Ves al contingut principal

Els interventors, element clau el 27-S

En el moment que escric aquestes línies, prop de 45 mil persones s’han inscrit com a candidats al web de la llista Junts pel Sí i prop de 33 mil han completat tot el procés per ser comptabilitzats com a tals. L’objectiu a hores d’ara, quan no s’ha completat una setmana des de l’inici de la campanya, és el de superar els 40.930 voluntaris que es varen inscriure per assegurar l’èxit del 9-N. Accions com aquesta són d’una importància extrema, determinant. No només per visualitzar, com pretenen els seus impulsors, el caràcter extraordinari i civil de la llista d’unitat impulsada i/o integrada des de CDC, ERC, MES, Demòcrates de Catalunya, Avancem, Reagrupament o Catalunya, Socialisme i Llibertat i les grans entitats sobiranistes de la societat civil. No és només una eina per visualitzar una altra manera de fer. Una confluència des de baix. Té també un element pràctic de primer ordre, que confiem que l’altra gran llista independentista, la de la CUP-Crida Constituent, sàpiga també capir.

Si passegeu pel web de la iniciativa veureu com, a hores d’ara, la campanya de Junts pel Sí ha fet arribar la seva presència a més de 800 municipis. Aquest fet pot ser absolutament determinant per asseguirar un gran resultat per a l’independentisme el 27-S. Aquell dia ser presents a cada col·legi electoral del país serà clau. No només perquè, com ja va passar en 2012, el Partido Popular i Ciudadanos fletaran autocars per traslladar els seus partidaris des d’Espanya per fer-los actuar com a interventors arreu de Catalunya. Sinó també, sobretot, perquè el fet d’optar per una marca nova, farà que milers d’electors poc polititzats o d’edat busquin les velles llistes de CiU i ERC que no trobaran als seus punts de votació. Ser-hi a lloc per orientar-los honestament i/o evitar que els interventors dependentistes els confonguin, doncs, serà absolutament fonamental per no perdre un nombre apeciable de sufragis. Que pot ser la diferència entre l’escac i mat o la simple victòria.

Comentaris

  1. Sí, tens tota la raó del món. No cal solament adherir-se a la llista de Junts pel SÍ; cal també fer-hi presencia pel tal d'evitar aquesta provocació espanyolista. A casa ja ho tenim to cobert, tot el dia. Els avis i una tieta àvia ja ens han demanat portar-los per evitar errors. Ho hem de repartir entre uns el matí, nosaltres el migdia i, els altres per la tarda. No està malament, no? Tot sigui pel país...!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…