Ves al contingut principal

Bestiari del procés: L. Caram, C. Carrizosa i M. Carulla

Caram, Lucía (monja dominica).
No ens atemoriran.
L’estratègia del dependentisme és molt clara. I cada dia que passi i que vagi prenent forma demoscòpica més definida la seva derrota electoral s’accentuarà. Amenaces per generar por. És el vector de campanya dels candidats, de les autoritats espanyoles i dels mitjans de comunicació que els són afins. Arriben, però, a la base, a través de les xarxes socials. Aquesta setmana, sor Lucía Caram ha explicat la seva experiència davant les trucades de matinada que li demanen que se’n vagi d’”Espanya”. Telefonades repetides disset vegades. El seu capteniment valent ha de ser el de tots nosaltres. Han de saber que no ens arronsarem. Que no se’n sortiran amb la tàctica de la por. Que resistirem el que calgui, perquè tenim la ferma voluntat de deixar un país lliure als nostres fills. Un lloc nou on ningú rebi amenaces de matinada.

Carrizosa, Carlos (diputat de Ciudadanos al Parlament de Catalunya).
Serveis impagables.
Aquesta setmana hem sabut que les inscripcions a la Via Lliure 2015, la gran manifestació de l’Onze de Setembre a la Meridiana de Barcelona, s’aproximen a bon ritme a les 200.000. Cal, però, un punt d’inflexió, un canvi de ritme, per tal d’assegurar l’èxit total de la convocatòria. Per si no ens en sortim prou bé, però, el dependentisme sempre està disposat a donar-nos un cop de mà. El diputat Carrizosa ha expressat aquests dies en nom del seu partit els dubtes sobre la legalitat de la manifestació. Encara que ho fos, que no, es veu que a paer seu no es legal fer actes electorals en campanya electoral. Per desgràcia, no sembla que la Junta Electoral Central ocupada en actuar contra mosques d’anuncis (mentre s’impedeix impunement votar milers de catalans a l’exterior), estigui per la feina de prohibir-la: seria tan bonic veure una altra volta, com el 9-N, com dos milions de catalans els ignorem.

Carulla, Montserrat (actriu i candidata de Junts pel Sí).
Tergiversar d’impotència.
El dependentisme radical està especialment fotut. S’apropa el moment de la veritat i els suports públics a l’independendentisme no s’aturen. El degoteig de compromís amb les llistes independentistes de Junts pel Sí i la CUP-Crida Constituent els posen especialment dels nervis. Només cal veure els noms que integren les candadatures del PSc, Ciudadanos i Partido Popular per comprovar la impotència amb la qual han reaccionat. Cap mena de connexió amb la societat civil. Cap compromís públic (de diners subterranis, en canvi, no cal ni dir-ho, no els en falten) per sobre de la Diagonal. La Caixa i el Grup Godó no aporten noms. L’únic que els queda, per tant, és inventar-se i/o tergiversar el que una vegada va expressar amb més o menys gràcia o encert algun dels membres de les llistes independentistes. Treballen només a la contra. Del tot desesperats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…