Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Pastor, L. Rabell i S. Saénz de Santamaría

Pastor, Ana (ministra espanyola de Foment).
Rematar la feina.
Encara que els mitjans de l’estalishment (i, sorprenentment, també algunes peces dels Telenotícies) s’hagin esforçat per oferir als catalanets la imatge contrària, el cert és que les xifres d’inversió en infraesructures dels darrers pressupostos del Govern espanyol tornen a ser d’autèntic drama. Se situen, pràcticament, a la meitat de la contribució del nostre país al PIB de l’Estat. No és que contravinguin l’esperit de cap disposició addicional de cap estatutet, és que esbudellen el sentit comú. El territori que produeix el 42% de les noves afiliacions a la Seguretat Social és novament castigat amb la manca d’eines per fomentar el creixement. I, a sobre, encara que no us ho cregueu, el pressupost torna a donar una empenta a la construcció de més quilòmetres d’AVE. Realment, la manca d’escrúpols, sempre a major glòria de la capital del Regne, sembla no tenir límits.

Rabell, Lluís (candidat de Catalunya Sí que es Pot).
No es podia.
El sector partidari d’esperar pels segles dels segles l’exercici del dret a decidir, en versió quan el PP vulgui o quan hi hagi majoria per reformar la Constitució (que vindria a ser el mateix) ha coincidit aquesta setmana en una mateixa afirmació: si no hem pogut fer un referèndum, molt menys farem la independència. És un argument vàlid per al desestiment del 9-N, però que perd qualsevol fonament des de l’acord pel full de ruta del passat 30 de març (molt més rellevant del que s’ha reconegut fins ara), on s’esmenta explícitament que els avenços en la desconnexió s’aniran esglaonant sense tenir en compte la seva aprovació legal o no per part de les institucions i poders de l’Estat espanyol. Disposarem, doncs, d’una nova legalitat. No varem poder fer un referèndum perquè encara acatavem la legislació espanyola. Però, a parir del 27-S, amb un mandat democràtic ferm, crearem la nostra i farem via.

Sáenz de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del Govern espanyol).
Rostre descomunal.
La vicepresidenta de la metròpoli, en la seva reacció preventiva a la convocatòria electoral catalana ha excel·lit en el seu habitual exercici de desvegonya, en exigir al president de la Generalitat “neutralitat” en l’organització dels comicis. A veure, estem parlant de l’Estat que està destinant recursos ingents, a través de la policia, els serveis secrets i les entitats afectes, a combatre el procés sobiranista. Estem parlant del govern que utilitza els fiscals per assolir els seus objectius polítics, amagar la corrupció o protegir els interessos del cap de l’Estat; del partit que té un exmilitant com a president del Tribunal Constitucional. Més encara, del govern i del partit que va fabricar un informe policial fals per acusar de corrupció el president de la Generalitat en plena campanya electoral. Que la senyora Sáenz de Santamaría demani neutralitat en processos electorals seria equivalent a veure Jack l’esbudellador exigir pau i germanor a les seves víctimes.

Comentaris

  1. El fenomen "Saez de Santamaría" és allò de les coses més esgarrifoses que mai no hagi vist. Aquest cinisme d'anar renyant com si es tractés de parlar amb imbècils -pobres!-, fa que la consideri un subproducte de la FAES en tot el seu esplendor. Es clar, es dirigeix, no pas a nosaltres, que sap que no té audiència, es dirigeix a la resta del poble espanyol que sí se l'escolta, i amb embadaliment! "Que niña más maja!" "Cómo dice de claras las cosas!", etc. És un producte molt ben trobat a ca PP-FAES per poder fer tremolar totes les dones espanyoles que miren Tele5, no pas les altres, gràcies a Déu.
    És l'orgasme espanyol!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…