Ves al contingut principal

Bestiari del procés: O. Junqueras, A. Mas i J. Mena

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
Llançat a explicar què volem.
La nit de la convocatòria electoral, el líder d’ERC, desencadenat, recuperava el seu millor discurs sobre la necessitat de la independència. Argumentari sòlid contra la campanya de la por en matèria de pensions, moneda i deute. Amb una invitació, als qui encara s’enganyen amb la reforma impossible d’Espanya, a afegir-se al procés constituent a partir del 28-S. L’inici formal i definitiu de la cursa, combinat amb la fi de l’infernal debat divisiu sobre les llistes, ha de permetre els prinicipals lideratges del sobiranisme concentrar-se a donar tota la versemblança possible al nostre projecte d’alliberament. Finalment, s’ha acabat parlar entre nosaltres mateixos i comença el moment de sortir al carrer i posar a rodar una immensa vola de neu que ha de ser de gran calibre a la Meridiana i ha de portar tots i cadascun dels votants del 9-N davant l’urna del 27-S amb una de les dues paperetes del sí a la mà.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Moment històric.
Encara que l’expressió estigui molt gastada, cal recordar-la, aquí, una altra volta. L’estampa de la signatura del president, amb tres dones al darrere (la presidenta del Parlament, la vicepresidenta i la consellera de Governació), passa a la història. Dilluns varem viure, probablement, la convocatòria de les darreres eleccions autonòmiques d’aquesta fase de la nostra història política. Seran, les més importants que mai s’hagin celebrat al nostre país. Més fins i tot que aquelles de la gran il·lusió de l’abril de 1931. El president Mas, que no sabem del cert si ho continuarà essent (dependrà del grau de majoria de Junts pel Sí i de les condicions que tercers puguin fer valdre arribat el cas de formar govern), es guanya ben segur, si el 27-S l’independentisme obté la victòria, el lloc d’honor a la història d’haver estat el president capaç de portar el país a les portes de la llibertat plena.

Mena, Joan (exdiputat d’Esquerra Unida i Alternativa).
A coberta en ple naufragi.
L’invent Catalunya Sí que es Pot s’enfonsa per moments. Les vies d’aigua són notables i el cubell massa petit. Encara que la Galdón torni als mitjans a correcuita procedent de les platges de Copacabana (i sigui tan ximple de vantar-s’hi), cada dia que passa, la sensació que l’invent va a menys creix i creix. Les enquestes més serioses apunten a un descens inexorable de la força central de l’artefacte, Podemos. La creació de Junts pel Sí ha suposat també un cop de primer ordre: de poder (com a Barcelona) combatre per la victòria, a lluitar només per superar Ciudadanos, a anys llum de la llista guanyadora. I què dir del serial de la tria de lideratge. Hi ha qui, com ara Joan Mena, a la vista d’expectatives tan funestes, recorre a l’argumentari de campanya (tots contra Mas) de fa un mes. I ja no serveix. Perquè CSQEP ha topat amb l’iceberg.

Comentaris

  1. Sembla gairebé un poema en prosa! La traca final dels Podemos, etc. hi fa un colofó ben bo. Molt inspirat.
    I, la realitat és aquesta! Ara mateix, el paperet que ens han muntat en F.Díaz i en Rato fan d'allò mes bonic en tot el panorama de gran patacada que els fotrem.
    Salut!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…