordada i mans a la butxaca, de Lluís Rabell. Tal i com s’ha destacat a les xarxes socials, però, hi ha un punt en el qual l’elecció no sembla gaire encertada: el de la coherència. Lienas va ser una de les “supporters” de capçalera de la llista de José Montilla a les eleccions de 2006. Presentar-se ara com a fan d’un procés constituent després de demanar el vot per al PSC-PSOE, pedra angular del sistema, és, sí més no, curiós. Sobretot quan es forma part d’una llista justiciera que ha de demanar comptes per les polítiques de retallades, que, per cert, van començar en temps del president Montilla, un govern amb la presència d’ICV-EUiA!

Marhuenda, Francisco (director de “La Razón”).
Previsions particulars.
Com tothom sap, el nom d’una bona part dels diaris diu exactament el contrari del que són. Mereixen premi especial en aquest sentit, “La Vanguardia”, “El Periódico” i, sobretot, sobretot, “La Razón”. Aquesta setmana el diari que “dirigeix” (per dir alguna cosa) l’ínclit Marhuenda ha llançat una de les seves famoses enquestes elaborades a casa segons la qual fins a un 36% dels catalans afirmen que anirien a la manifestació de la Diada. Se suposa que l’enquesta tenia per objectiu desacreditar la mobilització, però l’efecte ha estat el contrari, en fixar la possible participació en fins a 2,7 milions de persones. Vaja, la mega manifestació de la història europea. Aquest home, realment, és un crac de la comunicació. No podem dir el mateix de la història del país, on ni tan sols ha superat els coneixements exigibles a primer curs, on s’explica la diferència entre el Regne i la Corona d’Aragó.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…