Bestiari del procés: F. González, R. Hernando i A. Mas

González, Felipe (expresident del govern espanyol).
Proposta desèrtica.
Els més vells el recordareu per la seva coherència encomiable. D’entrada, no. Ens ha fet un favor dels grossos, sembrant més decepció entre milers i milers dels seus antics seguidors a Catalunya, el més il·lustre, l’ex delegat del Govern espanyol Francesc Martí Jusmet. Ara, esperem una nova epístola de José María Aznar per acabar d’animar la festa i oferir-nos una nova empenta cap al cel. La desbarrada, el to i el nivell de la carta publicada a “El País” per Felipe González el cap de setmana passat, d’autèntica vergonya aliena. Més enllà dels insults relatius a les analogies albanesa i nazi-feixista, l’absència absoluta de cap proposta en positiu. I la rematada final: la verbalització que els importa un rave què votem, la nostra voluntat, ni tant sols la nostra opinió. Vaja, per federar-s’hi a sobre.

Hernando, Rafael (portaveu del PP al Congreso de los diputados).
Ens ajuden a accelerar.
El Partit Popular esmola les eines repressives per actuar per la via penal contra la desconnexió catalana. A la decisió democràtica del poble hi oposaran la policia. Amb un tuf electoralista evident, una vegada més, fins i tot davant el moment clau del procés, el PP prioritza la consolidació de la seva posició a Espanya a la possibilitat de guanyar algun espai a Catalunya. Ens donen per perduts i ho fien tot a l’aplicació d’una solució de força. El rebuig a la mesura ha estat ampli, fins i tot entre sectors clarament dependentistes. Per a l’independentisme suposarà una acceleració considerable dels temps: de 18 mesos a 18 dies. La desconnexió haurà de ser, per força, molt més ràpida i concloent del que segurament els promotors del procés voldrien. Espanya així ho ha decidit.

Mas, Artur (president de la Generalitat).
Despullar el muntatge.
El Partit Popular s’ha en sortit només molt parcialment a l’hora de desviar el tema. D’impedir que debatem sobre el plebiscit. Sembla que l’afer del 3% tindria un percentatge encara inferior d’incidència en el resultat del 27-S. Una àmplia majoria dels votants no és tan fàcil d’entabanar. Sabem el que ens hi juguem i, a aquestes alçades, comencem a conèixer tot el repertori dependentista d’empastifament, d’estratègia de la por i de la mentida. Les cartes estan marcades. Ens sabem els trucs de memòria. En aquest marc de referència, amb el record ben viu de l’estratègia de difamació de la campanya del 2012, el president ha passat aquesta setmana a l’ofensiva per denunciar l’ús de l’estat per abatre políticament els seus enemics. També volem una nova República per evitar una erosió de l’estat de dret tan radical com la que està protagonitzant aquest govern regressiu del Regne d’Espanya. Per a no veure mai més el PP.

Comentaris

  1. Molt encertat comentant l'actuació d'en Mas referent a la nostra independència d'Espanya. Tant és així, que dissabte passat vàrem escoltar el guirigall del programa de Tele4 anomenat Un Tiempo Nuevo o cosa semblant. En Mas no va caure en el parany de deixar-se entrevistar en aquell plató i es va fer entrevistar des del Palau de la Generalitat. Va estar molt encertat i va mostrar la cara d'emprenyats que tenim tots a hores d'ara.
    Com sempre, en Mas molt encertat!

    ResponElimina
  2. El Felipe González és el producte de la transició passat pel tub de la constitución del 78. S'esperava molt d'ell però el resultat va sortir granota. Amb l'espectacle que va donar al programa de 8 al dia del ínclit Cuní, va causar vergonya aliena i ens va demostrar lo fals que és i ha sigut en tots els anys que va manar. No cal enumerar els casos de corrupció i de com es va saltar la llei en múltiples ocasions. PP=PSE ( he tret la O per no ferir més als obrers catalans i espanyols). 11-S tots a la Meridiana. 27-S a votar INDEPENDÈNCIA. Guanyarem!!!!! Salut e independència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas