Bestiari del procés: A. Pastor, L. Rabell i S. Saénz de Santamaría

Pastor, Ana (ministra espanyola de Foment).
Rematar la feina.
Encara que els mitjans de l’estalishment (i, sorprenentment, també algunes peces dels Telenotícies) s’hagin esforçat per oferir als catalanets la imatge contrària, el cert és que les xifres d’inversió en infraesructures dels darrers pressupostos del Govern espanyol tornen a ser d’autèntic drama. Se situen, pràcticament, a la meitat de la contribució del nostre país al PIB de l’Estat. No és que contravinguin l’esperit de cap disposició addicional de cap estatutet, és que esbudellen el sentit comú. El territori que produeix el 42% de les noves afiliacions a la Seguretat Social és novament castigat amb la manca d’eines per fomentar el creixement. I, a sobre, encara que no us ho cregueu, el pressupost torna a donar una empenta a la construcció de més quilòmetres d’AVE. Realment, la manca d’escrúpols, sempre a major glòria de la capital del Regne, sembla no tenir límits.

Rabell, Lluís (candidat de Catalunya Sí que es Pot).
No es podia.
El sector partidari d’esperar pels segles dels segles l’exercici del dret a decidir, en versió quan el PP vulgui o quan hi hagi majoria per reformar la Constitució (que vindria a ser el mateix) ha coincidit aquesta setmana en una mateixa afirmació: si no hem pogut fer un referèndum, molt menys farem la independència. És un argument vàlid per al desestiment del 9-N, però que perd qualsevol fonament des de l’acord pel full de ruta del passat 30 de març (molt més rellevant del que s’ha reconegut fins ara), on s’esmenta explícitament que els avenços en la desconnexió s’aniran esglaonant sense tenir en compte la seva aprovació legal o no per part de les institucions i poders de l’Estat espanyol. Disposarem, doncs, d’una nova legalitat. No varem poder fer un referèndum perquè encara acatavem la legislació espanyola. Però, a parir del 27-S, amb un mandat democràtic ferm, crearem la nostra i farem via.

Sáenz de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del Govern espanyol).
Rostre descomunal.
La vicepresidenta de la metròpoli, en la seva reacció preventiva a la convocatòria electoral catalana ha excel·lit en el seu habitual exercici de desvegonya, en exigir al president de la Generalitat “neutralitat” en l’organització dels comicis. A veure, estem parlant de l’Estat que està destinant recursos ingents, a través de la policia, els serveis secrets i les entitats afectes, a combatre el procés sobiranista. Estem parlant del govern que utilitza els fiscals per assolir els seus objectius polítics, amagar la corrupció o protegir els interessos del cap de l’Estat; del partit que té un exmilitant com a president del Tribunal Constitucional. Més encara, del govern i del partit que va fabricar un informe policial fals per acusar de corrupció el president de la Generalitat en plena campanya electoral. Que la senyora Sáenz de Santamaría demani neutralitat en processos electorals seria equivalent a veure Jack l’esbudellador exigir pau i germanor a les seves víctimes.

Comentaris

  1. El fenomen "Saez de Santamaría" és allò de les coses més esgarrifoses que mai no hagi vist. Aquest cinisme d'anar renyant com si es tractés de parlar amb imbècils -pobres!-, fa que la consideri un subproducte de la FAES en tot el seu esplendor. Es clar, es dirigeix, no pas a nosaltres, que sap que no té audiència, es dirigeix a la resta del poble espanyol que sí se l'escolta, i amb embadaliment! "Que niña más maja!" "Cómo dice de claras las cosas!", etc. És un producte molt ben trobat a ca PP-FAES per poder fer tremolar totes les dones espanyoles que miren Tele5, no pas les altres, gràcies a Déu.
    És l'orgasme espanyol!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas