Ves al contingut principal

Bestiari del procés: I. Arrimadas, N. Bonet i J.R, Bosch

Arrimadas, Inés (candidata de Ciudadanos al Parlament de Catalunya).
Elemental, estimada Watson.
Justeta. Molt Justeta. El contrast amb l’Anna Gabriel, al seu costat, durant el debat de candidats celebrat a 8aldia d’en Cuní no pot ser més sagnant. Solidesa contra tòpic polític. Deixant, a més, en un intent inversemblant de centrament, tot el camí lliure a la seva dreta a García Albiol. El moment culminant, quan afirma molt seriosa que una Catalunya independent sortiria d’Espanya. Benvinguda a Catalunya! Justament d’això es tracta. La decisió de prioritzar el creixement a Espanya, amb l’aposta d’Albert Rivera com a candidat, afegida a la pèrdua d’empenta que es detecta arreu, ha fet que les enquestes els facin recular clarament respecte al que apuntaven abans de l’estiu, aleshores, clarament per sobre dels vint diputats. Així que només juguen ja pel premi de consolació d’arribar segons a la meta.

Bonet, Neus (degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya).
Cecs i muts.
La panòplia d’arguments surrealistes al voltant de la Diada ha estat de traca. Que si ens apropiem la festa, que si la Via Lliure és un acte de campanya d’una de les candidatures. Incapaços de convocar la seva manifestació per evitar el ridícul de l’any passat, han decidit emprar l’estat en la seva lluita de partit. L’actitud surrealista de la Junta Electoral ha arribat al punt de dictaminar no només quin espai de temps compensatori pels “perjudicis provocats per l’emissió de la manifestació” (sic) correspon a altres partits (?) sinó també a deixar en les seves mans el mateix format de la informació. Envoltat en la polèmica de fa setmanes pels atacs a la CCMA, el Col·legi de Periodistes ha trigat un món a reaccionar. Afortunadament, al final, ho ha fet, amb una denúncia imprescindible a Estrasburg.

Bosch, Josep Ramon (president de Societat Civil Catalana).
Nivell de campanya.
Fa mesos que l’activitat de Societat Civil Catalana no és la que era. És com si el premi rebut del Parlament Europeu a instàncies del PP, ara en perill, hagués estat el seu punt culminant. El president es troba en una situació cada vegada més precària. La seva vinculació amb l’extrema dreta ha quedat al descobert des de fa mesos. Ara, per acabar-ho d’adobar, gràcies a la querella contra ell que ha impulsat l’associació Drets, hem sabut que Bosch fa tres anys que utilitza un perfil anònim de facebook per insultar com un covard els independentistes. En el capítol de l’amenaça l’havíem vist actuar a cara descoberta des del seu compte de twitter. Ara, a més, coneixem més detalls sobre un tipus de comportament que en qualsevol societat civilitzada hauria de portar-lo a abandonar qualsevol responsabilitat de relleu públic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…