Ves al contingut principal

Bestiari del procés: G. Piqué, R. Romeva i A. Sallés

Piqué, Gerard (futbolista del FC Barcelona).
Una paràbola.
No em refereixo a la trajectòria de la pilota en una jugada, sinó al sentit més evangèlic del terme: el cas Piqué, xiulat a cada intervenció en els partits de la selecció veïna és un reflex perfecte de la nostra relació amb Espanya. Del model que ens ha portat exactament on som. Gent que ho dóna tot, que es deixa la pell pel projecte, però que si és mostra tal i com és rep una allau de coces: ens volen callats, és la història interminable de la nostra submissió a la metròpoli. Aquesta setmana el defensa del Barça ha dit prou i ha anunciat que aniria a la Via Lliure, a la Meridiana. Ha coincidit en el temps amb una campanya de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes i la UFEC mitjançant la qual mig miler d’esportistes catalans han explicat que també volem un país nou per a ells.

Romeva, Raül (candidat de Junts pel Sí a la presidència de la Generalitat).
Arguments contra dubtes.
La participació del cap de llista de Junts pel Sí al programa estrella d’entrevistes de la televisió pública britànica BBC ha demostrat la seva àmplia capacitat i bons recursos. No només pel domini magnífic de la llengua anglesa, sinó també perquè fer front a l’allau de mala llet del presentador era un veritable repte: es tractava d’una mena de Mònica Terribas del millors temps, però encara més desencadenat. Romeva, sí, és un luxe, però si la candidatura transversal de l’independentisme vol guanyar, encara ha de reforçar una mica més la imatge d’equip solvent: una bona manera de representar-ho és repartint-se pels debats mentre la resta (per a les quals, gairebé en tots els casos, aquests eleccions encara són unes autonòmiques) reincideix en el seu esquema electoral convencional.

Sallés, Anna (catedràtica d’història contemporània).
Crida a l’excepció.
Com tants altres personatges destacats i anònims han anat avançant a les xarxes socials, aquesta setmana un grup d’intel·lectuals històricament lligats al PSUC i a iniciativa han anunciat el seu suport a les llistes independentistes. En destaca aquesta historiadora, que tancava llistes d’Iniciativa a les eleccions al Parlament de Catalunya de fa només cinc anys. Les enquestes d’aquests dies han posat de relleu la pluralitat ideològica de la llista tranversal (que acull un nombre molts notable de candidats i de votants que es consideren d’esquerres), a més de l’aposta inequívocament anticapitalista de la CUP. Segons el CIS, un 28% dels votants d’ICV el 2012 tenen decidit bescantar la tria Catalunya Sí que es Pot i acostar-se a les urnes per votar independentista. Aquest serà, sense dubte, un dels fronts de batalla més importants de la gran guerra que es lliurarà el 27-S.

Comentaris

  1. Ara ja no diuen que tot plegat és un mal son d'en Mas, no. Però, no saben com tractar-ho. Que tot un poble, o gairebé, els digui que ja s'ha acabat la broma -com diuen ells- els té molt esverats; quan, fins i tot, els esportistes (o competidors) de Catalunya s'hi afegeixen a la causa, llavores tota la insubmissió catalana ja els posa fora de control.

    ResponElimina
  2. NOMES UN 21% ?...DAVANT ELS MITINGS TAN,PERO TAN AL SERVEI DE "JODEMOS" DEL "TROSKO",JOSEP-LLUIS FRANCO RAVELL,EN SEMBLAR POC.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…