Ves al contingut principal

Matinal delirant d’Antena 3

Com que “La Nostra” està força avorrida, a l’hora de l’esmorzar, de vacances, dedico una estona a posar aquest canal espanyol. Seran només cinc minuts, perquè es fa difícil aguantar-ne més. Temps més que suficient per reforçar la idea que estan ben bojos aquests espanyols. És el dia després de la convocatòria electoral catalana per al 27-S. En pitjar el botó d’Antena 3, com no, hi apareix Inés Arrimadas. A les xarxes, llegeixo que, des de la seva elecció com a presidenciable, les teles espanyoles li han dedicat més temps que a Mas i Junqueras junts en cinc anys de procés. El seu discurs és carpetovetònic. Parla de separatistes com si fóssim als anys trenta. I, fins i tot, en un moment de la conversa, acaba per acceptar que els independentistes també som catalans. En el món de ficció creat pels mitjans espanyols, els tertulians parlen amb ella com si es tractés de la imminent presidenta de la Generalitat, tot i que mai cap enquesta (ni tan sols la que s’inventa al despatx Paco Marhuenda) hagi atorgat més de cinquanta escons a l’espai espanyolista.

Però si contemplar l’entrevista a Arrimadas era surrealista (portar en solitari a la representant d’un partit amb nou diputats i zero alcaldies per parlar de la “realitat” catalana), la següent notícia encara em va impactar més. En l’esforç de creació d’un estat d’opinió ben convençut que hem sortit de la crisi, Antena 3 oferia un seguiment surrealista, amb números i declaracions, a alguns dels actors principals d’un sector econòmic concret, aquell en el qual l’atur s’està reduint a Espanya de manera més espectacular. Si, amigues i amics, no us ho creureu: el sector de la construcció! Senzillament sideral: després d’una crisi gravíssima, basada en anys d’especulació i enriquiment d’uns pocs, d’una immensa bombolla basada en el monocultiu de la tovallola i el totxo, del turisme i la construcció, les bases de la nova recuperació econòmica espanyola són: el turisme i la construcció! Aquesta és la lliçó apresa d’una crisi que ha portat pobresa a milions d’espanyols. I després diran que no és per sortir corrent.

Comentaris

  1. Amic Granollachs, Fa anys i anys que vaig desconnectar dels canals de ràdio TV espanyols. Ja hi ha prou desgràcia amb en Cuní! Tampoc el poso mai. Em quedo amb TV3 i laRAC1 i encara. Llegeixo els diaris per l'internat i prou per a mi.
    La llàstima és que els espanyols que resideixen a Catalunya també miren aquests canals com són A3, Tele5, etc. No hi ha manera de fer-los-ho entendre que els estan manipulant de la manera més barroera. Fins i tot, algun fill d'aquesta gent els ho diuen, però segueixen igual, amb el cap buit o ple de serradures...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…