Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Fernández Díaz, X. García Albiol i J. Gay de Montellà

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Guàrdia poc civil.
Aquesta setmana la “benemèrita” ha estat, una vegada més, notícia a casa nostra. En primer lloc, en una demostració de l’èpica eficiència del cos, per haver concentrat fins a una vintena d’agents en l’escorcoll d’un despatx de sis metres quadrats a la seu embargada de Convergència (on, sinó, guardar-hi documents comprometedors!), després d’esperar cinc hores l’agent judicial que havia de dirigir-lo. També, per la seva destresa a l’hora de filtrar a la premsa tota la informació sobre l’operatiu (ui quines ganes de trobar-hi res!), a fi de poder generar zero detencions, zero imputacions i cinc-centes hores de televisió. I, com no, per la decisió del ministre Fernández Díaz de promocionar el fill fester del tinent coronel colpista Antonio Tejero, el de les paelles de caserna per commemorar el 23-F, com a membre del consell de l’institut armat. Què modèlic tot!

García Albiol, Xavier (cap de llista del Partido Popular al Parlament de Catalunya).
Som gent inferior.
Després de fer-se la foto amb la mítica divisa que dóna títol a aquest article, el candidat popular ha continuat aquesta setmana amb la seva actitud de xèrif que tants rèdits li ha reportat a l’hora de convocar el vot més primari del país. Després de passar el rasclet per Salou i a l’espera d’alguna declaració del seu nivell moral habitual dedicada als refugiats sirians, aquesta setmana ha optat per oferir-nos l’argument definitiu contra la independència: com podríem aspirar a guanyar un mundial sols! L’exalcalde de Badalona, ciutat del bàsquet, donant lliçons, sense anar més lluny, sobre el baix nivell de les seleccions de països nous com ara Lituània, Eslovènia o Croàcia. A, calla, oblidava que els catalans som ésser inferiors. Una mica nazis.

Gay de Montellà, Joaquim (president del Foment del Treball Nacional).
Arcaisme al servei dels de sempre.
A través de l’anomenat “Manifest del Far” una trentena de cambres i patronals van refermar dijous el seu compromís de suport a la decisió, sigui quina sigui, que prengui el poble de Catalunya el proper 27-S. La immensa majoria del teixit empresarial català de base, de la mateixa manera que tres quartes parts del conjunt dels catalans, està disposat a acceptar el resultat de la nostra lliure autodeterminació. Entretant, encofrats a l’statu quo, personatges com Gay de Montellà mantenen l’esperança de l’establishment en el manteniment de la dependència, el xollo amb el qual porten tota una vida de lucre. Per aconseguir-ho, però, cada vegada se saben més sols: el president de Cecot, Antoni Abad, ha denunciat que el posicionament oficial del Foment del Treball contrari al procés mai ha estat discutit a la junta de l’entitat.

Comentaris

  1. Quin trio de personatges que has triat!!
    A sobre, amb la GV m'hi diverteixo sovint perquè són d'allò que no hi ha: Algú sap el què vol dir "Benemérita"? S'entén que vol dir que fa actuacions bones, favorables a la societat, no? Però, al marge de diversos cossos interns que realment són lloables, resulta que la extralimiten i es converteix en un agent militar que actua sobre de la societat civil. Això ja era així en època del Franco i segueix essent així, com si res no passés. "Lo militar por encima de lo civil, cómo no!" I l'Espanya que deixarem, si Déu vol ben aviat, tan feliç de tenir-los a sobre amb l'espasa ballant per sobre dels seus caps. Sabíeu que aquella que està sempre en Los Llanos de la Luna va fer venir agents amb el tricorni posat perquè a Catalunya ja no n'hi havien? "Espanya canyí i olé!!"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…