Ves al contingut principal

L'objectiu: un SNP a la catalana

Camí d’un SNP. Sense voler m’ha quedat un rodolí. Avui em ve de gust anar més enllà del 27-S. Encara que, ho reconec, us distrec, que el que tenim per davant de l’11-S al dia del plebiscit és infinitament més important. Tot ve d’unes declaracions de la nova portaveu de Convergència, la Marta Pascal, sobre la possibilitat que la marca Junts pel Sí es presenti també a les eleccions generals espanyoles que s’esdevindran d’aquí uns mesos. Evidentment, és encara massa aviat per saber-ho. En primer lloc perquè gairebé tot, això també, dependrà del grau de contundència del resultat del 27-S. De si podem emprendre el vol d’una vegada o si, pel contrari (una alternativa autènticament catastròfica), cal continuar amb l’autonomisme agonitzant encara per més temps. Com sabeu, des de QWERTY continuen amb el seu monòleg dolent contra les llistes indepedentistes: sou Mas, sou Mas i sou Mas; o us abraceu a Mas, us abraceu a Mas i us abraceu a Mas. Però, més enllà de fílies i fòbies, el fet cert és que l’actual president ha afirmat que (en cas de repetir) només ho serà per divuit mesos.

En efecte, si la llista Junts pel Sí, amb el recolzament de la Crida Constituent, pot encetar la desconnexió, iniciar el procés constituent, en realitat, és fàcil que ho faci sense Mas, si és que vol disposar dels suports més amplis possibles. Però encara que el president pugui continuar divuit mesos, el cert és que la seva trajectòria política s’haurà acabat d’aquí no res. És també per això que la insistència dels QWERTY en el seu paper és demagògica i absurda. Quin ha estat, doncs, l’objectiu de Mas forçant la llista transversal? Més enllà dels efectes directes en el camí cap a la independència, crec que l’objectiu està lligat a la creació d’una gran força política de centre-esquerra a Catalunya nascuda de la confluència entre una CDC alliberada del llast d’Unió i una Esquerra forçada a l’entesa per tal d’evitar la castanya electoral. Mas no pensa, doncs, a salvar-se ell, sinó a mantenir surant les restes de la seva herència en el marc d’un SNP a la catalana. Si Esquerra es deixarà i si, en cas de reeixir, l’estratègia permetrà reflectir la transversalitat d’un moviment tant plural com l’independentisme és una altra cosa. Perquè, a Escòcia, els units promotors del referèndum el van perdre.

Comentaris

  1. Una reflexió interessant. No sé si en un camí encertat o no, però va bé de tant en tant que, els qui comentem/analitzem l'actualitat, alcem la mirada i mirem amb una certa perspectiva què ens portem entre mans.

    ResponElimina
  2. Sí, interessant. Però amb tantes sigles em perdo una mica...
    Per a mi, el tma clau rau amb aquesta qüestió que ens poses avui sobre la continuïtat d'en Mas. Una cosa serà que ell es retiri, m'imagino que per esgotament, i l'altre que diguéssim que el retirem. A mi, personalment, trobo que en Mas és imprescindible mantenir-lo, almenys fins que no s'acabin totes les negociacions d'independització. En Junqueras és molt culte i preparat, sí; però en Mas té molta més talla política. De la mateixa manera que no és culpable de res que un neixi bastard, a en Mas tampoc no se li pot retreure que hagués nascut de mans d'un club d'empresaris. No se li pot criticar. Al cap i la fi, Catalunya és un nucli molt, i molt important d'iniciativa empresarial arreu del món i, sobretot, dins d'UE. També, les CUP hi tenen cabuda, es clar! Unes arrels van conjugades amb les altres i cal respectar-les com vehicles tractors de la vida catalana. Iniciativa empresarial i investigadora amb dignitat social. Són dos extrems que es complementen a la perfecció. Tots dos tenen una talla d'indubtable qualitat.
    Al cap i la fi, ja ho teia en A. Deulofeu en la seva Matemàtica de la Història: Quan l'imperi espanyol decaigui, Catalunya podrà tornar a aixecar el seu cap; just en aquest moment és quan apareixen els líders de veritat, els que acomboien el país endavant.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…