Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Pastor, L. Rabell i S. Saénz de Santamaría

Pastor, Ana (ministra espanyola de Foment).
Rematar la feina.
Encara que els mitjans de l’estalishment (i, sorprenentment, també algunes peces dels Telenotícies) s’hagin esforçat per oferir als catalanets la imatge contrària, el cert és que les xifres d’inversió en infraesructures dels darrers pressupostos del Govern espanyol tornen a ser d’autèntic drama. Se situen, pràcticament, a la meitat de la contribució del nostre país al PIB de l’Estat. No és que contravinguin l’esperit de cap disposició addicional de cap estatutet, és que esbudellen el sentit comú. El territori que produeix el 42% de les noves afiliacions a la Seguretat Social és novament castigat amb la manca d’eines per fomentar el creixement. I, a sobre, encara que no us ho cregueu, el pressupost torna a donar una empenta a la construcció de més quilòmetres d’AVE. Realment, la manca d’escrúpols, sempre a major glòria de la capital del Regne, sembla no tenir límits.

Rabell, Lluís (candidat de Catalunya Sí que es Pot).
No es podia.
El sector partidari d’esperar pels segles dels segles l’exercici del dret a decidir, en versió quan el PP vulgui o quan hi hagi majoria per reformar la Constitució (que vindria a ser el mateix) ha coincidit aquesta setmana en una mateixa afirmació: si no hem pogut fer un referèndum, molt menys farem la independència. És un argument vàlid per al desestiment del 9-N, però que perd qualsevol fonament des de l’acord pel full de ruta del passat 30 de març (molt més rellevant del que s’ha reconegut fins ara), on s’esmenta explícitament que els avenços en la desconnexió s’aniran esglaonant sense tenir en compte la seva aprovació legal o no per part de les institucions i poders de l’Estat espanyol. Disposarem, doncs, d’una nova legalitat. No varem poder fer un referèndum perquè encara acatavem la legislació espanyola. Però, a parir del 27-S, amb un mandat democràtic ferm, crearem la nostra i farem via.

Sáenz de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del Govern espanyol).
Rostre descomunal.
La vicepresidenta de la metròpoli, en la seva reacció preventiva a la convocatòria electoral catalana ha excel·lit en el seu habitual exercici de desvegonya, en exigir al president de la Generalitat “neutralitat” en l’organització dels comicis. A veure, estem parlant de l’Estat que està destinant recursos ingents, a través de la policia, els serveis secrets i les entitats afectes, a combatre el procés sobiranista. Estem parlant del govern que utilitza els fiscals per assolir els seus objectius polítics, amagar la corrupció o protegir els interessos del cap de l’Estat; del partit que té un exmilitant com a president del Tribunal Constitucional. Més encara, del govern i del partit que va fabricar un informe policial fals per acusar de corrupció el president de la Generalitat en plena campanya electoral. Que la senyora Sáenz de Santamaría demani neutralitat en processos electorals seria equivalent a veure Jack l’esbudellador exigir pau i germanor a les seves víctimes.

Comentaris

  1. El fenomen "Saez de Santamaría" és allò de les coses més esgarrifoses que mai no hagi vist. Aquest cinisme d'anar renyant com si es tractés de parlar amb imbècils -pobres!-, fa que la consideri un subproducte de la FAES en tot el seu esplendor. Es clar, es dirigeix, no pas a nosaltres, que sap que no té audiència, es dirigeix a la resta del poble espanyol que sí se l'escolta, i amb embadaliment! "Que niña más maja!" "Cómo dice de claras las cosas!", etc. És un producte molt ben trobat a ca PP-FAES per poder fer tremolar totes les dones espanyoles que miren Tele5, no pas les altres, gràcies a Déu.
    És l'orgasme espanyol!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.