Una allau desesperada!

Mentre encara acabem de decidir les nostres llistes, Espanya pitja l’accelerador amb una triple acció combinada. De primer hi ha l’amenaça: dies en que la secció "Amenaces" constitueix unes secció més dels informatius, entre Política i Internacional. El segon vector és la por a les conseqüències, camp on el nostre establishment (d’Unió al Foment del Treball, passant per can Godó) juga a plaer. Finalment, algun tímid intent d’aproximació, com ara en l’editorial de l’antic diari de referència de l’esquerra espanyola, manifestació d’un sobtat amor després de mesos i mesos d’insults. Nosaltres a la nostra, a aprofitar l’oportunitat, parlant de tu a tu als amics, familiars i veïns, esvaint dubtes, contagiant esperança.

Comentaris

  1. Espanya tremola.
    Han passat de l'oportunitat de fer una confederació espanyola a la caiguda al precipici en un no-res. No saben viure si no és amb repressió. D'aquí els ve el concepte de súbdit. Nosaltres, el de conciutadà.
    De tota manera, entenc els porucs empresaris catalans perquè cada vegada que hi ha hagut moviment de terres polítiques a Espanya, sempre els i ens ha tocat el rebre. Com que no saben viure d'una altra manera, doncs sempre ens hauríem de trobar amb totes les submissions permanents per part d'ells.
    Ho aconseguirem o no, tant hi fa; Però almenys, els donarem una lliçó de bons comportaments.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas