Ves al contingut principal

Bestiari del procés: X. García Albiol, Á. Juanes i A. Pont

García Albiol, Xavier (candidat del Partido Popula al Parlament de Catalunya).
Coordinar el joc brut.
Finalment, en tancar, s’ha confirmat la incorporació de l’ex-ciudadana i professional tertuliana Esperanza García a la llista del PP: és hora de cobrar els serveis prestats. Us ho heu de mirar pel cantó bo: una tertuliana menys disposada a mentir fins a la darrera paraula. Enretant, una nova investigació del perfil de twitter @elsomatent posava de relleu dijous l’entrevista mantinguda en un restaurant de Barcelona (sembla que no era La Camarga) entre el candidat popular-xenòfob i Ignacio Cusidó, director general de la Policía Nacional espanyola. Sembla que en aquest país de pandereta al qual ens volen amollats, és molt normal que un candidat electoral del partit del Govern s’entrevisiti amb un alt càrrec del Ministeri de l’Interior per coordinar estratègies. A les poques hores, García Albiol viatjava a Salou per començar la seva campanya farcida de populisme i al servei del desprestigi dels mossos d’esquadra.

Juanes, Ángel (vicepresident del Tribunal Suprem espanyol).
Divorci a l’espanyola.
En una entrevista a la ràdio de referència de l’esquerra hispànica, l’expresident de l’Audiència Nacional i membre de Jutges per la Democràcia, ha parlat de “drama” en referir-se a la situació de Catalunya. Segons sembla, es tracta de tornar-nos bojos, tal i com ja es va intentar el 9-N. Primer es tanquen totes les vies normals per a l’exercici dels drets polítics fonamentals. Després, quan les víctimes s’empesquen alguna sortida substitutòria (9-N), de fet, només simbòlica, es denuncia la manca de garanties democràtiques del procediment. Ara, de cara al 27-S, repetim l’operació de manera kafkiana: no val fer del 27-S unes eleccions plebiscitàries, és poc democràtic. Alternatives per a l’exercici de la democràcia, doncs? Cap ni una. Trobar a faltar un procediment com el quebequès i parlar dels problemes d’un divorci traumàtic, com si Espanya concebés la possibilitat d’aplicar-lo d’alguna altra manera. Esperpèntic.

Pont, Albert (president del Cercle Català de Negocis).
Una Estat al servei de Madrid.
L’argumentari de la catàstrofe sobrevinguda com a conseqüència de la ira desfermada del maltractador s’esgota per moments. És molt pobre i opera només en el nivell més epìdèrmic. És una delícia, en contrast, llegir les raons tranquil·les d’Albert Pont. Espanya no és més que una construcció històrica al servei de la capitalitat política de Madrid. Ara, en particular des de la Transició, el seu establishment ha decidit que també volia esdevenir el gran centre econòmic peninsular. I en aquest joc els catalans no tenim res a guanyar i tot a pedre. El que s’esdevé en aquests moments és una lluita de poder per exterminar-nos com a pol econòmic que encara competeix amb eficiènca, tot i fer-ho amb un braç lligat a l’esquena. El rècord exportador així ho demostra: imagineu-vos el que podríem fer disposant dels nostres recursos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…