Bestiari del procés: O. Junqueras, A. Mas i J. Mena

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
Llançat a explicar què volem.
La nit de la convocatòria electoral, el líder d’ERC, desencadenat, recuperava el seu millor discurs sobre la necessitat de la independència. Argumentari sòlid contra la campanya de la por en matèria de pensions, moneda i deute. Amb una invitació, als qui encara s’enganyen amb la reforma impossible d’Espanya, a afegir-se al procés constituent a partir del 28-S. L’inici formal i definitiu de la cursa, combinat amb la fi de l’infernal debat divisiu sobre les llistes, ha de permetre els prinicipals lideratges del sobiranisme concentrar-se a donar tota la versemblança possible al nostre projecte d’alliberament. Finalment, s’ha acabat parlar entre nosaltres mateixos i comença el moment de sortir al carrer i posar a rodar una immensa vola de neu que ha de ser de gran calibre a la Meridiana i ha de portar tots i cadascun dels votants del 9-N davant l’urna del 27-S amb una de les dues paperetes del sí a la mà.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Moment històric.
Encara que l’expressió estigui molt gastada, cal recordar-la, aquí, una altra volta. L’estampa de la signatura del president, amb tres dones al darrere (la presidenta del Parlament, la vicepresidenta i la consellera de Governació), passa a la història. Dilluns varem viure, probablement, la convocatòria de les darreres eleccions autonòmiques d’aquesta fase de la nostra història política. Seran, les més importants que mai s’hagin celebrat al nostre país. Més fins i tot que aquelles de la gran il·lusió de l’abril de 1931. El president Mas, que no sabem del cert si ho continuarà essent (dependrà del grau de majoria de Junts pel Sí i de les condicions que tercers puguin fer valdre arribat el cas de formar govern), es guanya ben segur, si el 27-S l’independentisme obté la victòria, el lloc d’honor a la història d’haver estat el president capaç de portar el país a les portes de la llibertat plena.

Mena, Joan (exdiputat d’Esquerra Unida i Alternativa).
A coberta en ple naufragi.
L’invent Catalunya Sí que es Pot s’enfonsa per moments. Les vies d’aigua són notables i el cubell massa petit. Encara que la Galdón torni als mitjans a correcuita procedent de les platges de Copacabana (i sigui tan ximple de vantar-s’hi), cada dia que passa, la sensació que l’invent va a menys creix i creix. Les enquestes més serioses apunten a un descens inexorable de la força central de l’artefacte, Podemos. La creació de Junts pel Sí ha suposat també un cop de primer ordre: de poder (com a Barcelona) combatre per la victòria, a lluitar només per superar Ciudadanos, a anys llum de la llista guanyadora. I què dir del serial de la tria de lideratge. Hi ha qui, com ara Joan Mena, a la vista d’expectatives tan funestes, recorre a l’argumentari de campanya (tots contra Mas) de fa un mes. I ja no serveix. Perquè CSQEP ha topat amb l’iceberg.

Comentaris

  1. Sembla gairebé un poema en prosa! La traca final dels Podemos, etc. hi fa un colofó ben bo. Molt inspirat.
    I, la realitat és aquesta! Ara mateix, el paperet que ens han muntat en F.Díaz i en Rato fan d'allò mes bonic en tot el panorama de gran patacada que els fotrem.
    Salut!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas