Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. R. Bosch, J. Évole i E. Hernández

Bosch, Josep Ramon (president de Societat Civil Catalana).
Normalitzar l’extrema dreta.
Com a salutació a la nova marca digital elMón.cat heu de llegir l’entrevista de Jordi Borràs a Marcus Pucnik l’exresponsable, des de març de 2015, de comunicació internacional de l’entitat dependentista: més enllà de les notes sobre la manca de reflexió política de fons i l’actitud abocada a la simple promoció personal d’alguns dels seus membres, el text destaca sobretot per despullar amb detall les relacions d’aquest exclusiu club dependentista (fèrriament jerarquitzat i amb només una setantena de membres) amb l’extrema dreta espanyolista. La plèiade d’organitzacions, del carlisme a Democràcia Nacional que hi desfilen és espectacular. I la voluntat explícita d’amagar-ho i, arribat el cas, negar-ho sense cap mena d’explicació fa de molt mal pensar: no es tracta de pecats de joventut, sinó de conviccions fermes en l’organització que dirigeix la campanya unionista a Catalunya.

Évole, Jordi (periodista).
L’equidistant.
Com tants altres als quals fa vergonya defensar el seu no (és normal, a qui, amb una mínima dignitat, no li’n faria), una part dels opinadors als mitjans intenta lliscar sobre l’onada de la decisió més important que ha de prendre aquesta societat en els darrers tres-cents anys. Es tracta, de manera francament immoral, d’assenyalar els “errors” de les dues parts per intentar restar al marge. Évole parlava aquesta setmana de trampes i feia l’esforç de situar a uns i altres, independentistes i dependentistes, exactament al mateix nivell. Els qui prohibeixen consultes al mateix nivell dels qui fan campanyes institucionals desafortunades. Com si fos el mateix. Una mirada d’exigència tan descaradament descompensada si que és tramposa. Més que un parany, un frau. La trampa de totes les trampes rau a equiparar els forts amb els febles, els poderosos amb la gent, les víctimes amb el botxí.

Hernández, Enric (director d’El Periódico”).
Baixa cuina.
Mític autor del “Així no” contra les consultes, ara el director de la brunete dependentista catalana llança la seva artilleria motoritzada contra les llistes independentistes, tot exigint, així, perquè ho dic jo, una majoria en vots del 55%. Com més s’apuja l’aposta, més creix la sensació que es tracta d’evitar la derrota al preu que sigui, encara que calgui un penal injust al darrer minut. L’enquesta de diumenge passat, atorgava a Junts pel Sí i la CUP una majoria absoluta raspada, a base de multiplicar exponencialment la intenció directa de vot dels partits del no. Mentre es constata que l’independentisme va com una moto, es dóna per descomptat que el dependentisme també s’activarà: és una hipòtesi plausible. Per a aturar l’emancipació de Catalunya necessiten posar a les urnes dos milions de vots i el discurs negatiu de l’obstruccionisme permanent no sé si serà el motor adequat per activar-los.

Comentaris

  1. Més divertit, per dir-ho d'una manera, és el què diu avui en Garcia Margallo: "Una suspensión de la autonomia de Cataluña seria una bomba atómica", i jo segueixo amb "que us esclataria a les mans...!"
    Ahir mateix, la Saenz de Santamaria estava que es mossegava els llavis de plena ràbia que no podia expressar.
    A casa estem pensant en fer realitat la possibilitat de la desobediència civil.
    Ferms i endavant!!

    ResponElimina
  2. ES POT SER UNIONISTA,ESCLAR QUE SI.LO QUE NO ES POT SER ES POCASOLTA,COM FA EL SRO.ENRIC HERNANDEZ...ES EVIDENT QUE EL SRO.EBOLA,DEFENSA LA SEVA MANDUCA,ELL VIU D'ESPANYA,...I DELSRO.BOSCH,VAL LA PENA "MENTARLO"?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…