Ves al contingut principal

Bestiari del procés: F. González, R. Hernando i A. Mas

González, Felipe (expresident del govern espanyol).
Proposta desèrtica.
Els més vells el recordareu per la seva coherència encomiable. D’entrada, no. Ens ha fet un favor dels grossos, sembrant més decepció entre milers i milers dels seus antics seguidors a Catalunya, el més il·lustre, l’ex delegat del Govern espanyol Francesc Martí Jusmet. Ara, esperem una nova epístola de José María Aznar per acabar d’animar la festa i oferir-nos una nova empenta cap al cel. La desbarrada, el to i el nivell de la carta publicada a “El País” per Felipe González el cap de setmana passat, d’autèntica vergonya aliena. Més enllà dels insults relatius a les analogies albanesa i nazi-feixista, l’absència absoluta de cap proposta en positiu. I la rematada final: la verbalització que els importa un rave què votem, la nostra voluntat, ni tant sols la nostra opinió. Vaja, per federar-s’hi a sobre.

Hernando, Rafael (portaveu del PP al Congreso de los diputados).
Ens ajuden a accelerar.
El Partit Popular esmola les eines repressives per actuar per la via penal contra la desconnexió catalana. A la decisió democràtica del poble hi oposaran la policia. Amb un tuf electoralista evident, una vegada més, fins i tot davant el moment clau del procés, el PP prioritza la consolidació de la seva posició a Espanya a la possibilitat de guanyar algun espai a Catalunya. Ens donen per perduts i ho fien tot a l’aplicació d’una solució de força. El rebuig a la mesura ha estat ampli, fins i tot entre sectors clarament dependentistes. Per a l’independentisme suposarà una acceleració considerable dels temps: de 18 mesos a 18 dies. La desconnexió haurà de ser, per força, molt més ràpida i concloent del que segurament els promotors del procés voldrien. Espanya així ho ha decidit.

Mas, Artur (president de la Generalitat).
Despullar el muntatge.
El Partit Popular s’ha en sortit només molt parcialment a l’hora de desviar el tema. D’impedir que debatem sobre el plebiscit. Sembla que l’afer del 3% tindria un percentatge encara inferior d’incidència en el resultat del 27-S. Una àmplia majoria dels votants no és tan fàcil d’entabanar. Sabem el que ens hi juguem i, a aquestes alçades, comencem a conèixer tot el repertori dependentista d’empastifament, d’estratègia de la por i de la mentida. Les cartes estan marcades. Ens sabem els trucs de memòria. En aquest marc de referència, amb el record ben viu de l’estratègia de difamació de la campanya del 2012, el president ha passat aquesta setmana a l’ofensiva per denunciar l’ús de l’estat per abatre políticament els seus enemics. També volem una nova República per evitar una erosió de l’estat de dret tan radical com la que està protagonitzant aquest govern regressiu del Regne d’Espanya. Per a no veure mai més el PP.

Comentaris

  1. Molt encertat comentant l'actuació d'en Mas referent a la nostra independència d'Espanya. Tant és així, que dissabte passat vàrem escoltar el guirigall del programa de Tele4 anomenat Un Tiempo Nuevo o cosa semblant. En Mas no va caure en el parany de deixar-se entrevistar en aquell plató i es va fer entrevistar des del Palau de la Generalitat. Va estar molt encertat i va mostrar la cara d'emprenyats que tenim tots a hores d'ara.
    Com sempre, en Mas molt encertat!

    ResponElimina
  2. El Felipe González és el producte de la transició passat pel tub de la constitución del 78. S'esperava molt d'ell però el resultat va sortir granota. Amb l'espectacle que va donar al programa de 8 al dia del ínclit Cuní, va causar vergonya aliena i ens va demostrar lo fals que és i ha sigut en tots els anys que va manar. No cal enumerar els casos de corrupció i de com es va saltar la llei en múltiples ocasions. PP=PSE ( he tret la O per no ferir més als obrers catalans i espanyols). 11-S tots a la Meridiana. 27-S a votar INDEPENDÈNCIA. Guanyarem!!!!! Salut e independència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…