Ves al contingut principal

Bestiari del procés. E. Carbonés, A. Costas i J. Fàbrega

Carbonés, Esteve (guia de muntanya).
Nervis a flor de pell.
Travessar la frontera imposada i patir vexacions per utilitzar el català. Un cas entre tants, massa, als quals ens té acostumats la policia espanyola que emmordassa. Les notícies d’excessos de les “forces de l’ordre” de la metròpoli aniran a més a la colònia. Calma. Cal evitar per tots els mitjans fer-los el regal incaut de caure en les seves provocacions. Des de fa temps, però particularment darrerament, el ministre més ultra, Jorge Fernández Díaz, envia milers d’agents a Catalunya. Milers d’agents que constaten dia a dia com marxem. Milers d’agents la missió dels quals és fer-nos-ho difícil. Parlem clar, el govern espanyol vol incidents. Unes gotes pútrides de violència per aigualir el procés. No caiguem mai en el seu parany. Resistir i denunciar. Explicar-ho a tothom. No donar-los excuses i no acceptar cap abús.

Costas, Anton (president del Cercle d’Economia).
Arguments per votar sí.
Un dels cenacles més abocat a la lluita per la tercera via ha consensuat, després de molts dies de debat intern, un document que tomba en bona mesura la línia argumental de la proposta presentada inicialment pel seu president. Sí, rebutja l’aplicació de mesures unilaterals, discuteix la validesa plebiscitària de les eleccions i argumenta en favor de canvis a Espanya fins i tot en cas de derrota independentista el 27-S. Alhora, però, obra una esquerda important en l’argumentari federalista, que permet aproximar aquest segment a les llistes del Sí: si els independentistes guanyen caldrà que el Govern espanyol s’avingui a negociar un referèndum legal i vinculant sobre la qüestió. Així que aquells qui creuen honestament en un pacte amb Espanya, ja saben quina és l’única via real per aconseguir-lo: votar independència.

Fàbrega, Jordi (alcalde de Sant Pere de Torelló).
És l’hora dels valents.
El recordareu, a poc que en féu memòria, com un dels pioners de les Consultes de 2009-2010 a Osona. És un dels centenars de milers de catalans, potser milions, ho comprovarem el dia 27-S, que ha fet el trànsit des del federalisme a l’independentisme. Us recomano veure’l a 13tv defensant, contra cinc energúmens, el dret dels catalans a triar el seu propi destí. És un exemple del que hem de fer aquests set dies que ens queden. Fins al darrer alè. Potser sense triar objectius tan difícils, cada conversa amb la gent del nostre entorn, com diu l’Assemblea aquests dies, adreçada a explicar, a ajudar, a animar. Hem d’aprofitar totes les oportunitats, perquè no en tornarem a tenir una altra com aquesta. Ens ho hem posat molt difícil nosaltres mateixos, però mai l’adversari s’haurà equivocat tant i durant tant de temps.

Comentaris

  1. Referent a aquest Esteve Carbonès, dimarts passat vaig viure una altra situació, com a mínim, curiosa i que aclareix el que sempre he sospitat: Una vegada més la meva dona de fer feines de casa. Em va arribar tota entusiasmada dient-me que votaria independència amb els de Podemos! Li vaig explicar que precisament aquests no són pas indepes! Enmig del seu desconcert, em va comentar que és que havia escoltat a la tele; -Quin canal?; -El que havia puesto! Suposo que Tele5. Deducció, si voleu temerària: menteixen ostentosament! Li ho vaig aclarir i em va comentar que a qui volia votar en definitiva és a en Junqueras. -Éste que ha quedado con un ojo medio perdido...!! -Me gusta mucho su tranquilidad y la manera de explicarse!! Buf, al menys jo havia salvat la meva dignitat! Després de tants esforços bé m'ho mereixia, oi? Demà, quan vingui, ja li tinc preparats els papers on, fins i tot, apareixo encapçalant la meva candidatura al costat d'en Junqui...!!
    I, és que Castilla és així d'embustera...
    Sabeu?, Amb Catalunya ja seran 22 els països que se'ls hauran emancipat...!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…