Bestiari del procés: X. García Albiol, Á. Juanes i A. Pont

García Albiol, Xavier (candidat del Partido Popula al Parlament de Catalunya).
Coordinar el joc brut.
Finalment, en tancar, s’ha confirmat la incorporació de l’ex-ciudadana i professional tertuliana Esperanza García a la llista del PP: és hora de cobrar els serveis prestats. Us ho heu de mirar pel cantó bo: una tertuliana menys disposada a mentir fins a la darrera paraula. Enretant, una nova investigació del perfil de twitter @elsomatent posava de relleu dijous l’entrevista mantinguda en un restaurant de Barcelona (sembla que no era La Camarga) entre el candidat popular-xenòfob i Ignacio Cusidó, director general de la Policía Nacional espanyola. Sembla que en aquest país de pandereta al qual ens volen amollats, és molt normal que un candidat electoral del partit del Govern s’entrevisiti amb un alt càrrec del Ministeri de l’Interior per coordinar estratègies. A les poques hores, García Albiol viatjava a Salou per començar la seva campanya farcida de populisme i al servei del desprestigi dels mossos d’esquadra.

Juanes, Ángel (vicepresident del Tribunal Suprem espanyol).
Divorci a l’espanyola.
En una entrevista a la ràdio de referència de l’esquerra hispànica, l’expresident de l’Audiència Nacional i membre de Jutges per la Democràcia, ha parlat de “drama” en referir-se a la situació de Catalunya. Segons sembla, es tracta de tornar-nos bojos, tal i com ja es va intentar el 9-N. Primer es tanquen totes les vies normals per a l’exercici dels drets polítics fonamentals. Després, quan les víctimes s’empesquen alguna sortida substitutòria (9-N), de fet, només simbòlica, es denuncia la manca de garanties democràtiques del procediment. Ara, de cara al 27-S, repetim l’operació de manera kafkiana: no val fer del 27-S unes eleccions plebiscitàries, és poc democràtic. Alternatives per a l’exercici de la democràcia, doncs? Cap ni una. Trobar a faltar un procediment com el quebequès i parlar dels problemes d’un divorci traumàtic, com si Espanya concebés la possibilitat d’aplicar-lo d’alguna altra manera. Esperpèntic.

Pont, Albert (president del Cercle Català de Negocis).
Una Estat al servei de Madrid.
L’argumentari de la catàstrofe sobrevinguda com a conseqüència de la ira desfermada del maltractador s’esgota per moments. És molt pobre i opera només en el nivell més epìdèrmic. És una delícia, en contrast, llegir les raons tranquil·les d’Albert Pont. Espanya no és més que una construcció històrica al servei de la capitalitat política de Madrid. Ara, en particular des de la Transició, el seu establishment ha decidit que també volia esdevenir el gran centre econòmic peninsular. I en aquest joc els catalans no tenim res a guanyar i tot a pedre. El que s’esdevé en aquests moments és una lluita de poder per exterminar-nos com a pol econòmic que encara competeix amb eficiènca, tot i fer-ho amb un braç lligat a l’esquena. El rècord exportador així ho demostra: imagineu-vos el que podríem fer disposant dels nostres recursos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)