Bestiari del procés: L. Rabell, R. Romeva i J. Sánchez

Rabell, Lluís (candidat de CSQEP al Parlament de Catalunya).
Clarament enrera.
Que la confluència entre Podemos i ICV-EUiA va camí d’un resultat fluixet comença a ser una evidència. Els vint escons i la segona posició el 27-S comencen a aparèixer com un objectiu força difícil. Iniciativa és ara mateix un zero a l’esquerra i els de Pablo Iglesias estan en clara regressió a totes les enquestes. Mentre les adhesions a la llista transversal Junts pel Sí s’enfilaven aquesta setmana fins a superar els quaranta mil voluntaris del 9-N, només 2.935 persones participaven en la validació de la llista i el codi ètic dels QWERTY, en un procés modèlic, per cert, que no donava opció votar per la no acceptació. La xifra representa només un descens del 56% respecte e les 4.583 persones que van participar a les primàries de Barcelona en Comú. Ja és patent que l’invent no funciona i ells ho porten molt malament.

Romeva, Raül (candidat de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya).
De cara a barraca.
El dependentisme busca per terra, mar i aire fer del 27-S unes eleccions autonòmiques que perpetuïn l’autonomisme. És las tasca a la qual estan consagrats els partits del sistema i els mitjans que han configurat l’estafa dels darrers trenta-cinc anys, el que ens ha portat al règim feblement democràtic i desbordadament corrupte on som. El líder de Junts pel Sí va passar per les pàgines d’”El País” per rebre un bany d’autonomisme. I se’n va en sortir amb intel·ligència. Encara que els faci mal, han d’anar assumint que això no va de qui mana divuit mesos o qui presideix la gestoria. Que es tracta de fer la independència i d’iniciar un procés constituent de caràcter popular que desbordarà, naturalment, l’estret marc legal que ens ha imposat, en forma de dogal, el règim espanyol. Autonomisme o llibertat, res més.

Sánchez, Jordi (president de l’Assemblea Nacional Catalana).
Meridianament confús.
El màxim dirigent de l’ANC no ha estat del tot afortunat aquesta setmana. De fet, el repte de la Meridiana planteja un escenari molt difícil. Com intentar que no es despengin els de sempre sense aigualir el missatge. I, en alguns moments, el discurs grinyola. Aquests dies, Jordi Sánchez ha insistit en que farem una declaració d’independència si el Govern espanyol no accepta la celebració d’un referèndum. Evidentment, es tracta d’un simple recurs dialèctic, perquè tots sabem que mai cap executiu central l’acceptarà. El problema és que, d’acord amb el programa de la candidatura que va impulsar l’ANC, el referèndum que no ens van deixar fer el 9-N el farem, efectivament, el 27-S i el seu resultat, si guanyem, ha de ser per força vinculant. Una vegada el poble de Catalunya s’hagi expressat i si ho fa prou explícitament, no ha d’existir, doncs, cap possibilitat de contradir el mandat popular.

Comentaris

  1. El Sanchez, no se si mai ha estat afortunat , es un poca-pena infiltrat de ICV, que no se que estarien pensant els de l'ANC, per votar-lo com a President, i que aquesta setmana l'ha tornat a espifiar.
    Un que sempre està la que salta, per sortir una mica de la irrellevància, es l'Iceta, estaria bé que li dediquessis un apunt de tant en tant, segur que ho agrairia.

    ResponElimina
  2. Buf, estar-se una setmaneta a plena muntanya a més de 2.000 metres d'alçada permet desconnectar tant que ja no recordava qui són aquests de Podemos. De veritat, no exagero!
    Home, només veure la cara d'emprenyat que té en Joan Herrera ja permet veure de quin mal pateix. La seva maniobra li ha sortit pel darrere en forma de llufa. Ell i Camats segueixen creient que la ciutadania se la pot manipular o fer-li creure com a bo allò que ja no té cabuda enlloc.
    Ara, qui té premi dels sonats és aquest F. González. Tenen gràcia, fins i tot. Es clar que la maniobra tan barroera d'en J. Fdez. Díaz també és de premi!
    En fi, tornar per veure....!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)