Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.
Quan la proposta en sí mateix és una pressa de pèl, acostumen a ser-ho moltes de les seves parts. La proposta de Catalunya Sí que es Pot ens vol portar pel túnel del temps al 1977. És (en terminologia Baños) la Candidatura de la Marmota. La Constitució espanyola va ser blindada pel postfranquisme justament per evitar el canvi. Però l’engany no és només en l’objectiu. Ho és també en les formes. Com hem vist a Barcelona, Iniciativa intenta camuflar-se en una llista blanca. Acusa Mas de fer justament allò que ells pretenen. Aquesta setmana, després del fiasco de la no-confluència, l’Arcadi Oliveres ho ha explicat al detall: Joan Coscubiela vol controlar el nou grup parlamentari amb la disciplina de vot de la vella política. Votar Romeva de cap de llista per fer president Mas és un frau: votar Rabell per lliurar-li tot el poder a ell, es veu que no.

Planas, Joan (cineasta i fotògraf).
Incentivar la impostura.
El nivell de la propaganda dependentista és realment ínfim. Fa temps que qualsevol aproximació a la veritat, ni que sigui llunyana, els rellisca completament. La història d’impostura de Joan Planas és d’allò més exemplificadora. El noi, militant de fa temps d’organitzacions ultra-espanyolistes a Catalunya, volia vendre llibres, que la vida està molt xunga a la colònia, i necessitava aparèixer als mitjans, així que les grans capçaleres de l’establishment han llançat aquesta setmana a bombo i plateret la seva història infumable de català de soca-rel (que en són, ells, en realitat, d’etnicistes!) seduït inicialment per l’independentisme i caigut del cavall de la veritat de l’Espanya una a base de finos i tapes a cent bars espanyols. La història, realment surrealista, és desmuntada a les xarxes socials en un parell d’hores. I és que el nivell discursiu, quan se surten de la pura amenaça, és patètic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…