L'objectiu: un SNP a la catalana

Camí d’un SNP. Sense voler m’ha quedat un rodolí. Avui em ve de gust anar més enllà del 27-S. Encara que, ho reconec, us distrec, que el que tenim per davant de l’11-S al dia del plebiscit és infinitament més important. Tot ve d’unes declaracions de la nova portaveu de Convergència, la Marta Pascal, sobre la possibilitat que la marca Junts pel Sí es presenti també a les eleccions generals espanyoles que s’esdevindran d’aquí uns mesos. Evidentment, és encara massa aviat per saber-ho. En primer lloc perquè gairebé tot, això també, dependrà del grau de contundència del resultat del 27-S. De si podem emprendre el vol d’una vegada o si, pel contrari (una alternativa autènticament catastròfica), cal continuar amb l’autonomisme agonitzant encara per més temps. Com sabeu, des de QWERTY continuen amb el seu monòleg dolent contra les llistes indepedentistes: sou Mas, sou Mas i sou Mas; o us abraceu a Mas, us abraceu a Mas i us abraceu a Mas. Però, més enllà de fílies i fòbies, el fet cert és que l’actual president ha afirmat que (en cas de repetir) només ho serà per divuit mesos.

En efecte, si la llista Junts pel Sí, amb el recolzament de la Crida Constituent, pot encetar la desconnexió, iniciar el procés constituent, en realitat, és fàcil que ho faci sense Mas, si és que vol disposar dels suports més amplis possibles. Però encara que el president pugui continuar divuit mesos, el cert és que la seva trajectòria política s’haurà acabat d’aquí no res. És també per això que la insistència dels QWERTY en el seu paper és demagògica i absurda. Quin ha estat, doncs, l’objectiu de Mas forçant la llista transversal? Més enllà dels efectes directes en el camí cap a la independència, crec que l’objectiu està lligat a la creació d’una gran força política de centre-esquerra a Catalunya nascuda de la confluència entre una CDC alliberada del llast d’Unió i una Esquerra forçada a l’entesa per tal d’evitar la castanya electoral. Mas no pensa, doncs, a salvar-se ell, sinó a mantenir surant les restes de la seva herència en el marc d’un SNP a la catalana. Si Esquerra es deixarà i si, en cas de reeixir, l’estratègia permetrà reflectir la transversalitat d’un moviment tant plural com l’independentisme és una altra cosa. Perquè, a Escòcia, els units promotors del referèndum el van perdre.

Comentaris

  1. Una reflexió interessant. No sé si en un camí encertat o no, però va bé de tant en tant que, els qui comentem/analitzem l'actualitat, alcem la mirada i mirem amb una certa perspectiva què ens portem entre mans.

    ResponElimina
  2. Sí, interessant. Però amb tantes sigles em perdo una mica...
    Per a mi, el tma clau rau amb aquesta qüestió que ens poses avui sobre la continuïtat d'en Mas. Una cosa serà que ell es retiri, m'imagino que per esgotament, i l'altre que diguéssim que el retirem. A mi, personalment, trobo que en Mas és imprescindible mantenir-lo, almenys fins que no s'acabin totes les negociacions d'independització. En Junqueras és molt culte i preparat, sí; però en Mas té molta més talla política. De la mateixa manera que no és culpable de res que un neixi bastard, a en Mas tampoc no se li pot retreure que hagués nascut de mans d'un club d'empresaris. No se li pot criticar. Al cap i la fi, Catalunya és un nucli molt, i molt important d'iniciativa empresarial arreu del món i, sobretot, dins d'UE. També, les CUP hi tenen cabuda, es clar! Unes arrels van conjugades amb les altres i cal respectar-les com vehicles tractors de la vida catalana. Iniciativa empresarial i investigadora amb dignitat social. Són dos extrems que es complementen a la perfecció. Tots dos tenen una talla d'indubtable qualitat.
    Al cap i la fi, ja ho teia en A. Deulofeu en la seva Matemàtica de la Història: Quan l'imperi espanyol decaigui, Catalunya podrà tornar a aixecar el seu cap; just en aquest moment és quan apareixen els líders de veritat, els que acomboien el país endavant.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas