Bestiari del procés: M. Delgado, J. Fernández Díaz i L. Freixas

Delgado, Manuel (antropòleg).
Via d’aigua fenomenal.
Pel que es veu, tots coneixem algun votant d’ICV-Podem a les eleccions municipals que es decantará ara per les llistes del Sí. Una impressió que caldrà acabar de confirmar. Però, a mesura que la tensió pròpia de la campanya i la presència constant de Pablo Iglesias, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy (i Aznar!) a Catalunya, confirmin i accentuïn el caràcter plebiscitari del 27-S, la candidatura encapçalada per Lluís Rabell tindrà un paper cada vegada més difícil. Després d’un mal inici, aquests dies s’ha fet públic el suport de l’antropòleg, referent del comunisme català a la llista de la CUP. Més enllà del simple recolzament: Delgado formarà part de la llista de l’esquerra independentista anticapitalista. La impressió que, al final, els cupaires acabaran arrossegant una part apreciable de l’electorat de Catalunya Sí que es Pot creix. Gairebé tant com els despropòsits i els insults a les xarxes d’alguns dels seus “hooligans”.

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Setmana gloriosa.
Set dies espectaculars en la pulcra trajectoria del ministre que, sense risc a equivocar-nos, ja es pot considerar com el més infecte de la història de la democràcia espanyola. No pas per la gomina d’aquella tofa de cabell mancat que si li aixeca al clatell. Aquests dies fins i tot un sindicat de la benemèrita Guàrdia Civil li ha demanant la dimissió. Perquè és molt, molt, però molt edificant que el ministre de l’Interior d’un govern es reuneixi en privat amb un dels principals xoriços del país just en el moment processal clau. És super-normal. De país del qual sentir-se orgullós. I, entretant, l’ARA ha posat de relleu com la Justícia espanyola, davant la qual havia de comparèixer Rato, avala la investigació de persones per la seva simple adscripció ideològica. Una policia política per a la justícia més polititzada d’Europa occidental. Per a federar-s’hi!

Freixas, Laura (escriptora).
Arguments reversibles.
Dijous, l’escriptora catalana afincada a Madrid, amb tribuna oberta al diari comtal, ens oferia un pèssim article infantiloide (que els contes per a nens són una altra cosa) per ratificar les seves obsessions anti-procés. D’una banda, reiterant un dels arguments estrella del dependentisme dels darrers temps: que les plebiscitàries cauen en pont a l’àrea metropolitana i que, per tant, els seus aniran a la platja i no votaran, fet que denota una gran confiança en la cultura política i el coeficient intel·lectual dels defensors de la unitat d’Espanya. En canvi, que la Diada de l’Onze de Setembre, mobilització en la qual el sobiranisme se la juga, sigui pont a tot Catalunya, veus, no és pas giare rellevant. I el gens original mantra final de l’article: que Mas s’embolica en la bandera per retallar, també és reversible, és igualment aplicable a l’autora de l’article: no s’estarà vostè embolicant en el procés per amagar la seva completa irrellevància com a escriptora?

Comentaris

  1. Si no fos una tema tan seriós, extremadament seriós, com és el futur de Catalunya, diria que sense fer-hi res, ells ja tots sols -el del PP, PSOE, Cat sí es pot, i tutti quant unionista, ells tots solets ja ens farien la feina, sense cap més esforç nostre que anar-los publicant les bestieses que diuen i fan. Son extraordinaris!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)