Ves al contingut principal

Bestiari del procés: E. Lindo, A. Pastor i M. Roca Junyent

Lindo, Elvira (escriptora).
La mare de totes les planxes.
La seva diatriba contra Lluís Llach a “El País” exemplifica a la perfecció el que ha estat l’actitud del gruix (gairebé, per desgràcia per a la cultura, la totalitat) de la intel·lectualitat espanyola davant del procés català cap a la plena sobirania. Els importa un rave aproximar-se a tocar amb les mans la realitat. Per comptes d’aixecar el vol i analitzar des de paràmetres el més objectius possible, de buscar aproximar-se mínimament a les raons de l’altre, adopten l’actitud del “hooligan” més descerebrat, la imatge perfecta de l’espanyolisme desbocat: la veritat ens és absolutament igual, només volem insultar. Si els diem de tot se’ls passaran les ganes de marxar. Aquesta aproximació a la realitat des dels budells conviu, a més, de manera sorprenent, amb l’acusació als independentistes de basar el seu projecte en conviccions exclusivament sentimentals.

Pastor, Ana (periodista de la Sexta).
Els avantatges són propaganda.
De la mítica entrevista de la “star” espanyola al president Mas queda per a la posteritat un moment mític: quan titlla de propaganda l’anàlisi dels avantatges de crear un estat nou i crida a analitzar només els riscos. Sobre el primer afirma que és propaganda i el contrari periodisme. Ana Pastor diu que el programa de Junts pel Sí ja especifica prou els punts positius de la independència. Ella no en vol fer propaganda. D’acord, acceptem el repte. Cal parlar dels riscos, per cert, tots ells derivats de les represàlies de l’estat espanyol. Però si la periodista estrella vol rigor hauria de preguntar també pels altres riscos, sense els quals és impossible prendre una determinació raonada i raonable sobre la independència. Sí, sí, els immensos riscos (molts més de tres) que planteja quedar-nos a Espanya en condició de derrotats.

Roca Junyent, Miquel (advocat).
Joves promeses.
La campanya d’Unió es dissol com un terrós de sucre. A cada dia, més desesperats, accentuen el seu anti-independentisme. Als pocs dies d’escoltar el número dos per Barcelona, el fiscal Rodríguez Sol, afirmar que votaria no, s’ha conegut la notícia que l’alcalde de Solivella ha abandonat el partit, ha penjat l’estelada i ha demanat a la Junta Electoral que prengui nota de la seva baixa dins la llista del partit per Tarragona. El mateix dia, poques hores després d’un dinar al Círculo Ecuestre, l’advocat de la infanta Cristina donava al seu suport a Ramon Espadaler. I, entretant, enquesta rere enquesta, els votants dubtosos van decidint que aquesta vegada, decisiva, no toca quedar fora del Parlament. I és així com s’esvaeixen sense remei les darreres opcions de supervivència del vell partit de Carrasco i Formiguera. Molt trist.

Comentaris

  1. Granollacs, escolta què estas desaparegut? A quatre dies del 27s esperava un blog més actiu, amb opinions interessants a favor del procés per reafirmar els convençuts i decidir els indecisos sobre els beneficis de la Independencia. Certament que els lectors del teu blog , ho trobem a faltar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…